Coca de ceba i patata

 

Que a casa agraden les coques ja ho sabeu... i que ens agraden tant dolces com salades també.

Doncs avui us en porto una de salada, d'aquelles que serveixen per a un àpat informal i que et fan quedar bé.

Comencem fent la massa de la coca.

Què us sembla si  fem una massa d'oli sense llevat, ràpida i molt senzilla?

Necessitem:

  • 50 ml d'oli d'oliva
  • 150 ml d'aigua
  • 400 g de farina
  • 1 culleradeta de sal
En una cassola posem a escalfar l'oli. Quan es calent hi afegim l'aigua i la sal, remenant amb una espàtula de fusta.
Sense deixar de remenar hi anem tirant la farina i quan veiem que amb l'espàtula cosat ho acabem d'amassar amb les mans.
Ens quedarà una massa oliosa i elàstica, amb la qual podrem fer dues o tres bases de coca ben primetes, que en coure-les tindran un punt cruixent.

                          

Per al "farciment" de les coques:
  • 4 cebes mitjanes  o un pot de  calçots confitats.
  • Dues patates  agries, no massa grosses.
  • 100 g d'encenalls de pernil.
  • 150 g de formatge  semicurat - curat (al vostre gust).
  • Oli.
  • Sal.
  • Pebre.
En el meu cas ha estat obrir un pot de calçots confitats, dels que faig cada temporada i tinc al rebost,  però en cas de no tenir-ne podem sofregir les cebes, tallades a juliana, fins que comencin a agafar color. Les posem en un escorredor perquè perdin l'excés d'oli i les reservem.
Bullim les patates amb pell, les deixem refredar una mica, les pelem i les tallem a rodanxes ben fines.
Tallem el formatge a llenques el més fines possible.
Tallem el pernil a encenalls.

Posem el forn a preescalfar a 180º i comencem a muntar les coques.


Posem la massa estirada, amb la forma i mida que vulguem, damunt un paper sulfuritzat a la safata que posarem al forn.
Posem al damunt una bona capa de ceba/calçots. Ho cobrim amb una capa de rodanxes de patata i ho salpebrem. Ho posem al forn fins que vegem que la massa està torrada i cruixent. Al meu forn han estat uns 20 minuts.
Al moment de treure-les  del forn hi posem per sobre d'una els encenalls de pernil i d'una altra el formatge i les  portem a taula, per menjar-nos-les tèbies, acompanyades d'una amanida.

Em feia por que patata i massa fos massa dens i pesent a l'hora de menjar, però no! Amb la massa sense llevat, ben fina i cruixent i la patata, tallada ben fineta i només una capa damunt la ceba hem aconseguit una coca equilibrada i molt agradable a l'hora de menjar... el formatge i/o el pernil li donen un toc diferent... potser encenalls de foie també hi haguessin quedat bé... Ho haurem de provar, però ja serà un altre dia 😉

Comentaris

  1. Ten por seguro que de buena gana me ponía una entre pecho y espalda en este momento. Que buena me encantan las masas estas así de sequitas y con tu relleno buenísima.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  2. A casa també sóm de coques. Tradicions que compartim amb vosaltres. M'encanta la masa tan fina i cruixent i la patata com a ingredient, si ens dius que li va bé, genial. M'encanten.
    Besets

    ResponElimina
  3. La coca és com la pizza, ben feta i cassolan sempre ve de gust, oi?!
    Amb ceba i patata a casa mai l'hem feta però ja falta menys pel cap de setmana!
    Una abraçada,
    Palmira

    ResponElimina
  4. Tiene una pinta espectacular, no me extraña que sea bien acogida ¡Besos mil!

    ResponElimina
  5. Quina coca tan bona i quin goig que fa.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Esa masa tan crujiente es una pasada, y lo que me ha sorprendido es lo de ponerle patata, tendré que probarlo. La de queso particularmente me la comería con los ojos cerrados, ahora mismo!

    Petons! Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  7. Hola Gloria. Estas cocas me encantan, la verdad es que me gustan todas tanto las dulces como las saladas y viendo el aspecto y color tan crujiente y tostado no dejo de imaginar la delicia que se debe sentir al probarla.
    Una coca que sorprende por su sencillez y por su exquisito sabor.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  8. Bon dia! Quines goles aquestes coques, gràcies per la recepta. Ma mare i sa padrina feien cocarrois de ceba i patata, boníssim. Salut! Maria Antònia.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.

Entrades més llegides