Fricandó amb carreroles i una picada feta amb carquinyolis del forn Revull de Botarell


 Avui la recepta és una manera de fer la carn de vedella típica catalana, una recepta ben coneguda per tots, però enriquida de manera "especial" amb productes de la zona. Tret de les carreroles, obsequi de l'Antonio, com ja us vaig explicar en una entrada anterior i la vedella  que són de la Cerdanya tota la resta són productes ben arrelats a la meva comarca, el Baix Camp.
Necessitarem  oli verge d'oliva arbequina, una ceba i dos o tres alls tendres, mitja dotzena de  "vellanes"DOReus, mitja copeta  vi ranci i un parell de carquinyolisdel Forn Revull de Botarell.

Agafem els talls de vedella els salem i els enfarinem una miqueta. En una  cassola, en el meu cas ha estat una cassola de cul gruixut i tapa de vidre VALIRA (per seguir fent pàtria)  hi posarem una miqueta d'oli i quan sigui calent marcarem els talls de carn pels dos costats  i els separarem.
A la mateixa cassola hi posarem la ceba picada ben petita i la deixarem sofregir. Quan comenci a enrossir-se hi posarem els allets, també picats ben petits i farem que es sofregeixi tot junt. Quan ja  comenci a separar-se l'oli de la ceba i el color sigui ben daurat hi afegim la carn, la cobrim amb brou vegetal (o amb aigua) , hi posem el vi ranci i ho deixem uns tres quarts d'hora fent xup-xup a foc ben baixet amb la cassola tapada.
Quan porta mitja hora al foc hi afegim les carreroles i fem que segueixi coent-se tot junt.

 Mentrestant fem una picada amb mitja
dotzena d'avellanes i un parell de carquinyolis.
La afegim al suc quan punxem la carn i vegem que ja està al punt que ens agrada. Amb això ajudarem a lligar la salsa i a espessir-la una mica, donant-li un
gustet molt bó.
Que acabi de coure, entre 5 i 10 minuts , ja tenim un magnífic segon plat a punt!

I per què tanta propaganda d'aquests carquinyolis? Doncs perquè són del forn de la família d'una bona amiga meva, i també coneguda d'algun de vosaltres, la Rosa, la quarta ganxeta!
Aquest forn és al poble de Botarell, a prop de Reus, a la comarca del Baix Camp. Té més de cent anys, l'avi de la sogra de la Rosa ja hi feia pa.
Els carquinyolis fa uns trenta anys que s’elaboren al forn.
La recepta és d'una tieta que vivia a casa amb ells i que no saben d'on li va arribar. El que caracteritza aquest carquinyoli és el fet d'estar cuit al forn “Moruno” de llenya amb  clofolla d’ametlla;  i segons el Josep, el forner, a més dels ingredients un dels secrets és que les barretes de carquinyoli es couen unes 3 o 4 hores després de que hagi sortit tot el pa, a uns 170º i poc temps. Ràpidament les tallen ja que en endurir-se, ja se sap, no hi ha qui les parteixi!

                                                                                      forn Moruno

Us convido, si passeu per Botarell, d'anar a tastar els carquinyolis  i com no les coques de recapte  i el pa del  forn Revull.


Comentaris

  1. M'agrada aixó de "vellanes" ja,ja,ja... el plat també m'agrada i amb la picada dels carquinyolis que feia temps que no sentia.

    Petons

    ResponElimina
  2. Quin pinta té aquesta salsa del fricandó! La recepta la tens publicada?

    Petons maca

    ResponElimina
  3. Quina fricandó!! M'ha semblat molt bona idea afegir-hi els carquinyolis, ha d'estar per llepar-se el dits!!
    I m'ha encantat la foto del forn moruno, si vaig a Botarell (que per cert,ho acabo de buscar al google maps, no sabía ben bé on era) m'hi pasaré!
    Petons

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies Glòria!... i quina pinta que té aquest plat amb aquests carquinyolis!... i una bona mestra que els fa eh!

    ResponElimina
  5. M'avergonyo de dir-ho, però no he fet mai fricandó. El teu fa pinta de començar a mullar pa i no parar.

    Muas!

    ResponElimina
  6. Mare meva quin platillo!!!!i amb aquets carquinyolis...de vici!!!
    Petons.

    ResponElimina
  7. Quin fricandó tan bo, m'agrada molt la recepta amb aquesta picada tan especial.


    Petonets!!!

    ResponElimina
  8. Ja sé: et vaig fer agafar ganes amb el meu menú de Nadal! Té una pinta aquest.
    Nani

    ResponElimina
  9. M'encanta el fricandó, i això que mai n'he fet!! la idea dels carquinyolis m'ha agradat molt!! petons

    ResponElimina
  10. El secret d'una bona picada per un fricandó és posar-hi un carquinyoli :) I si és tan bo com aquest, llavors té l'èxit assegurat ;)

    ResponElimina
  11. Hi estic d'acord, el secret és la picada! (i els bolets). Amb carquinyoli i fins i tot amb una presa de xocolata. Que bo el fricandó quan fa aquest fred...
    petonets

    ResponElimina
  12. Un plat de sempre, que sempre agrada i bé de gust, i molt més si esta preparat amb vellanes i carquinyolis d´aquests
    Petons

    ResponElimina
  13. Mare meva!! quina bona pinta aquest plat que ens has preparat, mai havía fet la picada mab carquinyolis a partir d'ara ho tindré de provar. En a l'arròs no tinguis por queda super bé amb el TMX, llença't i prova-ho!!

    Judith

    ResponElimina
  14. Una salseta per sucar-hi pa!!! Quina bona pinta Dolça!!!
    Bon cap de setmana!!!

    ResponElimina
  15. Mira que he anat vegades a Botarell, però mai he anat a aquest forn! Ja passaré a tastar les coques en recapte, m'encanten!! Y aquest plat t'ha quedat deliciòs!!

    Un petó preciosa i bon cap de setmana!

    Vanesuky

    ResponElimina
  16. Així m'agrada, els plats de sempre amb productes de la terra! Aquesta picadeta amb carquinyolis ha d'estar de 10!

    Petonets!
    Anna

    ResponElimina
  17. Dolorss, la picada sempre que puc amb carquinyolis, m'agrada més que amb pa fregit o galeta maria... i per descomptat, "vellanes de Reus" ;-)

    Anniky, la primera part de l'entrada és la recpta, la segona propaganda del forn Revull de Botarell!

    Rebeca* el carquinyoli dona un gustet diferent a la picada, però boníssim.

    Anònim, de res Rosa M, un plaer fer "propa" de casa els reus sogres ;-D

    Gemma, això es soluciona aviat en fas un dia i llestos!! I veuràs com repeteixes, segur!

    Mamilu, bo, bo, bo de veritat!

    Delicias, a vegades un detall dona una personalitat esoecial a un plat i en aquest cas són els carquinyolis i les "vellanes"... i com no les carreroles!

    Nani, aquest de la foto és anterior, el vaig fer a finals d'estiu, amb les carreroles de l'Antonio de la Cerdanya, però un parell de vegades al mes, sense problemes!

    Roser, doncs val la pena fer-lo ja que agrada molt i no és gens complicat.

    Gemma, on hi hagi un bon carquinyoli... ;-D

    El taller de cuina, la presa de xocolata m'emmascara una mica el gust i no mi acaba d'agradar.

    Sion, un plat de sempre i ben nostre!

    Gràcies Judith, no sé perquè hi ha algunes receptes que no m'acabo d'atrevir a fer amb la TMX, i mira que l'aparell no para mai!!!

    Catieu, bon cap de setmana a tu també, i un bon moment per a fer fricandó pel diumenge, no et sembla?

    vanesuky, si passes pel Forn Revull ja em diràs que et semblen les coques hi altres coses que fan!

    Anna, ja saps que la Dolça, sempre que pot fa pàtria!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  18. Dolça,
    Un fricandó com per anar llescant tota una fogassa de pa i anar sucant fins a deixar el plat lluent.
    Quina bona pinta.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  19. A mi amb el fricandó em robes el cor... i si a sobre és amb productes de la zona del Xavi ja et fem reverències! ;)
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  20. Dolça preciosa quin fricandó més bo i que original la picada i els carquinyolis,ho tindré que probar.
    Un petonet molt gran i bon cap de setmana preciosa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.

Entrades més llegides