25.7.10

Tortuga Gertrudis... salada i bones vacances!

Un dels dies del taller de cuina vam estar parlant de pastissos per a fer a la canalla per l'aniversari.
Aquest any hem fet rebosteria salada, per la qual cosa els vaig explicar unes quantes receptes de pastissos , entre ells la famosa tortuga Gertrudis.
La Chus, la crack del grup, joveneta, que li agrada la cuina i amb ganes d'experimentar va arribar a casa i va improvisar una GERTRUDIS SALADA per sopar.

Per fer la closca de la Gertrudis va fer uns bracets de gitano salats amb planxes de pa de motlle tallades horitzontals, untades de formatge tipus Philadelphia i penil dolç i salat. Va tallar els bracets en llesquetes d'un centímetre de gruix més o menys.

Va posar paper film en un bol i va distribuir aquestes llesquetes formant la closca,
El farciment és una amanida de tomàquet, ceba, olives anxovades, enciam, rúcula, alfàbrega talladet tot ben petit. Tot ben amanit amb salsa de iogurt.
Omplim la tortuga i la tapem amb llesquetes del braç de gitano salat.
Ho posem a la nevera uns 3/4 d'hora o més.

Amb una xeringa que li van regalar amb el MASCLET de la Festa Major de Reus va omplir unes mitges llunes de sobrassada i les va fer servir per fer les potes. El cap, una altra mitja lluna amb unes olives d'ulls i la boca,una tira de pebrot escalivat.

Amb alumnes com aquesta hauré de plegar, em prendran el lloc!!

Amb aquesta refrescant recepta us deixo per uns dies, me'n vaig a la fresca dels Paisos Nòrdics, espero retrobar-vos a tots quan torni!
BONES VACANCES!!!!!!

21.7.10

Ja tinc dos anys!

Un 14 de juliol d'ara fa 2 anys amb aquesta entrada aquest bloc iniciava la seva vida.
Vaig començar perquè volia millorar en el domini de l'informàtica, i el que no em podia imaginar és que l'objectiu primer passaria a segon terme ràpidament ja que el món dels blocaires culinaris m'acolliria amb els braços oberts i el bloc començaria a formar part del meu dia a dia.
Us he conegut a uns quants de vosaltres, a d'altres no. Alguns sou família virtual, d'altres ja sou amics virtuals i uns quants més sou amics... M'agrada!

A resultes del bloc he fet alguna petita incursió en el món dels Tallers de Cuina. Per celebrar el meu segon aniversari vull compartir amb vosaltres la darrera experiència que he tingut en aquest camp, com veureu molt engrescadora on vaig gaudir, van gaudir... i esperem no sigui la darrera.

Gràcies per ser-hi!


19.7.10

Gràcies a tothom!!! HEM GUANYAT!

La setmana passada va ser complicada i divendres vaig tancar temporalment el bloc.
Divendres va ser també el dia que va sortir el guanyador del "Cuinar amb productes de la nostra terra té premi" de la web gastroteca.cat .
Els dos fets van passar simultàniament i jo me'n vaig assabentar de que entre tots m'havíeu fet guanyadora per sms i correus electrònics. No ho vaig mirar fins ben tard divendres a la nit. I que bé que ens va venir aquesta petita alegria en aquell moment!
Avui, que comencem a estar una mica més tranquils i a veure que gairebé tot és al seu lloc i que cal mirar endavant, me n'he adonat que no puc tancar ara, que he de ser aquí per donar-vos les gràcies, per dir-vos que ho heu aconseguit i que gràcies a tots vosaltres ara ens espera un magnífic cap de setmana a ELS CASALS.
Vosaltres hi vareu ser quan jo us ho vaig demanar, doncs jo ara també sóc aquí per compartir el moment amb vosaltres.
Gràcies a tots i totes. Estareu informats!

16.7.10

Tornaré aviat...

Hi ha moments en que una té moltes ganes de fer coses, compartir-les, que s'engresca per coses petites i no tan petites i sembla que tot comença a rutllar una altra vegada.
Tot això no desapareix, s'atura momentàniament, una pèrdua important fa que necessitem estar per nosaltres i pel nostre entorn.
És per això que m'aturo, no són vacances, però preneu-vos així... imagineu que he TANCAT PER VACANCES!!


14.7.10

De Vinis de Joan Gómez Pallarès: Avui, Tàpias variades

De Vinis de Joan Gómez Pallarès: Avui, Tàpias variades

Dissabte 10 de juliol...



He estat desapareguda uns quants dies, dissabte després d'anar a la ràdio i després de complir amb un deure inexcusable durant la tarda vam escapar-nos a la fresca fins ahir dimarts. Uns quants dies a la Cerdanya per ajudar-nos a passar les calors i xafogors típiques de casa nostra!
Mals dies per desaparèixer, ja ho sé. He d'estar vetllant per les mossegades a la coca, però la veritat és que necessitava la desconnexió i a més confio plenament en tots vosaltres, ja que una miqueta sóc a les vostres mans!!
Vaig arribar carregada amb aquestes coques de cireres perquè sóc de l'opinió que un tast val més que mil paraules.

Una vegada allí ens vam conèixer les tres finalistes, bé, les tres no, dues i la filla de la tercera. Sóm la Núria del blog Petita cuina que ens presenta aquests raviolis, la Ingrid que va venir a defensar la recepta de la seva mare la Lourdes, unes faves a l'estil de casa i la meva coca de cireres.

I al Tàpias Variades falta gent! Dissabte el programa anava dels blogs de cuina . Vam escoltar a la Dolorss i diferents trucades que parlaven de tots nosaltres.
Després ens va tocar a nosaltres. Poca estoneta a cadascuna, i jo com que la coca són postres i anava la darrera només vaig poder dir una frase, però va ser allà on vaig poder dir el resum del què és per a mi la coca de cireres: allò que mengem la gent de Reus quan anem a seguir els gegants el dia de Corpus!
A més de Pere Tàpies, també vam compartir estona amb Joan Gómez, autor del blog DeVinis
que va proposar acompanyar la meva coca amb un Dolç Mataró d'Alta Alella, i amb una representant del gastroteca.cat.
El Joan Gómez ha posat una entrada al seu blog que val la pena visitar.



Ara només falta esperar que tots vosaltres aneu fent la vostra feina i mossegueu la recepta ja que ens espera un cap de setmana a Els Casals!

7.7.10

Us necessito a TOTS i TOTES del 10 al 15 !

M'he presentat a un concurs, a la tercera fase del concurs amb la recepta de la coca de cireres, típica de la ciutat de Reus.

He quedat finalista, i ara he d'anar a Catalunya Ràdio a defensar la meva recepta al programa "Tàpias variades", el dissabte 10 de juliol, és a dir dissabte vinent!
El premi final? Un cap de setmana a Els Casals de Sagàs.
El camí fins arribar a ser la tercera finalista no ha estat fàcil. He tingut una contrincat molt difícil de guanyar, la Marta, amb les seves magdalenes d'espàrrecs del bosc. Ha estat un frec a frec de mossegades fins arribar a l'ajustat resultat final de 43 a 36. M'ha agradat competir amb tu, Marta!

Les altres dues receptes amb qui competeixo són unes faves estil de casa i uns raviolis de gambes amb ceps. Ni millors ni pitjors que la coca de cireres, diferents.
I una vegada arribats aquí, no us he d'enganyar, em faria il·lusió que guanyés la meva recepta!
És per això que us necessito a tots i totes perquè entre el 10 i el 15 em mossegueu la coca i m'ajudeu a fer que guanyi.
Els que ja l'heu mossegada, gràcies! Però torneu-hi. Feu memòria del nom d'usuari i la contrassenya que teniu a Catradio o TV3 i torneu-me a mossegar.
La resta mossegueu-me per primera vegada, us registreu i nyam!

Cliqueu aquí, endavant i moltes gràcies!

5.7.10

sípia estofada

Avui un plat una mica més seriós, després de tanta verbena, tan d'aperitiu, tanta coca... A casa nostra també fem plats, de tant en tant, i encara que amb la calor cada vegada menys, però us en poso un que es pot deixar preparat i agrada força.
Necessitem:
  • Una sípia neta
  • Dos grans d'all
  • Uns quants pèsols, si poden ser frescos millor.
  • Mig gotet de vi blanc.
  • Oli i sal
  • Dues cullerades d'allioli fet a morter.
En una cassola amb una miqueta d'oli posem els alls talladets a sofregir. Quan estiguin blanquets hi posem la sípia talladaho mig cubrim amb aigua. Ho deixem coure fent xup-xup, a foc ben baixet (una mitja hora llarga).
Quan vegem que el suquet ha reduit i la sípia està toveta hi posem els pèsols i el vi blanc i deixem que es cogui tot junt uns 10 minuts, sempre a foc ben baixet.
Ara podem deixar el plat fins l'hora de menjar-nos-el.
Un moment abans d'emplatar-lo escalfem la sípia i hi posem dues bones cullerades d'allioli. Ho remenem enèrgicament i cap a taula!
L'únic inconvenient d'aquest plat és que quan s'hi posa l'allioli s'ha de menjar i no es pot tornar a escalfar.