Coquelette a la catalana @CtC @JosepRondissoni

El curs 24-25 una de les alumnes de Don Josep Rondissoni era una noia jove de Reus, que durant la seva estada a Barcelona, aprenia cuina... amb el temps la Maria va tenir una filla i aquesta un fill que es va casar amb mi.  I algunes de les receptes que va aprendre la Maria les va ensenyar a la MJosepa i aquesta, quan volia lluir-se o fer un dinar de molta festa ens feia una recepta i ens ensenyava la pàgina del llibre d'on l'havia tret. I a vegades ens ensenyava una llibreteta d'espiral, on amb llapis la Maria havia anat prenent apunts... joies que encara tenim i guardem amb molt de carinyo. 
Una de les receptes que vaig tastar és la del dia 12 de novembre, pàgina 38 i 39. La perdiu a la catalana, que la cuinava amb perdiu, pollastre, coquelette o pularda... i sempre li quedava espectacular de bona.
Així que... aquí teniu la meva proposta pel Cooking the Chef d'aquest mes de febrer, un coquelette a la catalana segons recepta de Don Josep Rondissoni.
Necessitem:
  • 1 coquelette
  • 100g de rovellons
  • 100g de lardina*
  • 50 g de cansalada
  • 10 cebetes
  • 2 tomàtecs*
  • 1 copeta de Xereç*
  • 2 fulles de llorer
Preparem el coquelette per ser cuit sencer.
Tallem 7 o 8 llenquetes de cansalada amb les quals, entatxonarem en tots els sentits l'au, fent que les llenques de cansalada surtin una mica de cada cap. La cansalada sobrera la tallarem en forma de daus ( a mi  no me n'ha sobrat perquè la vaig fer servir tota per  entatxonar bé).
Netegem bé els rovellons perquè no tinguin gens de terra.
Dins d'una casserola* fem fondre bé la meitat de la lardina, salem el coquelette per damunt i el posem a sofregir, tirant-hi al mateix temps els daus de cansalada, els rovellons, els tomàtecs, que haurem rentat i eixugat abans i el Xereç.

Ho deixem coure tot plegat destapat, a foc viu, els 15 primers minuts, i a foc lent i tapat, el restant de la cocció, que ha de durar aproximadament uns 35-40 minuts.
Fem fondre a forn mitjà la lardina restant, i quan sigui fosa, hi tirem les cebetes senceres, rentades i despullades de la primera pell que les recobreix. Les sacsegem de tant en tant per tal que no es cremin, i quan ja estiguin quasi cuites, o sigui passats uns 20 minuts, les ajuntem a la casserola amb el coquelette, per acabar-les de coure.
Presentació: 
Quan el coquelette estigui suficientment cuit, posem a escalfar una cocotte o casserola que tingui tapa i que pugui ésser presentada a taula.
Una vegada calenta, col·loquem el coquelette al centre, voltant-la amb els bolets i cebetes.
Passem pel colador xinès tot el residu de la cuita, apretant-lo bé amb el batedor, per millor aprofitar-lo, i l'aboquem sobre el coquelette.
Ho servim tapat i ben calent.


De ben segur que si cliqueu aquí gaudireu molt amb totes les receptes de Don Josep Rondissoni que avui es presenten al repte.

He transcrit la recepta tal i com és al llibre, d'aquí que trobareu alguns asterics (*) que assenyalen paraules escrites diferent a com la normativa mana. Hem de tenir present que el llibre d'on he tret la recepta és del 1924-25 i el "Diccionari general de la llengua catalana" de Pompeu Fabra  s'enllesteix l'any 1931.


Temps d'elaboració de la recepta:
90 minuts

Comentaris

  1. Hola, Glòria: ¡Qué plato más rico!, pero lo que me encanta es la historia que hay detrás y que joya de cuaderno, no me extraña que lo guardéis como oro en paño y espero que lo puedan disfrutar las nuevas generaciones de tu familia. Un beso y disfruta del domingo.

    ResponElimina
  2. M'enamoren aquests llibres que ensenyes...les fotos, la recepta...tens una gran sort de tenir-los i poder-los conservar, un petonàs!!

    ResponElimina
  3. Te una pinta exquisida!! 😍 Tot un encert 👌

    ResponElimina
  4. Hola Gloria. Bonita historia la que nos has dejado y la verdad es que uno no sabe lo que le da la vida y a ti, por lo que veo, te ha dado mucho.
    Estas recetas de antaño son imperdibles. Son historia y la historia nunca hay que olvidarla.
    Este picantón tiene que estar exquisito y más con el cariño que le has puesto.
    Un plato de lujo como todos los que cocinas.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  5. Uf... Glòria, el primer dir que m'he donat conta que el teu enllaç no funcionaba i ja ho he arreclat. Haver arribat a aquest moment de la historia es donar-nos compte de lo alabora que ho tenim tot. Al.lucinant que dos de vosaltres veniu de dònes que han assistit a les clases del tema del mes i podeu participar d'una forma tan activa. La recepta es molt apetitosa. Gràcies per haver tornat i per la porta gran. Petons

    ResponElimina
  6. Glòria...tens uns autèntics tresors!
    Quina recepta més bona i quines imatges més boniques! M'agrada tot!
    Petonets,
    Olga

    ResponElimina
  7. Menudo tesoro esos libros guardados... Qué receta más buena, qué historia tan entrañable y qué fotografía tan bonita! Gracias por compartir las tres cosas. Petons

    ResponElimina
  8. Ahhhhh, quines histories mes bonique que i han derrere totes nosaltres. Però tu i jo, amb en Rondossoni hem tingut un llegat precios e interesantísim del que podem estar ben orgulloses. Per cert la coquelette espectacular!!!!
    Petonets estimada

    ResponElimina
  9. Historia entrañable y receta magnífica. Un diez.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.

Entrades més llegides