29.1.17

crema d'espàrrecs amb escopinyes

Recepta fàcil, ràpida de fer i molt "resultona"
Mai se m'hagués acudit fer-la, malgrat haver-la vist publicada si no l'hagués tastada el 18 de desembre a casa l'Olga.  Ens la va fer la Gemma i la vam tastar com a aperitiu. Feta com a entrant també és una bona proposta.


Necessitem:
  • 200g d'espàrrecs blancs
  • 100g de maionesa
  • Una llauna d'escopinyes
  • OOVE
  • Sal
  • Pebre
Posem al bol de  TMX els espàrrecs amb el suc de la llauna, el suc de la llauna d'escopinyes, la maionesa, una mica d'oli, sal i pebre. Ho posem   un minut/ un minut i mig a màxima velocitat assegurant-nos que queda ben triturat.
Ho escalfem a 60º durant 3 minuts i ho servim posant unes gotes d'oove a sobre, un polsim de pebre  i unes escopinyes.




25.1.17

Ametlles garrapinyades

He de fer uns detallets, pensant en qui van destinats, bons, de proximitat  i sobretot fets per mi...al final m'he posat a garrapinyar fruita seca, en aquest cas ametlla.


Necessitem :
  • 100 g d'ametlles crues amb pell
  • 100 g de sucre
  • 80g d'aigua
  • Una paella antiadherent
  • Una cullera de fusta


Posem l'aigua i el sucre a la paella a foc viu i quan veiem que el sucre ja s'ha desfet hi aboquem les ametlles ,abaixem el foc, i anem remenant fins que s'evapora tota l'aigua i aconseguim que el màxim de sucre queda enganxat a les ametlles. Tanquem el foc i seguim remenant un parell o tres minuts més,  així ens quedaran les ametlles ben cobertes i separades les unes de les altres.
Les traiem de la paella, les escampem damunt un drap perquè es refredin bé i ja les podeu guardar en un pot de vidre ben tapat, o com he fet jo posant-les en bossetes de cel·lofana.
Que us sembla com a detall per a regalar a un grup d'excompanyes que ens retrobarem un dia d'aquests?

Podem garrapinyar qualsevol fruita seca, ara bé les "vellanes" i les ametlles per a mi són les millors ☺ i són un vici... de començar i no parar! 

22.1.17

Amanida d'hivern amb vinagreta de sèsam @color sabor de temporada


Aquesta vegada m'ha costat ja que els dos ingredients proposats no són habituals a la cuina de casa. Les cols de Brusseles...és que no puc amb elles, i dels dàtils, que us en puc dir, res, ni a favor ni en contra, senzillament que no tenim costum de menjar-ne. Al final he optat per l'opció dolça i els he incorporat a una amanida d'hivern on hi han donat un punt de dolçor càlida que ens ha agradat força.

Necessitem (per a dues persones):
  • Una taronja
  • Dos dàtils
  • Escarola
  • Mig manat d'espàrrecs verds gruixuts
  • Mitja dotzena d'olives de Kalamata
  • OOVE
  • Sal
  • Una culleradeta de llavors de sèsam
  • Una culleradeta de vinagre d'arròs
Agafem els  espàrrecs, tallem la part tendra , la netegem sota el raig de l'aixeta, l'escorrem bé, l'envasem al buit i la posem a coure a baixa temperatura ( 24 minuts a 85º)
Mentrestant fem ratlladura de la pell i  pelem la taronja a sang i la tallem a cubs no massa grossos. 
Netegem unes quantes fulles d'escarola i les tallem.
Fem la vinagreta : Triturem  una mica les llavors de sèsam, les barregem amb la culleradeta de vinagre, un polsim de sal, una culleradeta de ratlladura de taronja i oove.
Una vegada cuits i freds els espàrrecs la part més tendra la tallem sencera i la resta la fem a rodanxes petites que barrejarem amb els cubs de taronja i  els dàtils tallats a trossets.

Muntem el plat posant una capa de fulles d'escarola, al damunt la barreja d'espàrrecs, dàtils i taronja. Ho guarnim amb puntes d'espàrrecs senceres i les olives de Kalamata. Ho amanim generosament amb la vinagreta de sèsam... i BON PROFIT!



15.1.17

Babà napolità al rom


Ja fa dies que tinc ganes de fer aquestes postres, les he tastades diverses vegades i el passat 18 de desembre les vam fer, a casa l'Olga, de postres, seguint la recepta que la Marta té penjada al Pa De Nous.

Seguint la recepta de l'  us he de dir que he aconseguit un pecat, unes postres llamineres, no excessivament dolces, amb aquell punt especial que li dona l'almíbar de rom.

Necessitem:


  • 220g de farina de força
  • 12g de llevat de forner
  • 3 ous grossos a temperatura ambient
  • 70g de mantega, en pomada.
  • 30g de sucre
  • 4 g de sal

Abans de començar és important tenir-ho tot a temperatura ambient, ja que és una massa que no vol ser molt treballada, per tant la mantega s'integrarà més facilment si la tenim en pomada, és a dir treta de la nevera un mínim de dos o tres hores abans

Com a motlles he fet servir unes flameres petites que he preparat amb esprai antiadherent abans de posar-hi la massa. Es poden preparar amb mantega i farina si som més tradicionals.

Preparem l'amassadora amb el ganxo, al bol hi posem la farina, la sal i un ou batut, i ho engeguem a velocitat lenta, quan veiem que l'ou ja s'ha incorporat hi afegim l'altra i després el llevat ben esmicolat, augmentem la velocitat de la màquina, hi afegim el tercer ou i, de mica en mica hi anem incorporant la mantega fins aconseguir una massa homogènia i llisa, lleugerament enganxifosa.

Agafem la massa i omplim els motlles, només una tercera part, ja que creixeran, i els deixem reposar, més o menys un parell d'hores o fins que vegem que han doblat el seu volum.

Mentre reposen podem preparar l'almíbar.:
  • 500ml d'aigua
  • 100 ml de rom
  • 250 gr de sucre.
Posem l'aigua i el sucre en una cassola al foc i quan vegem que el sucre està totalment desfet hi aboquem el rom i ho traiem del foc. Ho remenem bé i deixem que es refredi

Preescalfem el forn a 180º i hi posem els motlles dels baba una vegada han doblat el volum.  La mida que he fet jo han necessitat uns 15 minuts per coure's.

Els traiem dels motlles i els deixem refredar damunt una reixeta.


Posem l'almíbar en un bol i hi submergim els babas, un mínut com a mínim, i després els deixem un moment damunt la reixeta perquè llencin l'excés d'almíbar ( veureu que no en llencen gens).
Si no ens els hem de menjar el mateix dia podem desar-los en un pot de vidre i fer el procés d'emborratxar-los una estona abans d'haver-los de portar a taula.
Una mica entretinguts de fer ho són, però us puc assegurar que el resultat val molt la pena. 
La propera els farem amb almíbar de limoncello... a veure com quedaràn?!

9.1.17

Crema de carxofes amb gambes

Tornem a la normalitat, en tot, però sobretot en el menjar.
Avui us proposo una crema de carxofes, que vestida com us la presento fa festa, però presentada en un plat normal, en una taula normal i sense les gambes...(o amb les gambes, perquè no! ) és un plat de cada dia, un plat sa, amb verdura de temporada, de proximitat ...un plat KM0.
presentació  del dia del dinar a casa de l'Olga
Necessitem:
  • 2 quilos de carxofes
  • una xirivia
  • la part blanca d'un porro
  • OOVE
  • Sal
  • Pebre
  • 8 gambes
  • Un all tendre
Netegem les carxofes deixant només la part més tendra, que tallarem en quatre o sis trossos, depenent de com siguin de grosses i les posarem en aigua amb gel perquè no es facin negres.
Tallem el porro ben petit i el posem en una cassola grossa amb una miqueta d'oli, quan vegem que comença a agafar color hi afegim la xirivia i ho deixem coure un parell de minuts tot junt. Ara toca poar-hi les carxofes, ho remenem bé i ho deixem coure un parell de minuts més. Ho cobrim d'aigua i ho fem bullir fins que estiguin ben toves.
Ho triturem tot amb la batedora que tinguem i ho colem amb el colador xinès. Ha de quedar una mica espès, però si veiem que hi queda massa hi posem líquid del que ha quedat en bullir-les fins que aconseguim tenir-la com ens agrada.

A part agafem les gambes, les pelem i reservem les cues. Amb els caps i les pells i l'all tendre fem un sofregit. Ho passem per la batedora,  ho colem, hi afegim  oli, un polsim de sal i de pebre,  una culleradeta de conyac i ho deixem reduir una miqueta . 

Agafem les cues de les gambes les saltem lleugerament i les punxem en una brotxeta.

I ja podem presentar el plat, millor dit la tassa. Posem la crema de carxofa, al damunt una brotxeta amb una o dues cues de gamba i ho acabem amb unes gotes de l'oli de cap de gamba.

Aprofitem ara que és temporada de carxofes, nosaltres en menjaríem cada dia!





5.1.17

Bajoques amb bolets i nou moscada @CookingTheChef

Yotam Ottolenghi!  Ja torna a ser dia 5, ja tenim una altra convocatòria del CookingTheChef.

Sort que l'Aisha i la Mon aquest mes ens han triat aquest xef internacional, ja que entre tantes entaulades  ha vingut de gust cuinar i tastar receptes de verdures, sanes i una mica depuratives.
He triat una recepta molt senzilla, amb bajoques, una de les verdures estrella a casa nostra, que cuinades a la manera YO han estat un bon descobriment. 


Necessitem:

  • 300g de bajoques fines
  • Una ceba tallada en juliana no massa fina
  • Un all tendre
  • 300g de portobellos, tallats a làmines
  • Una culleradeta de nou moscada acabada de moldre
  • Sal
  • Pebre
  • OOVE
  • Una mica de cerfull
En una olla amb aigua i sal bullim les bajoques uns quatre minuts, les colem i les refredem en aigua i gel.

En un wok amb una mica d'oli saltem la ceba fins que comenci a agafi una mica de color, i afegim l'all tallat ben petit, els portobellos a làmines. Abaixem el foc i ho deixem coure tot junt uns cinc minuts, remenant de tant en tant.
Hi posem les bajoques i ho deixem quatre minuts més. Sal pebrem al gust, hi posem la nou moscada acabada de moldre i ja ho podem emplatar.
Al darrer moment hi posem unes fulles de cerfull per sobre.