24.6.13

Pastís de cireres

Com en direm ? Panada, coca, pastís... 
Diem-ne com volguem però fem-la ara que és temps de cireres, la seva senzillesa a més de la seva exquisitat  fan d'aquestes postres la cloenda especial per als àpats d'aquesta setmana festiva que tenim en marxa...o de qualsevol altre àpat... mentre les cireres ho permetin!!!!

Necessitem:
Dues plaques de pasta de full
Cireres, ben madures i sucoses
Sucre
Un boli bic, per espinyolar  :-)

Agafem una bona quantitat de cireres i les espinyolem. Com? Doncs agafem el boli bic (sense càrrega de tinta, és clar ;-)!!!) i després de treure la tija premem fins que caigui el pinyol per l'altre cantó... és ben fàcil i el "gadget" molt a l'abast de tothom. 
Posem una placa de pasta de full en una safata que pugui anar al forn.
Hi posem una capa de cireres, abundant sucre i la tapem amb l'altra placa de pasta de full.
Ho tanquem bé dels costats, fem uns quants talls a la superfície,  hi tornem a posar abundant sucre per damunt i ho enfornem, a 200º, fins que vegem que la pasta està cuita i té un bonic color daurat.
La inspiració per fer aquesta recepta m'ha vingut d'aquí!

21.6.13

Llomillet amb salsa de vermut, panses i pinyons

Un dia d'aquells que vam anar a caminar per la muntanya i que vam arribar amb gana ens vam obsequiar amb un plat important, amb gust reusenc, que acompanyat amb una copa d'un vi de la Terra Alta va ser un dinar... a mitja tarda.

Necessitem:

  • Un llomillet sencer
  • Una ceba
  • Mig got de vi de vermut MIRÓ
  • Oli
  • Sal i pebre
  • Panses
  • Pinyons

                             
Salpebrem el llomillet en una paella i el marquem , amb molt poquet oli,  fins que ens agafi un color daurat. El traiem i el reservem. A la mateixa paella, afegint-hi una miqueta d'oli hi posem la ceba tallada ben fina fins que agafi color. Hi posem el llomillet, el vermut i un got d'aigua o de caldo de verdures  i ho deixem fent xup-xup, a foc ben baixet, fins que el suc redueixi a la meitat. Hi posem  les panses i deixem que es segueixi reduint el suc. Quan ja gairebé està hi posem els pinyons.  5 minuts més i ja ho tindrem a punt.
Per emplatar-ho tallem el llomillet a talls gruixuts i l'acompanyem amb una miqueta de suc i una cullerada de panses i pinyons. 
Es bo que les panses i els pinyons els posem just abans de menjar-ho i que no ho  reescalfem ja que si es fa el llomillet es resseca molt i queda el tall una mica eixut.

17.6.13

Bacallà amb farigola fresca

Avui us poso una recepta de cada dia, d'aquelles que es fan mentre es para taula o s'acaba de fer la verdura al vapor.
Ràpid de fer, senzill, amb pocs ingredients i boníssim... que més podem demanar a una recepta de bacallà!!

Necessitem:
  • Filets de bacallà fresc 
  • Olives negres de l'Aragó
  • Oli d'oliva DOSiurana
  • Una copeta de vi blanc sec
  • Una branca de farigola fresca
  • Una mica de farina
  • Sal















Agafem els filets de bacallà, els salem lleugerament, els enfarinem una mica i els passem per la paella amb oli, mirant que no ens agafin color.
Amb molta cura els deixem a la paella ( jo ho faig amb un wok) amb la pell mirant cap baix, hi afegim  el vi blanc, la branca de farigola i les olives ,  a foc baix i remenant lleugerament perquè deixi anar una mica la gelatina ho deixem coure uns 6-7 minuts.

Es menja calent, però si en sobra, esmicolat en una amanida... és molt bo!

13.6.13

Els Fruits Saborosos o un diumenge per l'Alt Camp

Les cireres ingènues

Mena els infants Pantídia per la verdor del prat
un dia clar de juny, obert de bat a bat:
hi ha flors a cada marge i el cel és innocent;
la pols mateixa, quan es mou, és resplendent.

I criden els infants en blanca volior,
i canten i s'empaiten dellà de les passeres.
Del cirerer ni veuen l'ombreig i l'abundor;
mil boques a tot riure, l'esclat de les cireres.

Al cor de l'arbre, hissada sobre els herbatges molls,
la mare, penjarelles de foc posa en senalla
i vora seu convoca els cants i la batalla:
-Per al que vingui tot seguit hi ha dos penjolls-

I n'heuen tots, i fugen d'uns vímets a l'abric,
i tot seguit adornen les càndides orelles:
o nas i boca es pinten d'unes regors vermelles
de llurs dentetes d'esquirol en el fadic.

Tot sol, amb les cireres s'alegra el més infant,
i en ses mans bellament saltironen i dansen,
¡i quin obrir-se els ulls que miren, i no es cansen,
les joies de l'estiu que tenen al davant!

La mare el va collir, l'alçà a la llum del dia
i el féu, contra del cor, lloat i beneït:
-L'un vol la vanitat, l'altre cerca el profit;
el benaventurat és qui pren l'alegria.


 Josep Carner, "Els fruits saborosos".

Diumenge passat vam fer un dia amb ELS FRUITS SABOROSOS. Va ser una trobada a l'Alt Camp...Montferri i Vila-Rodona...
Teniem un programa intens, ben aviat a les caves Vives Ambròs , visita a la cooperativa de Vila-rodona   i  tast de melmelades dels FRUITS SABOROSOS.
Tocava anar a "collir cireres" i fer un dinar sota els cirerers però el mal temps ens va obligar a  canviar de plans. La Mireia , que és, també, la mestressa del Restaurant  LES FONTS de Vila-rodona ens va acollir  i ens va obsequiar amb un bufet d'amanides, llangonissa amb escalivada i  nosaltres ho vam completar amb coques salades, dolces, cocs, cookies i llepolies diverses.
Però comencem pel començament...
L'Enric Vives, enòleg i copropietari de les caves VIVES AMBRÒS, ens va explicar e procés d'elaboració i criança del cava. Vam tastar tres dels seus caves i vam poder felicitar-lo pel cava gran reserva  homenatge a Jujol, criança de 30 mesos guardonat recentment. 


Arribats a la cooperativa de Vila-Rodona ens va rebre  Pau Ramon Cabanes. Vam veure les modernes instal·lacions, les caves, vam escoltar el procés d'elaboració dels vins... 


I va ser l'hora de les protagonistes de la jornada, la Bet i la Mireia,  l'hora de ELS FRUITS SABOROSOS, una parada amb la majoria de les seves melmelades ens va deixar bocabadats de la varietat i meravellats amb la qualitat de cadascuna d'elles... sorprenent la de calçots ( es pot notar el gust i olor del calçot fet amb foc), la d'all (potent... però no dominant), la de plàtan i xocolata ( records d'infantesa),  la de llimona, la de pebrots del Padrón,  la de pruna mirabolà... ufff... no pararia!!! mireu la seva pàgina web on veureu tot el que fan i el seu blog on trobareu propostes molt atractives per fer amb melmelada.
                            
I la pluja ens va començar a acompanyar, i no vam poder anar a veure els camps de cireres del marit de la Bet. Però les cireres no van faltar,  les vam poder tastar i emportar-nos cap a casa una capsa de la varietat 4/84... realment bones!

Un dinar a Les FONTS, germanor i  complicitat bloguera van acabar d'arrodonir un diumenge  realment ben aprofitat!  Gràcies Bet i Mireia!!
fotografia que ens han enviat la Bet i la  Mireia, gràcies nenes!

I arribant a casa vaig espinyolar-ne unes quantes i... bé, això serà per una altra entrada ;-)

Per cert... algú va fer fotografies de la taula amb tots al voltant... qui la té??? 

3.6.13

coca amb cireres , recepta de la Confiteria POY

Que una de les meves debilitats és la coca amb cireres fa anys que ho sabeu, que la coca amb cireres m'ha donat alguna que altra alegria també, del meu reusenquisme no cal ni parlar-ne... doncs aquí em torneu a tenir, per Corpus,  amb la coca amb cireres una altra vegada.
Aquesta vegada la coca porta nom i cognoms: CONFITERIA POY. Dies enrere al Mercat Central van fer un taller de cuina on ens van ensenyar com fer la seva coca, una de les de més nomenada de Reus. Jo, com sempre, per horari, les sis de la tarda, no hi vaig poder anar, però la Marta si que ho va fer i em va passar la recepta i el procediment.  
                         
Massa mare:
  • 150gr d'aigua,
  • 150gr  de farina 
  • 80 grs de llevat
Fem una bola i la deixem fermentar, millor unes hores i tapat amb un drap 


Per la coca:
  • Un parell de quilos de cireres madures i sucoses
  • 350g de farina
  • 50g de mantega
  • 80g de sucre
  • 2ous 
  • 12g de sal
  • Una culleradeta d'anís en pols 
  • Per empolvorar abans de posar al forn sucre en abundància
  • Oli per pintar les boles de massa que han de reposar

Quan la massa hagi duplicat el volum ens posem a fer la coca, anem afegint els ingredients i amb qualsevol robot de cuina que tinguem ho anem amassant fins tenir una massa elàstica.

Es treu la massa de dins el robot i es parteix en porcions d'uns 50g cadascuna. Se'ls dona forma de bola i es deixen reposar pintades d'oli.
Quan les boles estan "ben maquetes" perquè han crescut força les aplanem donant la forma de coca hi posem al damunt les cireres, posades de cap per avall, i ho tornem a deixar reposar. Quan vegem que a doblat el seu volum les  empolvorem amb forca sucre i al forn a 180º entre 15 - 20 minuts.
gràcies Marta per passar-me la recepta!
I quan li clavàvem queixalada sentíem de fons la música dels gegants de Reus...