25.2.11

Cassoleta de sípia amb carxofes i ou dur.

Ja heu pogut comprovar que de receptes salades no en poso massa. No sé perquè però no tinc mai la càmera de fotos a punt, en canvi això no em passa amb les postres. Però de tant en tant arribo a temps i puc captar l'imatge abans de que els  plats estiguin nets.
Ara que és temps de carxofes m'agrada fer-les amb tot tipus de plats, i agafant de base la cassoleta de divendres sant vaig canviar el bacallà per una sípia ben grossa i va sortir aquest plat.  Per sucar-hi pa i repetir.
Necessitem (per a 4 persones):
-una sípia ben grossa
-una carxofa per cap
-un parell de patates mitjanetes.
- 2 ous durs
-1ceba tendra i un parell d'alles tendres
- una copeta de vi blanc
-caldo de peix
- oli, sal

Netegem i tallem les carxofes a 4 talls i les fregim una miqueta. Les reservem.
Pelem i tallem, escantonant-les, les patates i les reservem.

A l'oli de fregir les carxofes hi posem la ceba ben petita i la sofregim bé, a meitat de cocció hi posem els alls ben petites i ho acabem de deixar sofregir. Quan comenci a agafar color hi posem la sípia tallada a talls grossos i ho remenem tot una mica. Hi afegim el caldo (ha de cobrir la sípia una mica més de la meitat).  Quan arrenqui a bullir baixar el foc i deixar-ho mitja hora, aleshores  posar-hi les patates i deixar-ho un quart d'hora més .Rectificar de sal.  Posar-hi el vi i les carxofes i, quan punxant-t'ho amb una forquilla,  noteu que  tot és ben cuit hi poseu l'ou dur, tallat pel mig.  Sacseu una mica la cassola (si ho remeneu se us trencarà tot) perquè es barregin bé tots els ingredients i ho teniu a punt per emplatar.

19.2.11

Pollastre a la brasa amb escalunyes

Avui cuino aquesta recepta en homenatge a Santi Santamaria, un dels grans xefs del moment defensor de la cuina tradicional i els productes locals però alhora innovador.
Trobar una recepta del Santi Santamaria per fer a casa i que fos raonablement senzilla de fer ha estat una tasca que molts de nosaltres hem fet des que decuina.net ens ha fet la proposta d'homenatjar el cuiner desaparegut.

Al final em vaig passejar pel bloc i allí és on he trobat les receptes més adequades per fer a casa. M'he decidit per un pollastre a la brassa amb escalunyes , recepta relativament senzilla, apta per a fer en una cuina domèstica.

Per fer aquesta recepta  necessitem:

- 4 pits de pollastre ( jo ho he fet amb  pollastre de pagès)
-1 culleradeta de fulles de farigola fresca
- 8 culleradetes d'oli d'oliva
- 16 escalònies
- la pell d'una llimona
-1culleradeta de pebre negre en grà
-1/4 de litre de vi ranci


Preparem els talls de pollastre i els deixem marinant-se tora la nit amb la pell de llimona, el pebre en gra. la farigola, l'oli d'oliva i el vi ranci.
L'endemà les retirem i les posem a coure a la brassa a foc lent, fins que vegem que estan al punt que ens agrada.
Es desossen quan  les emplatem i tallem les puntes de les ales. Salpebrem.

Les escalònies  es posen al forn, sense pelar, a 150º, entre 20 i 25 minuts.
Les servim sense pelar com a guarnició pel pollastre.

Just al moment de portar els plats a taula ruixar el pollastre amb una miqueta d'oli d'oliva.

17.2.11

Va per tu, Santi.

 Als 53 anys ens deixa... no era el moment! El món de la cuina el trobarà a faltar.

 L'Starbase ens convida a fer un homenatge a Santi Santamaria, i a fer-lo de la manera que a ell li hauria agradat més, cuinant una de les seves receptes.
 Aquí teniu reproduïda la "convocatòria" que ens fa:

US ANIMO A TOTS A HOMENATJAR A SANTI SANTAMARIA CUINANT UNA DE LES SEVES RECEPTES AQUEST DISSABTE.

Tan li fa si teniu bloc o no, si sou molt bons cuiners o no feu ni un ou ferrat, no importa... us animo igual a que entre tots li fem aquest petit gest de record i agraiment. Un gest íntim fet amb el que més es va estimar -familia a part-: la cuina.

Va per tú, Santi.

El mateix event convocat a Facebook:
http://www.facebook.com/#!/event.php?eid=165108163541684

OS ANIMO A HOMENAJEAR A SANTI SANTAMARIA COCINANDO UNA DE SUS RECETAS ESTESÁBADO.

No importa si tienes blog o no, si sois muy buenos cocineros o no haceis ni un huevo frito, no importa ... os animo igual a que entre todos le hagamos este pequeño gesto de recuerdo y agradecimiento.
Un gesto íntimo hecho con lo que más estimó -familia aparte-: la cocina.

Va por ti, Santi.

El mismo evento, convocado en Facebook:
http://www.facebook.com/#!/event.php?eid=165108163541684



Podem trobar algunes de les seves receptes  i opinions al seu blog.
I aquest cap de setmana cal inundar els blogs i el facebook de receptes,  el motiu s'ho val!

14.2.11

Unes altres coques de llardons

L'altra dia em van agradar molt uns llardons que no eren massa eixuts i semblaven demanar-me que els comprés. I així ho vaig fer. Els vaig posar en una panereta i al rebost. Al cap d'uns quants dies ja no eren tan fresquets i se m'estaven eixugant a mi.  Volia fer un coc que portés llardons, però al final ha quedat pendent l'invent ja que m'he decantat per unes coques de llardons, agraden molt i és una recepta que sempre surt bé. Els invents els deixarem per un altre dia.

La coca de llardons que faig normalment és la de la Montserrat Seguí, i ja la coneixeu d'una entrada de fa temps. Tenia ganes de fer-ne una altra, però que no fos la típica de pasta de full i tenia escrita la coca de ríxons sense sucre de recetas de tartas, així que la vaig recuperar i la vaig fer totalment a la meva manera, amb sucre i sense canyella, per tant qualsevo semblança amb la recepta original és pura coincidència, però és d'allí d'on em va venir l'inspiració!

Necessitem:
-100g de llet
-100g d'aigua
-200g de llard
-50g de sucre

-400g de farina
-100g de llardons
-15g de llevat premsat
-Per posar per damunt sucre i pinyons.


Posem el forn a preescalfar a 200º

Picar els llardons ben picadets i reservar-los.
Escalfar una mica la llet i l'aigua. Desfer-hi el llevat.
Barrejar-hi bé el llard i el sucre.
Afegir-hi la farina i amassar-ho molt bé  fins que ens quedi una massa ben lligada. Posar-hi els llardons i amassar una mica més fins que quedin ben distribuïts.

Donem la forma a les coquetes i les espolsem de sucre i hi posem uns quants pinyons per sobre.

Ho posem 10 minuts al forn. S'ha de vigilar ja que es couen molt ràpid i es ressequen amb facilitat.

11.2.11

El pa de pessic de la besàvia (44)

 Primer vam buidar la casa i ara portem un temps classificant papers i més papers que de qualsevol manera vam desar  dins de caixes. Papers vells, papers antics, digueu-ho com vulgueu, papers grocs que es desfan quan els agafes... Entre tots hem trobat unes quantes receptes escrites a mà. M'ha cridat especialment l'atenció el pa de pessic que avui he fet i m'agradat el comentari dels que l'han tastat:  "Té gust a pastís antic" Exactament és això, un pastís la recepta del qual deu tenir vora un centenar d'anys.
A la recepta original hi posa:

-6ous sencers de gallina
-150g de sucre
-200g de farina

(si no teniu la mitja dotzena d'ous posar-n'hi tres i una culleradeta de bicarbonat)
 
Preescalfar el forn a 200º
Batre els ous sencers amb el sucre a punt de cinta ben fort ( encara que no ho posi a la recepta original afegiu-hi un polsim de sal que us ajudarà).
Després posar-hi la farina a poc a poc i amb molta cura mirant que no ens baixi gens la massa.

Preparar un motlle amb oli i farina perquè no s'enganxi.
Abocar-hi la massa i posar-lo al forn uns 20 minuts.

Feu-lo i veureu que bo, és el pa de pessic de tota la vida.
Jo avui l'he fet amb sis ous . Un altre dia provaré la versió "pobre" amb tres ous per descobrir la diferència.

8.2.11

"Moments" de la trobada gastroblocaire a l'Empordà.

Jo, de crònica de la trobada de dissabte passat no en faré. Podeu veure uns escrits i unes explicacions magnífiques de la mà de l'Oscar (1 i 2) , el Massitet, la Sion, la Sara Maria, l'Anna, el Josep i la Glòria, la Maragda,  el Manel,  que ens n'ha fet unes quantes (1, 2, 3 i 4), ... Jo no en sé, d'escriure o  explicar-me per escrit, però com que vaig gaudir molt del dia i vam tenir molts bons "moments" m'animo a compartir-ne uns quants:
Bon dia són les sis...  Dutxa, esmorzar, cafè...No... el cafè ja el farem pel camí.
Dos quarts de deu... falten uns cinquanta quilòmetres, busquem un àrea de l'autopista per fer un cafetó i el que convingui... TOT TANCAT!

Tenim mono de cafeïna, arribem a Vilademuls buscant un bar. Res de res. I això és la capital... Si aquí no hi ha cap baret...
Cap a Terradelles falta gent. Sense cafè ni fer res del que convenia, què hi farem!


La trobada. Petons i abraçades.

Comencem pels formatges.

La cova.
Aquests blocaires estan bojos... ho fotografien tot!

Cabretes i cabridets... tots negres, que monos. I vinga a fer fotografies... Els vam tocar, agafar, entendrir...sense tenir en compte que després ens els menjaríem per dinar!
 

I aquí, prenet el sol, mentre ens expliquen com es fan les melmelades i la filosofia de l'empresari.
Un tast de formatges i melmelades.
Una taula llarga per fer un dinar de germanor i bonhomia, els dos adjectius que per mi resumeixen tota la jornada!

Aquí la família ganxeta, cada vegada més nombrosa.

 

Gràcies al Manel per organitzar-ho, una vegada més.
Al Manu del Rebost de l'Empordanet per deixar-nos gaudir de les seves melmelades.
Al Martí i al Llorenç de Mas Alba per obrir-nos les portes de casa seva.
I encara que a la tarda no vaig ser-hi gràcies al Celler  Espelt per acollir-nos i deixar-nos gaudir de les seves vinyes, de casa seva i dels seus vins.

4.2.11

Coc de torró i taronja confitada (43).

 Segueixo amb la cuina d'aprofitament. No sé perquè aquest any ens van sobrar tres barres de torró de xixona i les hem de fer servir abans no s'eixuguin massa.
Com no podria ser d'altra manera he decidit fer un altre  coc de torró, aquesta vegada afegint-li la xispeta de la taronja confitada.
El resultat ha estat aquest:
Necessitem:
  • 1 taronja sencera
  • 200g de sucre
  • 3 ous
  • 70g d'oli (jo el poso d'oliva)
  • 175g de farina
  • 1 sobret de llevat
Preescalfem el forn a 200º
Muntem les clares a punt de neu ben fort i les separem.
Tallem la taronja, sencera, amb pell, en quatre trossos i la triturem, hi afegim el torró i ho seguim triturant fins que quedi ben desfet.
Hi afegim els rovells, el sucre i ho seguim barrejant. Després l'oli, la farina barrejada amb el llevat i al final, amb cura hi incorporem les clares muntades.
Preparem un motlle amb oli i farina. Abans d'abocar-hi la massa hi barregem la taronja confitada que haurem tallat a trossets petits i si es vol s'hi poden posar trossets petitets de torró de xixona.
Ho posem uns 40 minuts al forn i a punt per menjar!





2.2.11

Blaiets

Fa uns quants dies que, amb gran sorpresa per a mi, la recepta més visitada del bloc són els BLAIETS. Serà per què tota la gent de Reus vol fer-los a casa? O potser per què algun altre bloc ha enllaçat la recepta? Bé, sigui quin sigui el motiu avui recuperaré la recepta perquè les pogueu tornar a fer.

El BLAIET és una galeta típica de casa meva, que es fa per portar-la a beneir junt amb alguna peça de fruita, perquè el Sant ens protegeixi de les dolències de la gola, tan pròpies d'aquestes dates, degudes al fred i a les ventades reusenques. És una galeta que porta el dibuix del Sant, però jo no tinc el motlle. Normalment m'entretinc amb un escuradents a posar Sant Bali a cadascun dels Blaiets, però avui no ha estat així, espero que malgrat això el Sant em tingui en compte a l'hora de protegir-me la gola!

Per fer-los necessitem:


  • -125g de mantega
  • -125g de sucre
  • -2ous sencers
  • -una culleradeta de llevadura Royal
  • -300/350g de farina (segons la que prengui)
  • una bona cullerada de sucre avainillat
  • -un ou per pintar

Es bat la mantega amb el sucre fins que es torna una pasta fina i blanca.A part, es baten els ous fins que són ben esponjats i es barreja tot. S'hi posa el llevat, la vainilla i la farina.

S'amassa fins que queda una pasta llisa i s'aplana, al taulell de cuina, amb el corró.
Es tallen els blaiets amb el motlle. S'escriu el motiu amb un escuradents, a no ser que tingueu el motlle del sant ( no és el meu cas), aleshores us surt la galeta amb el Sant estampat.
Es pinten amb l'altre ou batut i es posen en una llauna de forn, damunt de paper vegetal.
Es couen al forn a 200º uns 10 minuts, es treuen i es deixen refredar.

Ara només cal  posar-los en un cistell amb unes quantes peces de fruita i demà al matí portar-los a beneir.