28.10.11

La "seta misteriosa"... segueix sent misteriosa

Feia dies  que el Tiriti hi anava al darrera, tenia desig de conill a les herbes de la Mussara de l'Unió de l'Aleixar.
Per aconseguir-ho es va empescar una sortida a buscar bolets... amb tan "bona sort" que la climatologia va anar a favor nostre i la caminada boletaire es va  convertir en una sortida d'estar aseguts menjant.
Vam començar amb un cafè al "Casino" d'Alcover... això que a Alcover no en tenen de casino!
Després vam anar al molí paperer d'Alcover, un bonic indret a mig restaurar on hi ha una zona de lleure amb tauletes de picnic on vam passar una bona estona  atipant-nos de truites, embotits, pa amb tomàquet... coc i pa de nous.



 Cotxe i cap a l'Aleixar, ens esperava el conill a les herbes de la Mussara, tendre i gustós, fet a la brassa i acabat de coure amb  les herbes a la cassola, fins a quedar tan tendre que gairebé es desfà. Un parell de safates de patates, pelades, tallades a mà i fregides... patates fetes com les d'abans.

I per acabar unes postres de músic i unes galetes casolanes, fetes per l'àvia de la Marta, una jove de 93 anys, que ens van ajudar a arrodonir el dinar.

 Ara només cal que es facin bolets i que quedem un altre dia per a aconseguir l'objectiu inicial de la trobada. Podrà ser?

20.10.11

Picantons amb préssec




Els picantons provenen de les polletes de la raça label.
En algunes regions de la península se'ls coneixen com a pollastres tomaters.
"Coquelets" és com en diuen a Europa, malgrat que la seva mesura és una mica superior que aquí, una mica més de 500grams.
La carn delspicantons és especialment tendra, degut al seu lleuger pes i a la curta edat.
Tenen un alt contingut de proteïnes i un baix contingut en greixos.
És excel·lent per a preparacions a la graella condimentades amb herbes aromàtiques i resulta molt apropiat per a tot tipus de receptes de rostits o farcits. 
 Informació extreta d'aquí                  

 Doncs rostit és com els vaig fer  i la salsa la vaig fer amb préssec. Pocs ingredients, una cocció no massa llarga en una cassola d'acer amb el cul gruixut ens van permetre gaudir d'aquest plat i sucar pa, tot el que vam voler, fins a deixar els plats ben nets.


Necessitem:
- dos picatons
- un manat d'alls tendres
- sal i una mica de pebre
- oli d'oliva
- un gotet de moscatell
- dos o tres préssecs de calanda

Tallem els picantons per la meitat i salpebrem.
Els enrossim en un bon raig d'oli a la cassola. Els retirem.
En el mateix oli posem els allets tendres tallats ben petitets fins que comencin a agafar color.
Hi afegim els picantons, el gotet de moscatell i un gotet d'aigua i ho tapem. Ho deixem a foc baixet, fent xup-xup, uns tres quarts  d'hora.
Hi afegim els préssecs tallats a trossos grossos i ho deixem coure un quart d'hora més, fins que vegem que els préssecs són tous.
La carn dels picantons en aquest moment gairebé es desfà de tan tendra com queda, per tant, servir-ho amb cura que no se'ns trenquin, una barra de pa i BON PROFIT!


13.10.11

Préssecs al vi del Montsant

Ja comença a venir-nos de gust canviar de fruita, ara les magranes, les figues  i  els palosantos han fet que mitja dotzena de préssecs s'hagin quedat arraconats a la fruitera. Per donar-los sortida he fet aquestes postres, adaptant una recepta de sempre de peres al vi negre i han quedat unes postres bones i boniques:
  • - 6 préssecs
  • - Mig litre de vi DOMontsant
  • - Mig litre d'aigua
  • -100g de sucre
  • - 1 canó de canyella
  • - la pell d'un quart de llimona
Barregem el vi amb l'aigua, hi posem el sucre, la canyella i la pell de la llimona i ho  posem al foc. Quan s'hagi reduït a la meitat hi afegim els préssecs, pelats i tallats a trossos grossos.
Ho deixem coure a foc lent uns 10 minuts.
Els posem en un recipient de vidre i els deixem a la nevera . Ens poden durar fins a una setmana.

Els servirem ben  freds i amb una mica del suc pel costat.

7.10.11

coc de colacao (52)

Una té fama de fer cocs i hi ha moments en que fer-ne un de diferent és un repte, i així de mica en mica he arribat al número 52.
 Però vet aquí que xafardejant per les estadístiques que ens ofereix mister Blogger me n'he adonat que no són pas els cocs les receptes que més us agraden, ni de bon troç. La meva recepta estrella és la coca de forner, publicada el desembre del 2008 i que fins el moment ha rebut unes 1830 visites; el pa de pessic de la besàvia, amb unes 900 visites, va en tercer lloc; i fins el sisé lloc, amb 300 visites no trobem el pastís de xocolata amb cobertura de xocolata... però de coc, coc encara no n'hi ha cap al rànquing dels top-ten. Què hi farem!

De totes maneres jo continuo i aquesta vegada us en presento un que és molt agrait ja que puja moltíssim i és senzill i rapidet de fer.

Necessitem:
-6ous
  • - 1 iogurt natural
  • - 200g de sucre
  • - 120g d'oli
  • -250g de farina
  • -50g de colacao
  • -un sobret de llevat químic
Preescalfem el forn a 200º.
Muntar les clares a punt de neu ben fort, ens podem ajudar amb un polsim de sal.
Sense deixar de remenar i anat amb cura perquè no ens baixin hi afegim els rovells, el iogurt, el sucre, l'oli i al final el llevat, la farina i el colacao barrejats.
Posem la barreja en un motlle preparat amb oli i farina i ho enfornem uns 35-40 minuts, fins que ho punxem amb una agulla i ens surti eixuta.

Jo hi he posat perles de xocolata per damunt al moment de posar-lo al forn i ha quedat força maco, no us sembla?

1.10.11

panets de viena



Mirant enrera, recordant els berenars que feiem quan erem petits, com si fos ara arribant de l'institut veig el meu germà davant la tele mirant BARRIO SESAMO... carinyo especial per la "rana Gustavo" i  per "Triki, el monstruo de las galletas" ( en castellà perquè aleshores encara anava tot en castellà, i els records d'aquella època tenen els noms en castellà), embadalit menjant un troç de pa amb xocolata, i a mesura que anavem arribant els més grans ens afegiem al berenar. El dia que hi havia "galletas" feiem festa major!!

Com han canviat les coses, ara no berenem gairebé mai, però si ho fem triem allò que ens ve de gust en aquell moment, no mengem allò que toca sinó allò que volem. 
I el mateix passa amb els esmorzars, què voleu per esmorzar? Preparo un coc, faig magdalenes, voleu panets...? darrerament a casa som els monstres dels panets ja que sempre en tenim d'algun tipus per esmorzar, els darrers que he fet i que estan tenint molt d'èxit són aquests pans de viena:

Per fer-los necessitem:
Un parell d'hores de temps
-250g de llet
-500g de farina de força
-50g de mantega en pomada
-1 ou gros
-40g de sucre
-10g de sal
-25g de llevat fresc.
Desfem el llevat amb la llet, hi afegim l'ou, el sucre i la sal i la mantega en pomada. Hi anem afegint la farina mentre anem amassant fins aconseguir una massa una mica elàstica i una mica enganxosa (però no massa).
Fem una bola , ho tapem amb un drap i ho deixem reposar una hora, veureu que dobla el volum, o una mica més.
Posem el forn a preescalfar  a 200º.
Posem un paper de cuina damunt la safata d'enfornar i hi posem boletes de massa (no massa juntes perquè en coure-les creixen), ho deixem reposar mitja hora més, i després les enfornem a 200º uns 15 minuts o fins que vegem que tinguin un bonic color daurat.


Amb un raget d'oli Siurana i un tallet de pernil salat són un deliciós esmorzar, amb codonyat i formatge, amb mantega i pernil dolç , amb melmelada de...