30.4.12

Boston Cream Pie o un pastís d'aniversari (58)




 No cal dir gaire cosa... aquesta vegada l'imatge del pastís parla per si sola!

Necessitem:

Per a fer el coc:
  • 4 ous
  • 115gde sucre
  • 115g de farina
  • 40g de mantega en pomada
  • una culleradeta de llevat químic
Per al farciment:
  • 2 ous
  • 55g de sucre
  • 1 culleradeta d'extracte de vainilla
  • 2 cullerades de farina de blat
  • 2 cullertades de farina de blat de moro
  • 150g de nata sense muntar
 Per a la cobertura
  • 150g de xocolata de cobertura
  • 1 cullerada de mel
  • 25g de mantega en pomada
  • 150g de nata
 Preescalfem el forn a 180º.
Preparem dos motlles iguals, de 20cm de diàmetre, per coure les bases, o en el seu defecte un i la tallarem pel mig.
Muntem els ous amb el sucre fins que quedin ben escumosos, hi barregem la mantega i al final   hi afegim la farina barrejada amb el llevat amb cura que no ens baixi.
En posem la meitat en cada motlle i ho enfornem  uns 15-20 minuts.  Si ho posem tot junt en un mateix motlle el temps de cocció pot ser d'uns 5-10 minuts més llarg.

Fem la crema:
Barregem tots els ingredients amb la batedora i ho escalfem, sense que arribi a bullir, fins que sigui una crema ben espesa.

I la cobertura:
Desfem la xocolata, hi afegim la mantega, la mel i al final la llet. Ho remenem bé fins aconseguir que tingui una consistència de crema espessa.
Tallem la base que s'haurà refredat una mica  pel mig o agafem una de les dues bases i hi posem una bona capa de crema al damunt.
Ho tapem amb l'altra meitat, sense apretar.
Procedim a cobrir el pastís amb la cobertura de xocolata, però només la superfície. Ha de quedar una capa ben gruixuda.
 
                                          recepta original anglesa treta d'un llibre de 100cakes

Ara només cal bufar i celebrar-ho molt!

27.4.12

carquinyolis de taronja confitada i xocolata

 Normalment els carquinyolis a casa meva els faig de "vellanes" però, és clar, aquests ja estan publicats i a més no són gens originals... els d'avellana i ametlla són els típics i els que fa tothom!
A més aquest abril des de Memòries d'una Cuinera ens proposen fer  carquinyolis i he pensat fer-los diferents, sense variar la recepta, ja que aquesta  de la Montserrat Seguí surt boníssima.

Necessitem:
- Taronja confitada, 
- Perles de xocolata
- 1 ou
-100g de sucre
-175g de farina
- una culleradeta de llevat en pols
- 1/2 culleradeta de canyella en pols.
- el suc de mitja taronja

Posem la farina i el llevat en un bol, en forma de volcà.
Al mig hi posem l'ou, el  sucre i la canyella .
Ho treballem primer amb una forquilla i després , amb les mans; a mig treballar-ho hi afegim la taronja confitada tallada a trossets i les perles de xocolata i ho seguim pastant fins que estigui ben unit. Si  calgués hi podem afegir una miqueta de suc de taronja per qjudar-nos.
Formeu-ne unes barretes d'uns 3cm d'ample per 1cm i mig d'altes. Poseu-les al forn uns 20 minuts. Treieu-les i quan s'hagin refredat una miqueta les talleu a llesquetes, les torneu a enfornar uns minuts més fins que agafin color.

Acompanyant el cafè són un autèntic vici, allò de començar i no parar... per tant un consell es fer-ne el doble de quantitat ;-)

23.4.12

Galetes de Sant Jordi 2012

Aquest any per felicitar el dia de Sant Jordi m'he animat a fer aquestes roses. 
Ha estat la meva primera experiència decorant galetes i després de fer-ho felicito a les persones que ho fan i aconsegueixen resultats magnífics com molts dels que es veuen en diferents blocs com aquest o aquest (però n'hi ha molts més). Jo sóc poc pacient i una mica barrip-barrop, per la qual cosa he arribat a la conclusió que per aquí no continuaré, però ho he provat i aquí teniu el resultat ,  no em poseu nota, si us plau... que em penjareu  ;-)
Però les galetes... boníssimes,  aquí teniu la recepta:
  • -1ou
  • -75g de sucre
  • -50g de llard
  • -150g de farina
  • -una culleradeta de llevat químic
  • -un raig d'anís
  • Glaça reial: 250g de sucre glaç, una clara d'ou, una cullerada de suc de llimona. Colorant vermell i verd.



Barregem l'ou, el sucre i la llard fins que quedi com una mantega. Hi afegim la farina barrejada amb la culleradeta de llevat i amassem. Per acabar-nos d'ajudar hi afegim un rajolí d'anís.

Preescalfem el forn a 180º.
Estirem la massa amb el coró i li donem la forma amb el motlle. 
Ho posem a la safata del forn i ho enfornem fins que estiguin daurades. Les deixem a la mateixa safata fins que estiguin fredes, d'altra manera se'ns poden trencar.

Preparem la glaça reial barrejant bé el sucre glaç, la clara d'ou, el suc de llimona i el colorant i pintem les galetes .
Només he necessitat aquests estris i molta paciència, que jo no tinc !

22.4.12

20.4.12

Romesco lleuger d'avellana, de sípia.

 L'altra dia passejant per les parades de peix vaig veure unes sípies brutes, maques i grosses. D'aquelles que queden perfectes estofades... però quina mandra netejar-les! Per sort  vaig sortir del mercat amb la sípia neta ;-)
El dia abans havia fet escarola en romesco, i tenia una mica de "carn de pebrot de fer romesco"així que la vaig aprofitar.
 Necessitem:
  • Dues cebes tendres
  • Mitja dotzena d'alls tendres
  • Un gra d'all sec
  • Un grapat d'avellanes torrades DOReus
  • Un pebrot de fer romesco
  • Una sípia tallada a trossos grossos
  • Un parell de patates
  • Una copeta de vi blanc
  • Sal i oli
Fem el romesco suau:
Agafem un allet tendre i l'escalivem.
Piquem l'all escalivat amb l'all sec, el grapat de "vellanes", la carn de pebrot de fer  romesco i ho lliguem amb una miqueta d'oli.
Ho reservem.

En una cassola posem a sofregir les cebes i els allets tendres tot tallat ben petit. Quan comença a estar daurat hi afegim la sípia tallada a trossos grossos, la mig cobrim d'aigua i la deixem fent xup-xup fins que s'estovi.
Quan vegem que s'ha begut gairebé tot el líquid hi afegim les patates tallades grollerament, el romesco que haurem deixatat amb la copeta de vi i deixem que s'acabi de coure a foc lent.
Ho tastarem de sal i quan vegem que la sípia i les patates estan al seu punt ho retirarem del foc. Es deixa reposar d'un dia per l'altra, ja que els romescos guanyen, i l'endemà s'escalfa a foc ben suau.
El pebrot de fer romesco, no la nyora, és el que fa realment especial aquesta salsa.


15.4.12

Amb costella i pèsols, un bon arròs.


  

Arròs:  Hi ha cases on cada cap de setmana en fan un de diferent... i tots són bons.
A casa nostra només de tant en tant, però si n'hi ha un que ens agrada especialment és l'arròs amb costella i... (  la  i   pot ser el que es vulgui, avui han estat un grapat de pèsols tendres, ja que ara n'és l'època). I ens agrada fet en cassola de fang o en cassola de cul gruixut... no sé, manies... o costum?

Necessitem:
- Una ceba
- Mitja dotzena d'allets tendres.
- Costella de porc
- Pèsols tendres. un bon grapat
- Arròs bomba del Delta de l'Ebre (4 tasses)
- Dos litres i mig de caldo de verdures
- Oli i sal
Sofregim  la  ceba i els alls tendres tallats ben petitets i ho caramel·litzem bé quan hi afegim la costella.
Hi afegim l'arròs i l'enrossim.
 Posem el caldo a escalfar i quan bulli l'aboquem a la cassola. El deixem bullir a foc ben viu durant 10 minuts  el tastarem  de sal ,  hi afegirem els pèsols i aleshores posarem la cassola al forn, que tindrem calent, 15 minuts més.
Ja el tenim llest i a punt d'emplatar.
Una proposta que volem compartir amb vosaltres a la  RECEPTA DEL 15  d'aquest mes d'abril.

9.4.12

Conill amb suc de rostit

La frase "aquí no es llença res" a vegades la portem fins a l'extrem. Dies enrera vaig rostir carn per a canelons i em va quedar força suc del rostit, doncs va fer cap al congelador en un pot de vidre amb l'etiqueta corresponent.
I avui m'ha anat de meravella tenir aquest pot congelat ja que vam arribar ahir al vespre i la nevera buida del tot, sense poder anar a comprar ja que un dilluns de Pasqua  tot està tancat.
Al congelador, sort del congelador que sempre té reserves, hi he trobat el pot del suc de rostit, un paquet de lloms de conill i una bossa de rovellons congelats... entre d'altres coses i amb això he fet el segon plat.
Necessitem:
  • Uns quants allets tendres
  • Un gra d'all
  • Una ceba tendra
  • Llom de conill tallat a filets
  • Suc de rostit
  • Rovellons ( o el que es vulgui per acompanyar)
  • Oli i sal

En una cassola amb una miqueta d'oli marquem els talls de conill i els separem.
A la mateixa cassola i amb el mateix oli posem la ceba tallada ben petita i quan estigui començant a enrossir-se i afegim els allets tallats ben petits. Qua estigui tot ben daurat hi posem el conill, ho cobrim amb el suc de rostit (si no tinguéssim prou suc de rostit es pot allargar amb una mica de brou o d'aigua) i ho deixem fent xup-xup  fins que la carn sigui tendra.
Una mica abansde que estigui cuit del tot  hi afegim els rovellons, ho fem coure tot junt i ho tastem de sal. Hem de vigilar amb la sal ja que el suc del rostit ja està condimentat per tant podria sortir-nos salat sense adornar-nos.
Ho emplatem i bon profit!

Seguiré congelant tot allò que em sembli que pot ser útil ja que avui he aconseguit un platet de conill força gustós.

5.4.12

Mona de brioix

Aquest any si que m'he animat a fer la mona de brioix.
Com que no en faré tantes com l'any passat em puc dedicar a fer aquesta, amb tranquil·litat, sense nervis... que el brioix vol pau, repòs i gens d'estrès!
La recepta... de la Mercè de Cuina per  llaminers,  la mateixa que vaig provar ara fa un any i que em va agradar molt. Podeu consultar-la aquí.
El resultat, una mona de brioix superesponjosa, que no embafa gens i ben guarnida amb motius culés... per alguna cosa el nen que la rep és barcelonista fins el moll de l'os
Si us animeu només necessiteu temps, però val la pena!