26.9.13

Coc de figues, de cap per avall (68)

Mig seriosament mig en broma temps enrere un dia el Manel i jo ens vam posar el repte de a veure qui publicava més receptes de la seva especialitat. Ell, el mestre dels arrossos ja n'ha publicat 62 i una servidora, mestra de res, ja n' ha publicat 67 de cocs.
La setmana passada el Manel, a Manlleu, em va recordar aquesta juguesca. I ara  després de que va ser triada la seva recepta com a millor recepta saludable en el concurs de receptes que organitzava la revista  CUINA destinat a bloguers de cuina i gastronomia la veritat és que fa "més respecte " mantenir  aquesta juguesca amb ell, però com que no vull que em passi davant, encara que la veritat és que si mireu els seus 62 arrossos en té per treure's el barret!!!!, doncs això que avui us porto el 68è coc.  la
I
I com que ja hem entrat a la tardor i la figuera està carregada... un coc de figues, però el farem de cap per avall , a veure què us sembla!!!

Necessitem

  • 6 figues coll de dama  ben madures
  • 2 ous
  • 100g de sucre
  • 50g d'oli
  • 100g de nata
  • 150g de farina ( pot ser 100 de farina i 50 de maizena)
  • Mig sobret de llevat químic.
Preescalfem el forn a 200º.
Agafem un motlle de silicona de 25cm de diàmetre i hi espolsem una cullerada de sucre.
Tallem les figues a rodanxes fines i les col·loquem al fons del motlle, ben posades que el cobreixin bé.
Muntem els ous amb el sucre a punt de cinta ben fort i després. a poc a poc, intentant que no ens baixi la barreja hi anem afegint la nata, l'oli , la farina i el llevat.
Aboquem aquesta crema per damunt les figues i ho enfornem a 200º una mitja hora. Podeu punxar-lo amb una agulla per assegurar-vos que ja  està cuit.
El deixeu refredar una miqueta dins el motlle i el girem, amb cura que no se'ns desmunti, damunt la safata on el presentarem.
Esponjós, suau de gust i maquíssim de presència... aquí teniu el 68, espero que us agradi tant com ens ha agradat a nosaltres!!

22.9.13

Magret d'ànec amb ceba confitada amb figues

Avui un plat de cap de setmana, d'aquells que agrada acompanyar amb una bona llesca de pa i una copa d'un bon vi negre de la Terra Alta, per exemple. Un plat d'aquells que cal menjar a poc a poc, amb previsió d'allargar la sobretaula per tant ha de ser un plat de cap de setmana, un plat per a un dia dels que no córrer.

Necessitem:
  • Un magret d'ànec per a cada dues persones, per tant dos magrets.
  • 4 cebes ben maques
  • Una culleradeta de melmelada de figues
  • 6 figues ben madures
  • Un gotet de moscatell Miró
  • Sal i oli.



Tallem les cebes en juliana i les posem, amb un raig d'oli a coure, a foc baixet fins que agafin un color daurat. Hi afegim el moscatell i la culleradeta de melmelada de figues i deixem que es redueixi a mesura que la ceba va agafant un color més torrat. Hi posem les figues tallades a quatre trossos i fem que es segueixi coent fins que es comencin a desfer. Tanquem el foc i ho deixem a la mateixa cassola.

Salem generosament el magret i a la graella ben calenta el marquem pels dos costats.. Quan el tinguem al punt que ens agradi el traiem, el tallem a talls de dos dits, el posem damunt la ceba i ho posem uns cinc minuts a foc ben baix perquè s'escalfi tot junt.

Emplatat i menjat... és o no un plat de cap de setmana???

14.9.13

Coca d'amanida tèbia de fruita i pernil dolç

Celebrem un aniversari, en celebrem 150... si, si, no és broma 150 números de la revista CUINA i ens  conviden a anar amb ells a Manlleu a celebrar-ho a la Fira del Porc i de la Cervesa. I si a més som bloguers podem participar en un concurs fent una recepta amb pernil cuit.
Doncs vinga... som-hi!! Una recepta amb pernil cuit suggereix ràpidament un pastís fred o uns rotllets de pernil farcits... però no... tinc clar que no ha de ser una cosa tan típica,  a més vull que sigui senzilleta de fer. I amb aquestes premisses ha sortit aquesta coca.
             
Necessitem:
  • Una placa de pasta de full fresca
  • Una llesca de pernil cuit una mica gruixuda que tallarem a daus
  • Una pera carnosa
  • Una poma golden
  • Enciam
  • Una mica de cibulet o un manadet de brots germinats per fer la presentació del plat.
Tallem la pasta de full en rectangles de la mateixa mida i la posem al forn 15 minuts a 180º. Hi posem al damunt una safata ja que hem d'evitar que pugi. Quan tinguem els rectangles daurats i cuits els  traiem del forn i els deixem refredar.
Tallem el pernil, la poma i la pera a daus aproximadament de la mateixa mida.
Tallem l'enciam en juliana el més fina possible.
En una paella antiadherent hi posem els daus de pernil i els fem enrossir. Els traiem i els reservem.
Fem el mateix amb la poma i després amb la pera.
Barregem els daus de pernil, pera i poma amb l'enciam en juliana i ja podem muntar la coca.
Posem una placa de pasta de full, damunt una bona capa  de pernil, poma, pera i enciam i ho podem tapar amb una altra capa de pasta de full... uns quants germinats o una miqueta de cibulet al damunt i cap a taula... i BON PROFIT!!

I he tingut la sorpresa de veure'm entre els 25 bloguers seleccionats, per tant dissabte vinent cap a Manlleu, a gaudir de les activitats exclusives que ha preparat la revista CUINA per a nosaltres... us mantindrem informats!

10.9.13

Arròs a la cubana... a la catalana

11 de setembre 2013... tots a punt de fer la Via Catalana cap a  la Independència... pretenem convertir el dia d'avui en l'avantsala de la independència, volem que el món ens vegi i vegi la nostra voluntat d'esdevenir un nou estat d'Europa. A les 17h14 minuts ens enllaçarem les mans fins aconseguir una cadena groga que recorrerà de punta a punta el nostre país fent manifesta la nostra voluntat i les nostres ganes de decidir el nostre futur.

Moltes altres activitats paral·leles estan esdevenint a la vegada, i una d'elles és la cadena de blogs enllaçats per a la independència. Gairebé 300blogs fent una entrada de data 11 de setembre ens encadenarem per aquesta causa. 

El No tot són postres... a la cuina és un blog de receptes, però avui no és dia de recepta, avui és dia de fer amb un àpat molt senzill i conegut una recepta addient a la data... si l'estelada està inspirada en la revolució cubana què millor que un arròs a la cubana... a la catalana!!
Com es fa aquest plat? No cal explicar-ho... arròs bullit, salsa de tomàquet, ou ferrat... ara bé la manera d'emplatar-lo és el que el fa diferent.


I podeu continuar la cadena de blogs clicant aquí.  BONA DIADA!!

8.9.13

Bundt cake de llimona (67)

I seguim allargant la llista... ja hem arribat al 67, aquesta vegada amb l'ajut de EL TALLER DE CUINA. El meu motlle no és tan espectacular com el seu però el coc està boníssim... us ho puc assegurar! Jo com sempre he fet alguna variació, però em sembla que no he canviat l'essència de la recepta.

Necessitem:
  • 225g de mantega
  • 450g de sucre
  • 6 ous
  • 200 g de mató
  • 1 sobret de llevat químic
  • 285 g de farina
  • una cullerada d'essència de vainilla
  • una llimona sencera, amb pell i tot.
Escalfem el forn a 200 º. 
Triturem amb la batedora la llimona sencera el més fina que puguem  i la reservem.
Muntem les clares a punt de neu ben fort i les reservem.
Barregem amb el batedor de varetes o el robot que tinguem la mantega en pomada amb el sucre fins que la mescla comenci a blanquejar. Hi afegim el mató, els rovells d'ou d'un en un , la cullerada d'essència de vainilla, i la llimona
Barregem la farina i el llevat i ho anem incorporant a poc a poc, sense deixar de batre amb les varetes.
Amb molta cura, i amb ajuda d'una llengua de silicona o de qualsevol espàtula hi afegim les clares a punt de neu.

Preparem el motlle amb una mica de mantega i farina i hi aboquem la massa.
Ho posem al forn uns  45 - 50 minuts. Per saber si és cuit el punxem amb un escuradents.
El deixem refredar una mica abans de desemmotllar-lo i l'empolvorem de sucre glaç.

Una mica diferent serà si enlloc de la llimona sencera hi poseu tres cullerades de melmelada de llimonareduïu la quantitat de sucre a 175 g, però també queda molt bo.


2.9.13

Rossinyols amb all i julivert

Ja s'han acabat... les hem gaudit al màxim i hem pogut estar en un lloc on la fresqueta ha estat protagonista: La Cerdanya.
Ara toca tornar a la feina per poder intentar gaudir, les properes vacances, tant o més que aquestes... i per allargar una miqueta el sabor a muntanya... el sabor a vacances... venen de gust aquests rossinyols?
Necessitem:
  • Uns quants rossinyols
  • All i julivert en abundància, picats
  • Un polsim de sal gruixuda
  • Un rajolí d'un bon oli...DOSiurana!
Netegem amb un drapet de cotó, sense mullar-los, els rossinyols mirant que no els quedi gens de terra.
Els tallem a trossos grossets. En una paella grossa o WOK hi posem una miqueta d'oli i quan estigui una miqueta calenta hi afegim els rossinyols que anirem remenant fins que vegem que han llençat l'aigua i aquesta s'ha evaporat. Hi posem l'all i julivert , un parell de minutets més i ja els podem emplatar tirant-t'hi una miqueta de sal gruixuda i una miqueta d'oli al moment de servir-los.

Com a aperitiu, acompanyament de la carn... boníssims i senzillíssims de fer... i BON PROFIT!