Babà napolità al rom
Ja fa dies que tinc ganes de fer aquestes postres, les he tastades diverses vegades i el passat 18 de desembre les vam fer, a casa l'Olga, de postres, seguint la recepta que la Marta té penjada al Pa De Nous.
Seguint la recepta de l' Ettore Cioccia us he de dir que he aconseguit un pecat, unes postres llamineres, no excessivament dolces, amb aquell punt especial que li dona l'almíbar de rom.
Necessitem:
- 220g de farina de força
- 12g de llevat de forner
- 3 ous grossos a temperatura ambient
- 70g de mantega, en pomada.
- 30g de sucre
- 4 g de sal
Abans de començar és important tenir-ho tot a temperatura ambient, ja que és una massa que no vol ser molt treballada, per tant la mantega s'integrarà més facilment si la tenim en pomada, és a dir treta de la nevera un mínim de dos o tres hores abans
Com a motlles he fet servir unes flameres petites que he preparat amb esprai antiadherent abans de posar-hi la massa. Es poden preparar amb mantega i farina si som més tradicionals.
Preparem l'amassadora amb el ganxo, al bol hi posem la farina, la sal i un ou batut, i ho engeguem a velocitat lenta, quan veiem que l'ou ja s'ha incorporat hi afegim l'altra i després el llevat ben esmicolat, augmentem la velocitat de la màquina, hi afegim el tercer ou i, de mica en mica hi anem incorporant la mantega fins aconseguir una massa homogènia i llisa, lleugerament enganxifosa.
Agafem la massa i omplim els motlles, només una tercera part, ja que creixeran, i els deixem reposar, més o menys un parell d'hores o fins que vegem que han doblat el seu volum.
- 500ml d'aigua
- 100 ml de rom
- 250 gr de sucre.
Posem l'aigua i el sucre en una cassola al foc i quan vegem que el sucre està totalment desfet hi aboquem el rom i ho traiem del foc. Ho remenem bé i deixem que es refredi
Preescalfem el forn a 180º i hi posem els motlles dels baba una vegada han doblat el volum. La mida que he fet jo han necessitat uns 15 minuts per coure's.
Els traiem dels motlles i els deixem refredar damunt una reixeta.

Posem l'almíbar en un bol i hi submergim els babas, un mínut com a mínim, i després els deixem un moment damunt la reixeta perquè llencin l'excés d'almíbar ( veureu que no en llencen gens).
Si no ens els hem de menjar el mateix dia podem desar-los en un pot de vidre i fer el procés d'emborratxar-los una estona abans d'haver-los de portar a taula.
Una mica entretinguts de fer ho són, però us puc assegurar que el resultat val molt la pena.
La propera els farem amb almíbar de limoncello... a veure com quedaràn?!
Jo els propers amb l'almíbar corresponent!!! Quina pinta!!Bons, eh?
ResponSuprimeixEls propers amb almibar de limoncello :-)
SuprimeixPtnts
Glòria
oooh!!!! quina cosa mes bona.
ResponSuprimeixsiiii, Lolines, molt bons
SuprimeixPTNTS
GLòria
I tant que val la pena el treball fet! Són deliciosos! Els vaig descobrir aquell dia i mai els oblidaré! Per mi sempre tindran gust a bona companyia!
ResponSuprimeixPetonets i bona setmana!
Olga
a moooolt bona companyia Olga!
SuprimeixPtnts
Glòria
A mi, com totes les masses, m'agraden molt i no pararía de menjar-los 😊 Sí... un pecat dels capitals!
ResponSuprimeixBona setmana.
Petons
un pecat capital boníssim.
SuprimeixPtnts
Glòria
Com totes les masses amb llevat porten temps però el resultat ben mereix l'esforç! Però on és la chantilly?! El baba sense la seva chantilly perd molt :o)
ResponSuprimeixPetons i bona setmana,
Palmira
Saps Palmira? No puc amb el chantilly :-(
SuprimeixPtnts
Glòria
La baba se'm cau a mi...Irresistible.
ResponSuprimeixa nosaltres ens va passar el mateix Cristina, els vam trobar irresistibles, babejant amb els babà.
SuprimeixPTnts
Glòria
Que cosa más rica, se ve delicioso.
ResponSuprimeixBesos.
está muy rico.
SuprimeixPtnts
Glòria
Muy rico desde luego. Un besazo.
ResponSuprimeixSiiiiiiii Nati, riquísimos
SuprimeixPtnts
Glòria
Buenos días Gloria. Sin duda buenísimos con ese almíbar tiene que estar de muerto, solo te puedo decir que los voy a preparar, pues me parece un postre extraordinario.
ResponSuprimeixUn beso Paco
Ya me dirás que te parecen Paco, a ver si os gustan tanto como a nosotros ;-)
SuprimeixPtnts
Glòria
Imposible decir que no a esta baba napolitano bañado con el ron.Divino
ResponSuprimeixPetons
Impossible Miquel heheh
SuprimeixPtnts
Glòria
Quina bona pintaa!! aquests babbás no et cansaries de menjar-te'ls!! petons
ResponSuprimeixEls acabem de descobrir Roser i a casa ja demanen repetir.
SuprimeixPtnts
Glòria
Pues será entretenido hacerlos como tú dices, pero una vez hechos imagino que serán pecado mortal!!
ResponSuprimeixPetons!!!!
És una manera entretinguda de pecar Javier!
SuprimeixPtnts
Glòria
Hola Gloria. Este tipo de dulce no lo he hecho y curiosidades de la vida ayer leyendo un libro salió a colación esta receta y hoy al visitarte me encuentro con su preparación.
ResponSuprimeixLo de hacerlas en moldes pequeños es todo un acierto así no se pelean por un trozo, lo malo es que habría que comerlo deprisa, aunque eso no cuesta trabajo jj, porque o uno corre o te quedas sin ella.
Ese almíbar debe darle un sabor estupendo al delicioso que ya de por sí debe tener este babá. Sensacional.
Un abrazo.
El hacerlo es moldes pequeños es perfecto, para no comerte un trozo demasiado grande y para emborracharlos.
SuprimeixEstá riquísimo Juan!
Ptnts
Glòria
Ummm que delicioso se ve, tiene una pinta estupenda.
ResponSuprimeixBesoss
És boníssim Montse!
SuprimeixPtnts
Glòria
Yo no he probado una delicia así nunca, tampoco soy muy buena con las masas, así que cuando quieras me invitas a un postre tan bueno, que voy volando.
ResponSuprimeixUn beso.
La próxima vez te aviso Lola ;-)
SuprimeixPtnts
Glòria
Que ricos me gustan besos
ResponSuprimeixHola maca! Molt bona pinta, i tant que és una manera irresistible de pecar, han quedat DE MUERTE. Un petó.
ResponSuprimeixNunca hice este dulce, pero el aspecto es divino! Debe de estar bien rico y jugosito. Besets!
ResponSuprimeix