24.6.17

Musclos al vapor de vermut

M'agraden molt els musclos, només al vapor i  ja sóc feliç. I si els obres amb alguna cosa més que aigua ja no cal dir res més!
A vegades els hem obert amb una mica de vi blanc o amb cervesa i queden molt gustosos ... perquè no amb vermut? Entre els diferents vermuts que ronden per casa hi ha una ampolla de vermut Rofes, suau i molt aromàtic,  he pensat  que podria ser una altra manera d'obrir els musclos...i encert total!

De tan fàcil que és la recepta gairebé em fa vergonya de posar-la ... però aquí la teniu.


Necessitem:

  • Un quilo de musclos
  • Un got d'aigua
  • Mig got de vermut
  • Sal
Agafem els musclos i els traiem les barbes. 
Posem en una olla a foc viu el got d'aigua amb una mica de sal (poqueta ja que els musclos tenen gust de mar i no cal salar-los massa). Quan arrenca al bull hi aboquem el got de vermut, els musclos, ho tapem, ho deixem amb el foc encès un parell de minuts i després ho deixem una estona, tapat, fins que s'hagin obert bé tots els musclos.
Els aboquem en un bol fondo i ja  els podem portar a taula . 
Si els presentem com a aperitiu acompanyats amb un got de vermut ben fresc per anar picant, si no tenim un excel·lent segon plat, molt baix en calories, sa i boníssim!

22.6.17

Pastís de nespres i poma caramel·litzats @Color Y Sabor de Temporada


Ja sabeu que tenim amics que tenen mas i de tant en tant ens fan obsequi de fruita acabada de collir. Un gest que és molt agraït a casa i que intentem correspondre de la millor manera que sabem. Aquesta vegada no han estat pots de melmelada ni ampolles de limoncello,  aquesta vegada hem fet uns pastissos amb la fruita acabada de collir que ens vam menjar sota les moreres intentant fer-nos passar la calor com podíem, alguns van fer cap a la piscina, d'altres senzillament fugíem del sol i del resol i ens acomodàvem on passava una mica d'aire. I amb unes llimonades ben gelades i quatre pastissos com aquest vam passar, tota una colla, una tarda intentant oblidar-nos de la calor.
 Necessitem:

  • Mitja làmina de pasta de full (de les rectangulars)
  • Una poma reineta
  • 7 o 8 nespres
  • Dues cullerades de sucre
  • Un got d'aigua

Tallem els nespres per la meitat, en traiem els pinyols, la pell i les membranes que envolten els pinyols.
En una cassola plana posem les dues cullerades de sucre, al damunt hi posem els nespres de cap per avall i hi tirem aigua fins que estiguin coberts una mica menys de la meitat. Ho posem a foc ben baixet perquè es vagin coent lentament (una mitja hora llarga). Quan faci un quart d'hora els girem.
A la mitja hora, més o menys, veurem com els nespres gairebé s'han begut l'aigua i la mica que hi ha comença a ser una mica gelatinosa. Ara és el moment de treure els nespres i posar-hi la poma pelada tallada a rodanxes primes uns cinc minuts.


 Agafem la pasta de full i la posem en un motlle rectangular, folrat amb paper de forn, fent una mica de forma de barqueta pels quatre costats.
Posem les rodanxes de poma cobrint tota la base i al damunt els nespres. 
Ho posem a coure al forn, que tindrem preescalfat a 200º, uns 20 minuts o fins que vegeu que la pasta de full ja està cuita.
Només treure-ho del forn pintem tota la superfície dels nespres amb la gelatina dolça que ens ha quedat a la cassola després de coure la fruita així aconseguirem que quedi lluent del damunt. 

I com que aquest mes el repte @Color y Sabor de Temporada , que organitza la Pilar del blog POSTRES ORIGINALES demana que es cuini amb nespres aprofito per presentar aquesta recepta, que ja vaig fer pensant que era per aquest motiu .

16.6.17

amanida amb germinats i sardines deshidratades




Us ha passat mai que veieu una recepta i inmediatament us la feu vostra? Doncs això em va passar amb el pernil de verat de l'Amadeu
Només llegir-la vaig tenir clar que jo faria "pernilets de sardina" i que els posaria en aquesta amanida.

Primer us explico com vaig preparar les sardines, seguint fil per randa els consells de l'Amadeu, qui a més d'escriure-ho al blog i compartir-ho va tenir la paciència d'anar-me aclarint un parell de dubtes que tenia pel messenger.

Necessitem:



  • 1/2 quilo de sardines
  • 1/4 de quilo de sal
  • 1/4 de quilo de sucre
  • Ratlladura d'un parell de llimones
  • Farigola 
  • Romaní
Netegem bé les sardines eliminant els caps i els budells, les obrim, pel mig traiem l'espina central i les laterals, mirant que ens quedin dos filets ben nets. Les netegem bé sota el raig de l'aixeta mirant de treure unes quantes escates.
Les deixem en un escorredor perquè perdin tota l'aigua.
Envasem els filets al buit, o els posen en una carmanyola i els posem al congelador, un mínim de  quaranta vuit hores...per allò d'eliminar els anisakis...més val prevenir que curar!

Dos dies després traiem la bossa del congelador i la posem a la nevera, quan ja s'hagin descongelat les sardines procedim a la deshidratació.
En un bol barregem bé la sal. el sucre, la ratlladura de les llimones i un grapadet de fulles de farigola i romaní fresques.
Posem una bona capa d'aquesta barreja al fons d'una safata, damunt una capa de filets de sardina i ho cobrim amb la resta de la barreja.
Ho cobrim amb paper film, hi posem un pes al damunt (pot ser un brick de llet, per exemple) in ho deixem quaranta vuit hores a la nevera.
Passat aquest temps, traiem les sardines, les netegem bé de sal sucre i herbes  i ja les podem fer servir.
Si us en sobren les torneu a envasar al buit i cap al congelador, es conservaran perfectes fins el moment de fer-les servir.

Per fer l'amanida necessitem:
  • Mitja dotzena de filets de sardina deshidratats
  • Unes quantes fulles d'escarola, ben blanques
  • Unes quantes fulles de bleda vermella
  • Tomàquets sherry
  • Germinat de rave
  • Germinat d'alfals
  • oove
  • sal
  • el suc de mitja llimona
Fem una vinagreta de llimona amb el suc de mitja llimona, sal i un bon raig d'oove. 

Posem a la base del plat l'escarola tallada ben petita, damunt les fulles de bleda vermella i un grapadet de germinats d'alfals, tallem tres o quatre tomàquets sherry per la meitat i els distribuïm pel damunt, ho acabem amb uns quants germinats de rave i al damunt de tot els filets de sardina.

Ho regem amb la vinagreta de llimona i ja ho tenim a punt. Una amanida diferent, atrevida, vistosa i complerta...si la fem generosa de quantitat pot ser un plat únic.

12.6.17

Arròs tebi amb quinoa i bacallà confitat

Al poema "Cambra de la tardor" en Gabriel Ferrater ens parla del color d'olor de poma

(…)Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color

de mel, i ara és color d’olor de poma.

I Color d'olor de poma se'n diu el restaurant situat al carrer Sta Anna De Reus, regentat per la parella Àngels - Ernest;  ell molt conegut ja que va ser el President del Parlament de Catalunya entre el 2003 i el 2010; ella, la mestressa del projecte, de qui va sortir l'idea, qui hi està al davant, qui viu i treballa el dia a dia del restaurant.
Decoració molt cuidada, detalls, producte català i de qualitat. Ambient agradable, tranquil... És un restaurant jove que amb el lema Poesia dels sabors  ens presenta la cuina com un art i vol jugar amb els nostres sentits  quan assaborim els seus plats

I un dia qualsevol, mirant el que menjava un dels meus companys de taula, quan vaig arribar a casa vaig fer aquest plat.

Per a dues persones necessitem:

  • Mitja tassa de cafè d'arròs (especial per a guarnicions i amanides)
  • Mitja tassa de cafè de quinoa
  • Mitja i mitja ceba (o calçot)
  • Mig carabassó no massa gran
  • Mitja xirivia
  • Un tall de bacallà
  • OOVE
  • Sal
  • Julivert
  • Un parell de cullerades de salsa de romesco


Tallem la ceba ben fina,  la xirivia i el carabassó a taquets no massa grans
Tallem el bacallà a daus grossos i el confitem: 
Agafem un pot i hi posem els trossos de bacallà, Ho cobrim amb OOVE i ho posem al foc, suau, comprovant amb un termòmetre que no passi de 65º. Li tenim 5 minuts, ho retirem del foc i deixem el bacallà dins l'oli fins que sigui tebi. El traiem i el posem damunt un escorredor, amb cura que no es trenqui perquè llenci l'excés d'oli.
Mentrestant haurem bullit i refredat l'arròs,  haurem cuit la quinoa i saltejat les verdures al wok amb una mica d'oove.
L'altra mitja ceba també saltejada amb  molt poc oli la barrejarem amb la quinoa
Al mateix wok on tenim les verdures saltejades hi posem l'arròs i el fregim una mica, remenant-ho bé perquè quedin tots els sabors ben integrats.
Posarem l'arròs amb verdures a la base del plat, al damunt hi posarem una cullerada de quinoa que farà de llit al bacallà confitat.
Acabarem el plat amb una mica d'oli barrejat amb una picada de julivert i una mica de salsa de romesco.

Una manera diferent de menjar una amanida d'arròs, tèbia enlloc de freda, amb les diferents textures que donen els diferents tipus d'arròs (parboiled,  vermell i  salvatge) i arrodonida amb els talls de bacallà confitat...un plat bo i saborós, un plat per repetir!
Crec, i no vull ser massa agosarada quan dic he aconseguit un plat que pot entrar una mica en la filosofia del Color d'olor de poma... jugant amb el gust, la vista , l'olor... és a dir jugant amb els sentits!

5.6.17

Caneló d'alvocat amb llamàntol @Cooking The Chef

Aquest mes de maig  la xef triada és la Mey Hofmann, una dona que a més de xef de  restaurant ha creat escola i té alumnes i seguidors per tot el territori. I un d'aquests alumnes, el Marc amic de la meva filla, és qui em va fer  arribar unes receptes i ràpidament vaig decidir quina faria per un dinar de celebració.
Em vaig fer amb dos llamàntols ben macos i vaig tenir tema culinari per a tot el cap de setmana ja que per a la recepta d'avui només em van caler les cues i, és clar, caps i potes van ser per a l'arròs del diumenge (molt likat a instagram)

Primer hem de preparar el llamàntol. Necessitem:

  • Dues cues de llamàntol
  • Agua i sal en abundància , per bullir-les
  • 100g de ceba
  • 250g de tomàquet
  • Un raig d'OOVE 
Bullim les cues  en abundant aigua salada (a la recepta hi posa 8 minuts, jo només ho vaig bullir entre dos i tres minuts). Les refredem en aigua gelada i les traiem de les closques.
Triturem la ceba i el tomàquet, ho colem , hi afegim una raig d'oove i hi posem les cues a marinar una hora, com a mínim.


Per a fer dos canelons necessitem:

  • 2 alvocats
  • Les cues dels  dos llamàntols cuites i marinades
  • 80g de  ceba tendra 
  • 80g de tomàquet
  • Una culleradeta de julivert picat
  • 15ml de vinagre Paula Coll
  • 30ml d'OOVE
  • Sal i pebre blanca mòlta
Tallem les cues de llamàntol a daus menys, dues rodanxes de cadascuna que les farem servir per a decorar el plat.
Tallem fines làmines d'alvocat amb un ganivet fi i les posem damunt un paper film que haurem pintat lleugerament amb una mica de vinagre. Les làmines han de quedar lleugerament sobreposades la una damunt l'altra.
Tallem la resta d'alvocat a dauets, igual que la ceba tendra , i el tomàquet que haurem escaldat per treure'n la pell. Ho posem tot en un bol i ho amanim amb l'oove, el Paula Coll, la sal i el pebre.

 Posem aquesta farciment damunt les làmines d'alvocat i ho enrotllem com si fos un caneló. Ho premem bé amb el paper film i ho posem una estona a la nevera mentre muntem el plat.

A la recepta hi diu d'acompanyar-ho amb unes làmines d'alvocat en tempura, dues rodanxes de llamàntol i les pinces, però jo hi he posat unes fulles de diferents enciams i les dues rodanxes de llamàntol, amb un raig d'oove i unes escates de sal damunt el caneló a darrera hora. 
M'ha agradat que hi diu "disponer todos los elementos con elegancia y sobriedad" frase que s'adiu moltíssim a la persona  i a la cuina de Mey Hofmann.
No sé si la meva presentació està a l'alçada però us puc dir que vam dinar un plat boníssim, equilibrat, sense que cap gust dominés per sobre  l'altre, suau... si aquesta és la cuina de Mey Hofmann he de dir que m'ha agradat molt.

I si voleu veure la resta de receptes que entre tots hem cuinat de la Mey Hofmann  aquí les teniu.