1.10.11

panets de viena



Mirant enrera, recordant els berenars que feiem quan erem petits, com si fos ara arribant de l'institut veig el meu germà davant la tele mirant BARRIO SESAMO... carinyo especial per la "rana Gustavo" i  per "Triki, el monstruo de las galletas" ( en castellà perquè aleshores encara anava tot en castellà, i els records d'aquella època tenen els noms en castellà), embadalit menjant un troç de pa amb xocolata, i a mesura que anavem arribant els més grans ens afegiem al berenar. El dia que hi havia "galletas" feiem festa major!!

Com han canviat les coses, ara no berenem gairebé mai, però si ho fem triem allò que ens ve de gust en aquell moment, no mengem allò que toca sinó allò que volem. 
I el mateix passa amb els esmorzars, què voleu per esmorzar? Preparo un coc, faig magdalenes, voleu panets...? darrerament a casa som els monstres dels panets ja que sempre en tenim d'algun tipus per esmorzar, els darrers que he fet i que estan tenint molt d'èxit són aquests pans de viena:

Per fer-los necessitem:
Un parell d'hores de temps
-250g de llet
-500g de farina de força
-50g de mantega en pomada
-1 ou gros
-40g de sucre
-10g de sal
-25g de llevat fresc.
Desfem el llevat amb la llet, hi afegim l'ou, el sucre i la sal i la mantega en pomada. Hi anem afegint la farina mentre anem amassant fins aconseguir una massa una mica elàstica i una mica enganxosa (però no massa).
Fem una bola , ho tapem amb un drap i ho deixem reposar una hora, veureu que dobla el volum, o una mica més.
Posem el forn a preescalfar  a 200º.
Posem un paper de cuina damunt la safata d'enfornar i hi posem boletes de massa (no massa juntes perquè en coure-les creixen), ho deixem reposar mitja hora més, i després les enfornem a 200º uns 15 minuts o fins que vegem que tinguin un bonic color daurat.


Amb un raget d'oli Siurana i un tallet de pernil salat són un deliciós esmorzar, amb codonyat i formatge, amb mantega i pernil dolç , amb melmelada de...

18 comentaris:

  1. Demà al matí espera'm amb els panets de viena que vinc a esmorzar... per mi un amb pernil salat! jeje
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  2. Ostres!! Jo, com la Sandra, m'hi apunto.... Va, el pernilet ja el porto jo.... jejeje....
    Petonets guapa.

    ResponElimina
  3. hahaha.. efectivament, tot era en castellà i a mi també em passa que els records són lògicament en castellà. del menjar, no, els panets de viena sempre han estat panets de viena i m'has fet adonar del temps que fa que no en menjo...

    ResponElimina
  4. Això de fer pa és com un vici. Quan tens la falera no pares de fer provatures, ara una recepta ara una altra. Aquests que has fet fan molt bona pinta, quan em torni la falera els faré:))

    ResponElimina
  5. que bons i ara amb una mica de xocolata i el berenar perfecte jaja quins records,petons

    ResponElimina
  6. Dolça; Quina "monstrusitat" tenen que tenir aquets panets de viena...
    Per a mí un de formatge cremós...mmm... que vagi de gust Dolça¡¡ :-D

    ResponElimina
  7. Doncs jo sí que bereno i tinc clar que berenaré tota la vida, amb la gana que tinc a mitja tarda...!! jaja M'has fet salivar en imaginar-me aquests panets tan tovets amb oli d'oliva i pernil... mmmm que bons!! :D


    Petonets!

    ResponElimina
  8. Recordo que de petita l´esmorzar era amb panet de viena...ara ja no tinc costum de menjar-ne però quan he vist la foto m´ha vingut el sabor a la boca. Què bons1

    ResponElimina
  9. No m'estranya que tinguin tan èxit, han de ser boníssims. Ja veig que els de casa els tens molt mimats, je je je... ;)

    ResponElimina
  10. que bien los panets de viena ,buenos recuerdos me traes,buenos,buenos
    peto

    ResponElimina
  11. Per un moment m'he imaginat el Sergi menjant pa amb xocolata i mirant Barrio Sesamo...jo també ho feia, je je je!!!! (tot i que sempre em menjava la xocolata i deixava el pa!!!)
    Molt bona proposta!
    Ptnts

    ResponElimina
  12. Gràcies a tots per cpompartir records i panets de viena amb mi!!! Quan vulgueu ja ho sabeu, en tinc al congelador, però agafeu la trecepta i la feu... us serà més senzill, jejej.

    manel, els records en castellà, però els panets de viena sempre han estat panets de viena... és que els forners i les forneres eren catalans i parlaven en català!

    Marta, qui t'ho ha dit que era el Sergi? No és l'únic germà que tinc... però no vas malament ;-) Les vacances, be?

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  13. Que bons, gairebé es pot sentir l'oloreta!

    ResponElimina
  14. M'agraden tant...t'han quedat espectacular ehh!! quina bona pinta farcits de mantega i mermelada de gerds....nyam!! petoons

    ResponElimina
  15. Boníssims, i la història del Barrio Sesamo encara millor :)

    ResponElimina
  16. amb codonyat i formatge! qué bons!!!
    i un clàssic, amb un bocí de xocolata!

    ResponElimina
  17. Que bonics, Dolça! I deus ser la mar de bons. Jo de petita sempre recordo els berenar amb panets de viena. La meva mare tenia una botiga de comestibles i també veníem pa, i ja de bon matí, quan portavem el pa, ja corria a les paneres a buscar el meu panet per berenar.
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
  18. Hola Dolça, estimada i guapa tu

    quina bona recepta nena, tinc unes ganes boixes de fer-los,

    mil gràcies, i dos mil petonets Susanna

    ResponElimina

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.