Patates braves saludables
Ens ha agafat pel menjar saludable, normalment ja hi mengem força, però ara encara més. De Nadal ençà res de fregits, ni greixos, poc o gens d'embotit, vigilem amb la carn (ens costa ja que nosaltres en som molt, de carnissers) i tot el dia verd i verd i verd... però hi ha moments que tens ganes de pecar, i pequem, és clar que si, però pequem de manera saludable heheheh
Necessitem:
- 4 patates de Prades
- Un quilo de tomàquets pera ben madurs
- Una cullerada de polpa de pebrot de fer romesco
- Una culleradeta de pebre vermell picant de la Vera
- 1 all
- OOVE
- Sal
Rentem bé les patates i les bullim amb pell, deixant-les una mica crues.
Pelem els tomàquets i els posem a confitar en una safata al forn, ben atapeïts en una safata, lleugerament salats amb una miqueta d'oli per sobre, a 60 graus durant una hora i mitja, dues hores. Passat aquest temps els traiem i els posem dins un escorredor perquè perdin el màxim de líquid possible. Els triturarem fins fer-ne una salsa amb la textura que a nosaltres ens agradi.
Pelem les patates, les tallem a trossos i les posem en una safata les salem i hi posem amb una miqueta d'oli per sobre. Les posem al forn a 150º fins que agafin color daurat.
Quan les tinguem gairebé a punt agafem la salsa de tomaca, la posem en una paella amb una culleradeta d'oli, hi afegim el pebre vermell, la polpa del pebrot i ho deixem coure a foc baixet mentre, amb la batedora fem un allioli, amb un all, oli i sal.
Posem les patates en un bol o plat, al damunt una mica d'allioli i ho acabem amb una bona cullerada de salsa brava.
Què me'n dieu d'aquestes braves? nosaltres les hem trobat boníssimes, potser perquè no són de color verd :-)
No em faria res provar-les. Totes són saludables, jejeje...
ResponEliminaJo també m'apunto a provar-les! Aquesta versió lleugera promet molt, un petonàs!
ResponEliminaM'agrada la idea de fer salud d'aquesta manera: quin luxe de patates!!! I la salsa ha de ser molt bona!
ResponEliminaUna abraçada artista.
Aquestes braves han de ser boníssimes!! El proper dia que les facis....avisa que vindré!!
ResponEliminaPetonets i molt bona setmana, Glòria!
Olga
I a sobre piquen!!! 😘
ResponEliminaTodo suma y siempre es importante comer sano y pecar así es una gozada mas sana.
ResponEliminaBona setmana
peto
Nosaltres també les preparem al forn les braves ,tot i que sense bullir les patates abans.
ResponEliminaEl que he de provar a fer és aquesta salsa de tomaca amb els tomàquets confitats... ha de ser un concentrat de sabors!
Petons i bona setmana,
Palmira
molt bona proposta!! ens agrada molt el menjar , però sobretot hem de mirar de menjar bé, aquesta recepta me l'apunto, que sóc una ansia de la dieta saludable!! petons
ResponEliminam'encanten i si piquen una mica millor que millor...! petó
ResponEliminaGloria...quina pinta .... Me encanta gira greixos.un petonet
ResponElimina
ResponEliminaBuenas tardes Gloria. Una tapa o pincho extraordinario, estas patatas bravas te han quedado fabulosa y con ese pimentón de la Vera, la pulpa del pimiento y estas buenas patatas, te ha quedado unas bravas de “Ole”.
Un beso Paco
Hola Gloria. De haber sabido que en Prades se producen buenas patatas les habría pedido a los amigos que me trajeran unos kilos jj. Este sábado pasado nos íbamos a reunir pero por diversas circunstancias no he podido asistir. Se trataba de una cena por San Valentín jj pero al final no pude asistir y lo he sentido mucho. En fin otra vez será.
ResponEliminaMe encantan las patatas bravas aunque yo pecaría mas fuerte que tú jj, porque me comería un buen plato jj.
Nunca he hecho las patatas bravas de esta forma, la tendré en cuenta ya que se evita el freírlas. No me cabe duda de que tienen que estar de rechupete y más con picante jj. Deliciosas.
Un abrazo.
Juan!!!!! com pot ser que tinguis amics de Prades i no sàpigues que les patates de Prades són excel·lents??????
EliminaJa els pots dir que te'n baixin un saquet de cinc quilos quan els hagis de veure.
Ptnts
Glòria
Molt molt molt bones Glòria!!
ResponEliminaJo també faig les patates al forn el 99,9% dels cops, i ens han acabat agradant molt més que les fregides. Sembla mentida que siguin tan lleugeres, eh :P
Una abraçada.
Jo, amb receptes com aquesta, em tornaria una pecadora irredimible!!! Petonarros
ResponElimina