11.10.12

Coc amb massa mare (61)

També dit  coc del pare Pius o coc de la sort. 
La recepta em va arribar de la Montse i des que la vaig veure he volgut fer-la. 
Al final m'he decidit, però la recepta original porta nous i poma i jo he volgut saber el gust exacte del coc, ja que sent una recepta de convent de monges clarisses havia de ser... exactament com és, amb un gustet de coc suau i bo d'aquells  que agraden... 
Comencem a fer el coc, tenint en compte que no ens el menjarem fins dins de 10 dies. El procés, llarg,  però molt senzill, fixeu-vos que amb un bol i una espàtula o forquilla ja en tenim prou.


Fem la massa mare de la següent manera :
  •  Dia 1- Aboquem el got de massa mare que ens han donat en un bol de vidre ampli. Hi afegim un got de sucre i un got de farina i NO ho remenem. Ho tapem amb un drap de cotó i ho posem en un lloc fosc i fresc (a la nevera NO)
  • Dia 2- Ho remenem bé, ho tapem i ho deixem.
  • Dia 3- No fem res
  • Dia 4- No fem res.
  • Dia 5- Hi afegim un got de sucre, un got de llet i un got de farina, SENSE remenar. Ho tapem i ho deixem.
  • Dia 6- Ho remenem bé, ho tapem i ho deixem.
  • Dia 7- No fem res
  • Dia 8- No fem res
  • Dia 9- No fem res
  • Dia 10- Separem tres gots de la massa i els donarem a tres persones que vulguem que facin el coc.                                                                              
  •                      
Ara ja podem començar a fer el nostre coc, i com que fa deu dies que estem "fent-lo" ja tindrem moltes ganes de tastar-lo.
A la massa que ens queda hi afegim
  • 2 gots de farina
  • 1got d’oli
  • 1got de sucre
  • 1got de llet
  • 1 sobre llevat químic.
  • 1 pessic de sal
  • Una cullerada d’essència de vainilla o la ratlladura d’una llimona.
Ho barregem bé amb una espàtula i ho aboquem en un motlle que haurem preparat amb oli i farina.
Ho posem al forn, preescalfat a 180º, més o menys 60 minuts o fins que vegeu que us ha pujat força, està dauradet i quan el punxeu l’escuradents surt sec.


El deixem una estona fora del forn, dins del motlle. Quan el desemmotllem el deixem refredar damunt una reixeta.

Hi he posat una bona quantitat de pinyons i sucre glass per damunt abans d'enfornar-lo. Ha quedat molt lluit i els pinyons no han emmascarat gens el gust del coc. La propera vegada ja l'enriquiré amb poma, nous... 
                                  

En cas que ningú us hagi donat un pot de massa mare i el vulgueu fer, el dia abans de començar tot el procés heu de preparar aquesta massa:
Dia 0-  1 got de farina,1 got de llet, ½  got de sucre i ½ sobret de llevat químic. Ben remenat ho tapem amb un drap de cotó i ho posem en un lloc fosc i fresc (a la nevera NO).
Animeu-vos i bon profit!!

19 comentaris:

  1. Espectacular!!!! quin tall més bó!!! prenc bona nota per poder fer-la.. Petons,

    ResponElimina
  2. Nena, això és un senyor coc. El 61 t'ha quedat perfecte. Això de la massa mare em tempta. Tinc massa feina aquests dies, però estaré esperant que m'arribi algun dia un potet...
    Nani

    ResponElimina
  3. Ja l'he vist a altres blocs i me'n feu venir ganes. Fa mamdra però veient el teu resultat.... T'ha quedat de mossegada, quina bona pinta!!!
    Petons

    ResponElimina
  4. T0ha quedat genial!! quina esponjositat

    ResponElimina
  5. Dolça m'agrada molt aquesta versió del coc del Pare Pius i crec que hauré de provar-la, el que més m'ha seduit han estat els pinyons pel damunt.
    Petons!
    Montse.

    ResponElimina
  6. DIVINA !!! la vaig fer fa uns dies, la meva germana me la va portar la masa mare...quina coca mè rebona...a la nevera dius que no ?,la vaig guardar dins pensan que no es malmanès .
    Petons.

    ResponElimina
  7. Ha de ser un cóc boníssim. Té un procés d'elaboració que comporta tenir molta paciència, oi???
    A veure si m'animo......
    Salut i petons,
    Olga

    ResponElimina
  8. Ara que sabem que no ens cal esperar a que ens donin la massa mare, ens anirem a fer-lo!
    I és que veient com t'ha quedat...ens n'agafen moltes ganes!!
    ptns!!

    ResponElimina
  9. ostres quina pintaa!! irresistible, amb els pinyons al damunt, un 10 vaja! petons

    ResponElimina
  10. T'ha quedat genial!

    http://azucarymantequilla.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  11. Té molt bona pinta, Glòria! A mi me'n van passar un potet fa dos anys. ÉS molt romàntic, això d'anar-ho passant, oi? Petons

    ResponElimina
  12. Ohhhhh...just fa poc li vaig regalar la massa mare a la Juju!!! Jo el vaig inetntar fer tb però al meu "monstre" li va sortir moho i ho vaih haver de tirar...grrrrrr...
    quina pintaaaaaaa!!!
    Petunets,
    Eva

    ResponElimina
  13. La meva mare l'acaba de fer, però a mi no m'ha guardat massa mare!!!
    petonets

    ResponElimina
  14. A mi me'l van passar fa temps, però en deien de les "Carmelitas descalces"... suposo que deu ser el mateix :)
    Queda molt gustós, oi?

    ResponElimina
  15. A tots gràcies pel comentari. I si, quan comences a fer-lo penses que serà una murga, però la veritat és que dona poca feina i el coc resultant és de consistència densa i suau de gust i amb una presència maquíssima. Val la pena.

    Gemma, m'imagino que deuria ser el mateix, unes menges o unes alres... els dolços els fan celestials :-)

    El Taller de cuina, caram!!! Però pots començar a fer el procés tu, preparant la massa mare tal i com t'he posat al dia0.

    Eva, potser el vas desar en algun lloc humit.

    Nani, la propera remesa n'hi ha un per a tu... i una altre per a la Marta Pa de Nous ;-)

    Montse, el coc és el teu... només que hi he tret l'enriquiment de dins i l'he guarnit per fora.

    PTNTS a tot@s
    Dolça

    ResponElimina
  16. EL POl ja està esperant la propera remesa!!! ;)
    Ptnts

    ResponElimina
  17. EL POl ja està esperant la propera remesa!!! ;)
    Ptnts

    ResponElimina
  18. Tiene una pinta buenísima,esta me la pongo en la lista!!!!!


    Besets

    ResponElimina
  19. Durant el sopar de divendres, la frase que més va utilitzar la Nani va ser: la massa mare de la Dolça.
    Crec que això ja ho diu tot!

    ResponElimina

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.