17.9.17

Chutney especiat d'albergínies

Que m'agraden les albergínies no és cap secret. Darrerament estic una mica pesada per l'instagram amb l'escabetx. I que m'agrada el formatge tampoc ho puc amagar, de fet vaig tornar de Gouda força carregada i per acompanyar-los vaig fer aquest chutney, que fins i tot se l'estan menjant els de casa a qui no els agrada el formatge, damunt unes torradetes...
A veure què us sembla!




Necessitem:

  • 400g d'albergínies
  • 2 pomes reineta
  • 2 cebes tendres
  • 150ml de vinagre de poma 
  • 250g de sucre morè
  • 1 culleradeta de gingebre fresc
  • 1/2 culleradeta de canyella en pols
  • mitja dotzena de claus d'olor
  • 5 o 6 grans de pebre negra acabats de moldre
  • OOVE
Tallem la ceba ben petita i la posem a coure en una paella amb una mica d'oli. Quan s'hagi tornat transparent hi afegim les albergínies, tallades a daus petits, i ho deixem tot junt, remenant de tant en tant, a foc ben lent fins que estiguin tendres.
Mentre s'estan fent les albergínies preparem la poma, tallada a daus petits, barrejant-la amb el sucre, el gingebre ratllat, la canyella, els claus i el pebre. Això ho afegirem a les albergínies quan estiguin tendres.
Ho deixem una bona estona fent xup-xup, remenant-ho de tant en tant, a foc molt lent fins que tingui la consistència d'una melmelada.

Podem posar-lo en pots de vidre, ben tapats, a la nevera i fer-lo servir per acompanyar carns, formatges, foie, embotits...o sol.

Es conserven força temps, per tant amb aquesta quantitat estareu servits uns tres mesos, si no us l'acabeu abans, és clar !

5.9.17

El pa de nous de la Padenous @Cuinem a 6 mans

Que el milllor de tenir un blog de cuina són les persones que m'ha permès conèixer no em cansaré mai de dir-ho. Persones com la Marta, una blocaire, o bloguera, com volgueu dir-li amb qui, em sembla que no m'equivoco gens si dic que m'uneix una bona , boníssima, amistat. 
Som gent de Reus, o ho volem ser, anem fent bandera de la nostra ciutat, encara que moltes vegades ens fa l'efecte que ningú ens ho reconeix, però nosaltres insistim. La Marta no és nascuda a Reus, però com a ganxeta d'adopció que és, amb una família ganxeta darrera, s'ha afegit a mi, i gairebé com una parella de fet anem plegades a tot arreu on els nostres blogs ens porten.
Uns quants anys de diferència ens separen, que no són cap problema ni impediment , ja que l'afició que ens uneix no té límits d'edat.
Ella és llençada, innovadora, atrevida...em repta a fer noves receptes que jo no m'atreviria mai a fer-les ja que sóc més tradicional i conservadora. 

I un dia , no fa massa, una tarda, ja de calor, que ens vam trobar les tres blogueres del sud, l'Olga, la Marta i jo, ens va obsequiar amb el seu pa de nous, una delícia que una vegada tastada ja ha passat a  ser un dels esmorzars que agraden a casa. 

I sense que ella ho sàpiga hem decidit fer aquest @Cuinem a 6 mans diferent, dedicat a la Marta , al seu blog i al seu pa de nous, que com ella diu és recepta de la seva mare però li surt millor a ella .
Necessitem:
  • 2 ous
  • 400g de sucre ( amb el teu permís Marta n'hi he posat 250g)
  • 60g de mantega
  • 600g de farina
  • Un sobre de llevat químic
  • 400g de llet freda
  • un polsim de sal
  • Un rajolí d'oli
  • mitja copeta de garnatxeta de Porrera del celler Can Planés
  • un bon grapat de nous pelades (150-200g)

Preescalfar el forn a 180º
Posem les nous pelades a macerar amb la garnatxeta de Porrera

Barregem els ous amb la mantega en pomada i el sucre fins que quedi una pasta una mica escumosa, anar-hi afegint a poc a poc la llet i després la farina barrejada amb el llevat, la sal, el rajolí d'oli i la garnatxeta (  on hi havia les nous)

Preparem un motlle rectangular amb una mica d'esprai antiadherent, o amb mantega i farina. 

Afegim les nous a la massa, omplim el motlle i el posem al forn. a 180º uns 40 minuts o fins que vegem que té un bonic color torradet. Punxem-lo abans de treure'l per assegurar-nos que està ben cuit per dins.

I ja està! Un magnífic pa de nous, recepta de la Pa de nous. 

És una de les seves primeres receptes, és la que dona nom al seu blog. No dubteu en passejar-vos-hi i veureu les receptes diferents, innovadores, agosarades amb que ens obsequia.

Marta... un ptnt