24.5.11

Brioix

Darrerament els he acostumat a tenir alguna coseta diferent per 'esmorzar. Si a mig matí,   a l'hora del patí hi ha entrepanet salat a casa hi ha alguna llepolia dolça, però no tot han de ser cocs a casa nostra i darrerament m'he llençat una mica a l'aventura amb diferents masses amb llevat fresc, busco fer un brioix on no hi domini la mantega, que no sigui massa dolç, que quedi suau i flonjo...res, que no demano res!
   Amb aquesta recepta agafada d'una publicació gratuïta de fa més d'un any he aconseguit un brioix força correcte (ara que no em sent ningú l'he fet tres vegades abans no ha sortit el que veieu a les fotografies). A veure que us sembla a vosaltres! 

Per a fer aquest brioix he necessitat:
- 6 ous
-125g de mantega, en pomada
-125g de sucre 
-un parell de cullerades de sucre avainillada.
-750g de farina de força
-25g de llevat fresc
-300ml de llet.

Desfem el llevat en la meitat de la llet, tèbia.
Hi barregem la meitat de la farina i anem amassant. Hi posem la resta de llet amb el sucre i la vainilla. De mica en mica anem afegint farina, quan vegem que comença a no prendre'n més hi anem afegint els ous, d'un en un, i seguim afegint la farina fins al final. Ara hi anem incorporant la mantega a trossos, sense deixar d'amassar durant força estona.
Una vegada tinguem una massa llisa en fem una bola, l'arrebossem amb una mica de farina i la posem en un bol tapat a reposar un parell d'hores. Passat aquest temps li treiem l'aire i li donem la forma que volem, jo la he posat dins d'un parell de motlles rectangulars que havia untat amb una miqueta de mantega. La tornem a deixar reposar una hora més en un lloc on no li toqui l'aire (pot ser dins el forn apagat).
Podeu pintar la massa amb ou batut.
Es posa el forn a preescalfar i quan vegeu que la massa ha tornat a pujar força dins els motlles l'enforneu a 200º durant uns 20 minuts.

Acabadet de fer, amb una miqueta de melmelada està boníssim. La resta la he tallat a llesques i al congelador, així cada dia serà tendre com acabat de treure del forn.                                                 

20.5.11

Salmorejo

Amb la caloreta que comença a apretar ja venen de gust les sopes fresquetes que pots tenir a punt i quan arribes de la feina et solventen el primer plat.
 Per a quatre racions he necessitat:
  • - mig quilo de tomàquets ben madurs (escaldar-los i treure'n la pell)
  • - quatre llesques de pa del dia abans.
  • - una dent d'all
  • - dos ous durs
  • - 100ml d'oli verge Siurana
  • - vinagre
  • - sal
Tallem el pa a trossos i el posem en un bol, hi afegim els tomàquets sense pell i l'all  i ho triturem.

Quan ja tenim la barreja ben fina i sense cap grumoll hi afegim els ous durs i ho tornem a triturar.


Ho salem i, sense aturar la batedora, hi afegim un raget de vinagre, un bon vinagre, però pel meu gust no ha de ser balsàmic, i l'oli a poc a poc fins que aconseguim la textura cremosa que ens agradi (semblant a la maionesa).

Hi ha qui acompanya el salmorejo amb ou dur picadet, taquets de pa fregit o encenalls de pernil salat, això ja va al gust de cadascú. Nosaltres normalment ens el mengem sol.

15.5.11

bombons de maduixa

A casa quan arriben les maduixes som molt feliços.  Tots, tan pares com filla. Els pares perquè veiem que la xiqueta menja fruita sense remugar, sense que se'ls hagi de fer res especial per "amagar-la" i la filla perquè no ens escolta remugar al final de cada menjada!!

I ens agraden tal com són, sense cap preparació, ben netes, tallades pel mig i amb una cullerada de sucre per sobre. Ja en tenim prou, és com ens venen més de gust.


Però avui les hem vestit una miqueta de gala, amb una mica de cobertura de xocolata i col·locant-les dins un  motlle ben bonic, així podran formar part de la llista de receptes, aquesta vegada amb maduixes, convocatòria que ens fan Els fogons de la bordeta i Xocolata desfeta.
 Només he agafat unes maduixes ben maques i les he banyat en cobertura de xocolata, mínim 70%. Les he posat als motlles i les he deixat a temperatura ambient fins l'hora de menjar-nos-les. Si hagués fet més calor les hagués posat a la nevera.

10.5.11

Coc de matafaluga (46)

Avui m'he trobat amb una amiga, alguns de vosaltres la coneixeu, la Rosa M, va venir amb mi a la darrera trobada gastroblocaire. És una amiga de fa poc però amb qui compartim força coses... hem enraonat de tot i de res, ja que la trobada ha estat curta... molta feina, moltes obligacions... com sempre. El millor de tot ha estat la conclusió de la trobada, no pot ser que la feina i les obligacions ens facin perdre aquests moments, els hem de cuidar!

Per tant, després d'uns quants dies de tenir-vos molt abandonats ara intento retrobar-me amb vosaltres, amics gastroblocaires. I què millor per a fer-ho que un senzill coc, la meva especialitat!

 Per fer-lo es necessita:
- 4 ous
-200g de sucre
- 1 iogurt natural
-250g de farina
-un sobret de llevat químic
-100ml d'oli d'oliva
-100ml d'anís
- una cullerada de matafaluga

Posem el forn a preescalfar a 200º.
Barregem els ous i el sucre i els batem a punt de cinta.
Vigilant que no ens baixi la barreja hi afegim el iogurt, l'anís i l'oli i al final la farina barrejada amb el llevat.
Al darrer moment hi posem una cullerada de matafaluga.

Aboquem la barreja en un motlle que haurem preparat amb farina i oli i ho posem al forn, una mitja hora, a 200º.

A veure si partir d'ara començo a cuidar-vos una miqueta més, família gastroblocaire!

3.5.11

Conill amb pinyons

Avui tocava fer una miqueta de guisat, estem una mica tips de tanta planxa i tan de vapor...

Avui un conill del mas del Pere, l'hem triat i hem esperat a que ens el preparessin per pendre'l, això si, sense pell ni cap... no puc soportar veure aquells ullets... aleshores ni el tallo ni me'l menjo, què hi farem si sóc així de figa-flor!      

L'he trossejat a trossos bastant grossos i l'he marcat a la cassola amb poc oli, l'he reservat.
Apart he picat tres cebes i, a foc ben baixet, amb una miqueta d'oli i mig gotet de moscatell, les he caramel·litzades.
Quan han estat ben marronetes hi he afegit els trossos de conill, salpebrats, els he cobert amb brou i mig gotet més de moscatell i ho he deixat fent xup-xup gairebé una hora, fins que he vist que s'havia reduit força el líquid. Hi he afegit uns quants pinyons, que havia torrat una miqueta a la paella, i ho he deixat fins que el suquet ha tingut l'espessor que a mi m'agrada, és a dir gens líquid.
Emplatar i ràpid cap a taula!