29.4.13

Creps d'espàrrecs de marge i formatge blau d'ovella

Una vegada més s'acaba el mes i vaig corre-cuita a veure si arribo a temps. Em calen unes creps pel Memòries d'una Cuinera d'aquest mes d'abril, doncs aquí les teniu... unes creps salades, fetes amb espàrrecs de marge... una delícia que ens proporciona el camp aquesta època de l'any i un formatge blau d'ovella, suau, gustós que comprem a la Cerdanya francesa.
Necessitem:
  • -125g de farina
  • -2ous
  • -250gde llet
  • -50g de mantega
  • -un polset de sucre
  • -un polset de sal
  • -mantega per untar la crepera
  •   -uns allets tendres
  • -espàrrecs de marge
  • -un bon tall de formatge blau
  • -100g de  llet 
  • -una culleradeta de maizena

Desfem la mantega i la posem en un pot junt amb la resta d'ingredients i ho passarem pel túrmix perque no ens quedi cap grumoll.

Untem la crepera, amb un pinzell, amb una mica de mantega desfeta. Quan estigui una mica calenta hi aboquem una mica de la pasta, la fem còrrer perque ocupi tota la crepera i la deixem coure, després li donem el tomb i deixem que es dauri per l'altre cantó.
I així fins que acabarem la massa.
Mentrestant posarem a la paella uns allets tendres amb una miqueta d'oli  i hi afegirem la part tendra dels espàrrecs remenant-ho perque quedi ben sofregit tot. Ho reservarem.
A la mateixa paella, amb l'oli de sofregir allets i espàrrecs barrejarem la llet i la maizena, vigilant que no ens quedi cap grumoll. Si ens quedés massa espès hi afegim una mica més de llet.
Tallem el formatge blau a trossets petits i el posem a la paella i deixem que es fongui una miqueta.
Hi posem els espàrrecs sofregits, ho remenem bé i ja ho tenim a punt per farcir els creps.

Caragolats o plegats... com us vagi millor... un excel·lent sopar... i amb la part menys tendra dels espàrrecs, un all porro i una patata he fet una crema que pot servir de primer plat per l'endemà.

25.4.13

White chocolate gateau - coc de xocolata blanca ( 65)

La recepta és anglesa i es tracta del white chocolate coffee gateau. Però jo ja he fet de les meves i li he tret el cafè i alguna coseta més. El resultat... aquí el teniu.
 Necessitem per al coc:
  • 40g de mantega en pomada o temperatura ambient
  • 85g de xocolata de cobertura blanca
  • 125g de sucre en pols
  • 4 ous grossos
  • (dues cullerades de cafè ben fort)
  • una culleradeta d'esència de vainilla
  • 125g de farina
  • mig sobret de llevat químic.
Per al frosting:
  • 175g de xocolata blanca de coberura
  • 85 g de mantega en pomada
  • 125g de crema de llet
  • 125g de sucre glaç
  • (una culleradeta de cafè ben fort)
Encenalls  o altres  guarniments de xocolata blanca.

Primer fem el coc.
Preescalfem el forn a 200º.
Desfem al bany maria la xocolata blanca, la treiem del foc i hi barregem enèrgicament la mantega, fins que s'atemperi i quedi com una pomada.
Muntem els ous amb el sucre a punt de cinta fort,. Ho afegim amb cura, remenant amb una espàtula o llengua de silicona a la barreja de mantega i xocolata. Després es va afegint, molt a poc a poc, la farina barrejada amb el llevat perquè el resultat sigui una crema el més esponjosa possible. Hi posem l'esència de vainilla i ho acabem de remenar.
Untem un motlle amb una mica de mantega i hi aboquem la crema que posarem a coure, a 200º, durant uns 25-30 minuts.
El treurem amb cura del motlle i el deixarem refredar damunt una reixeta.

Mentrestant fem la cobertura o frosting.
Desfem al bany maria la xocolata blanca, la treiem del foc i hi barregem enèrgicament la mantega, la crema de llet i el sucre glaç fins que s'atemperi i quedi com una pomada.

Obrim el coc pel mig i hi posem una capa del frosting i el tapem.
Amb la resta el cobrim per damunt i els costats i hi posem per sobre els guarniments que volguem per decorar-lo al  nostre gust.
Nosaltres l'hem preparat i ens l'hem menjat per celebrar un aniversari doble, la xiqueta i l'avi, que coincideixen en dates... encara que no en anys :-)


23.4.13

Galetes de Sant Jordi 2013

Unes galetes de mantega i moscatell, amb el guarniment corresponent a la data, serveixen per felicitar-vos pel dia de Sant Jordi.
Necessitem:
  • 250g de mantega en pomada
  • 200g de sucre
  • 1ou
  • 100g de maizena
  • 400g de farina
  • 1 sobret de llevat químic
  • Una mica de colorant alimentari vermell
  • mig gotet de Moscatell  Miró
Barregem la mantega amb el sucre fins que sigui una massa escumosa i no es notin els granets de sucre. Hi afegim l'ou sense deixar de batre. 
Barregem la farina, la maizena i el llevat i ho anem incorporant a poc a poc, a mesura que anem amassant fins aconseguir una massa  compacta.
N'agafarem una mica menys d'una quarta part i la separarem.  Hi posarem una mica de colorant vermell i l'amassarem fins aconseguir que tota es torni ben vermella.
Posem les dues boles de massa a la nevera un parell d'hores perquè puguem fer les galetes amb més facilitat.
Agafem una safata i  hi posem  paper de forn. Encenem el forn a preescalfar a 180º.
I comencem a donar forma a les galetes, fem una placa amb la massa  normal i la tallem amb un motlle rectangular. Ha de ser d'un 3 mm de gruix aproximadament. Amb la massa vermella fem 4 fideuets que posarem damunt la galeta formant la senyera. Els premerem lleugerament amb el dit perquè quedin enganxats però anant en compte de no aplastar-los. 
 I així amb totes les galetes de la safata... us he de dir que és entretingut, per tant no són unes galetes per fer a darrera hora ...
Les enfornem uns 10 minuts i quan les treiem les pintem, amb cura, de moscatell, això les hi dona un gustet diferent a les típiques galetes de mantega.
 Si no és Sant Jordi... doncs exactament igual sense les quatre barres... o si...
   Bon Sant Jordi... roses, llibres...

19.4.13

melmelada de llimona

Ja sabeu que qualsevol excedent de fruita que cau a les meves mans "corre perill" de tornar-se melmelada. I quan són llimones... això de fer-ne melmelada es complica una mica. Fer la mateixa recepta de la taronja amarga no serveix, encara queda massa forta, almenys pel gust dels de casa meva.
Per "amorosir" la fortor del gust de la llimona he fet com amb les olives, he tallat les llimones pel mig i les he posat en una barreja d'aigua amb sal (proporció 9 a 1), les hi he tingut un dia sencer, després he canviat l'aigua i les he tingut en remull en aigua  durant tres dies, canviant-la cada  24 hores.
Escòrrer bé les llimones i escaldar-les en aigua bullint. Refredar-les ràpidament en aigua ben freda. 
Separem la polpa de la pell i la pesem. Per cada quilo de polpa hi posem un quilo de sucre i fem la melmelada com tinguem costum, en el meu cas la he fet al microones. A màxima potència i treient-la cada deu minuts per poder-la remenar. Així fins aconseguir la consistència que ens agradi. Aquesta vegada en total ho he fet 70 minuts ja que sino em quedava molt aigualida.
Posada en pots, tapada i esterilitzada al bany maria... uns quants pots  que serviran per galetes, cocs... ja ho anireu veient!

17.4.13

Sopa de farigola

 Quan a casa es fa sopa de farigola tenim tres motius, bé estem embafats després d'un àpat important, bé no estem massa fins i és de les poques coses que ens ve de gust, bé acabem de portar una farigola fresqueta després d'una bona passejada per la muntanya.
Avui, sortosament, el motiu és el tercer.





 A la nostra sopa gairebé fora millor anomenar-la infusió ja que aquest és el procediment.

Preparem els plats de sopa posant-hi les llesquetes de pa ben fines. que haurem torrat lleugerament al forn.
Hi posem un rajolí d'oli i hi aboquem l'aigua bullent, prèviament salada. Tapem amb un altre plat i esperem 5 minuts abans de menjar-nos-la.

13.4.13

Pollastre amb mandonguilles

Només veure la recepta de la Sion vaig tenir clar que la faria i també quan la faria. I així va ser, diumenge passat en un dinar familiar, on hi havia els avis, i quan els tinc a dinar procuro fer plats de xup-xup... així asseguro que els agradi i que mengin bé. A diferència de la recepta original nosaltres ho vam fer amb un pollastre sencer de pagès i les mandonguilles també eren només de pollastre.
Necessitem:
  • Un pollastre de pagès tallat .
  • 2 cebes
  • 2 allets tendres
  • 1 cervesa
  • un got de caldo
  • sal
  • oli
  • un polsim de pebre
  • una picada feta amb mitja dent d'all, un parell de carquinyolis, una dotzena d'avellanes DOReus i una miqueta de julivert.
Per fer les mandonguilles:
  • Mig quilo de contracuixes picades
  • 2ous
  • Pa ratllat
  • 50g d'avellanes torrades picades ben fines
  • Sal i un polsim de pebre.
Comencem fent les mandonguilles:
Barregem la carn picada amb els ous i la farina d'avellana, hi posem una miqueta de pebre i sal. Fem les mandonguilles amb les mans i les arrebossem en pa ratllat. Les reservem.

En una  cassola grossa posem oli i daurem els talls de pollastre que haurem salpebrat per tots els costats, ho reservem. Fem al mateix amb les mandonguilles.
En el mateix oli posem a sofregir, picadet molt fi la ceba i els alls tendres. Quan comença a enrossir i posem el pollastre, ho cobrim amb la cervesa i el caldo i ho deixem bulli, a foc lent, un parell d'hores ben bones. Cal vigilar el suc no es redueixi massa, aleshores cal afegir una miqueta de caldo.
Quan vegem que el pollastre comença a ser cuit hi posem les mandonguilles i ho deixarem coure una mitja hora tot junt. 
Uns deu minuts abans de donar el plat per acabat s'hi afegeix la picada, es sacsa bé la cassola per ajudar a que arribi a tots eñls racons i ens ajudi a lligar el suc. Passats aquests deu minuts tapem la cassola i la deixem reposar fins l'endemà, que serà el moment de menjar, després d'escalfar-ho a foc ben baixet.

La cocció, degut a que ho he fet amb pollastre de pagès és més llarga, però val la pena... té un gust a pollastre rostit del que feia l'àvia...  Condició indispensable, un pa ben bo... d'aquell de molla ferma per poder sucar i deixar el plat ben net.
Busqueu un bon vinet i dinar de gust!!!!

9.4.13

Magdalenes de vainilla

Fa dies que està toveta, fa carona, està blanca i  com a "marejada"...i  només li venen de gust les cosetes dolces. Ella no ens diu res però alguna cosa li passa, i com que l'experiència és un grau em sembla que endevino que li passa. Quedem que la cuidarem, la mimarem, li donarem coses dolcetes de les que li venen de gust... a veure si ens ho explica... sinó...temps al temps que ja ens ho dirà.

Necessitem:
  • -300g de farina
  • -200g de sucre
  • -6ous
  • -100g de mantega en pomada
  • -100g d'oli d'oliva
  • -1 sobret de llevat químic
  • -Dues cullerades grosses de sucre avainillat

Muntem les clares a punt de neu fort amb el sucre i un pessic de sal .
A poc a poc, sense deixar de batre, i mirant que la barreja no ens baixi anem incorporant els 6 rovells, la mantega, l'oli, i la farina barrejada amb el llevat i el sucre avainillat.
Posem la barreja a la nevera un mínim de dues hores.
Preescalfem el forn a 200º i quan el tinguem calent posem la massa als motlles i les enfornem uns 15 minuts.
Les deixem refredar i a punt per fer el paquetet per regalar... i les que han quedat a casa, sucades a la llet tèbia li han donat un exquisit gustet de vainilla... proveu-ho!!
I ella, quan ho ha rebut, ha fet una rialla de complicitat  i ... ens ho ha explicat! Ho havíem encertat, FELICITATS Mireia :-)

6.4.13

Costelles al forn amb salsa barbacoa

El món dels blogs té això, una persona que ahir era anònima per a tu passa a ser un conegut virtual... depenent de la intensitat de la "relació" passes a amistat virtual, i si tens la sort de posar-li cara en alguna trobada pots treure-li  l'adjectiu virtual i afegir-la a la llista d'amistats. Aquest és el cas de la Mon, per tots coneguda per Abril ( coses que té aquest món que ens posem noms que en realitat no són però al final és pel que ens coneixen) i si algú de vosaltres encara no la coneix val la pena que ho feu!!
I el blog APRIL'S KITCH fa anys, tres anys, i l'Abril ho vol celebrar amb tots nosaltres i per fer-nos treballar una mica ens proposa cuinar una recepta pensant amb ella... ens dona pistes ... i a partir d'aquí, mans a la cuina!!!
Primer em va venir al cap una recepta ancestral, i vaig remenar un llibre on hi ha  receptes de la veïna IMPERIAL TÀRRACO, però les que em cridaven més l'atenció eren de dolços, i si una cosa tinc clara és que li vull fer una recepta de carn, i les de carn molt elaborades i amb moltes espècies... i això a casa meva més aviat no!   
Després he remenat papers grocs i llibres antics dels que tinc a casa... però al final, com s'ha de ser pràctic m'he decantat cap a una típica recepta nord americana, que de ben segur ha menjat quan era allí i també ara que és aquí, així que mon, em sap greu... original no massa però pensant en ella  aquí teniu aquestes costelles amb salsa barbacoa.
Comencem per la salsa barbacoa:
Necessitem:
  • - dues cebes
  • - dos dents d'all
  • - 9 tomacons de sucar ben madurs
  • - 2 cullerades de vinagre
  • - 1 cullerada de mel
  • - 1 cullerada de maizena
  • - Oli
  • - Sal
  • - orenga
  • - una punta de bitxo
Tallem ben petita la ceba i la posem a sofregir amb una miqueta d'oli, quan comenci a agafar color hi posem els allets tallats petits. Després hi afegim els tomacons a trossos , ho salem  i ho deixem coure. Quan hagi reduït bé hi afegim la maizena, remenant enèrgicament perquè no es facin grumolls . Hi posem el vinagre, la mel, el bitxo i unes quantes fulles d'orenga  picades i ho deixem fent xup-xup uns 10 minuts.
Ho triturem, ho passem pel colador xinès i ja tenim la salsa barbacoa a punt.

Ara agafem unes costelles de porc,  la peça sencera, les salpebrem generosament i les untem per tots els cantons amb una generosa capa de la salsa que hem fet abans.
Al forn, a 180-200º, unes tres hores i ja està!!
He posat sota les costelles unes patates tallades grollerament, que han anat recollint el gustet de les costelles i de la salsa mentre es coien... i la veritat, si les costelles són bones, les patates no es queden enrera.
Acompanyades per un bon vi de la Terra Alta un bon dinar fet pensant en tu, Mon!!!