29.10.17

Cogombres confitats en vinagre


Quan veig una recepta amb vinagre me la llegeixo amb especial atenció, sóc una gran entusiasta del vinagre. Em ve de petita, quan, amb una mica menys de coneixement que ara, me'l "bebia" gairebé i algunes vegades fins i tot se m'havia tallat la llengua, cosa que fa mal, però no sé si em feia més mal la llengua o la bronca de la mare... - ja t'ho he dit que no et posis tant de vinagre...
Per això quan vaig veure que la Dolors del blog  Hi ha bruixes a la cuina  posava els  Schüttelgurken no vaig tardar gens en decidir-me a copiar-li la recepta.

Aquí teniu la meva versió, per fer-la necessitem:
  • 6 cogombres mitjans
  • 3 cebes
  • 2 culleradetes de sal
  • 2 cullerades de sucre
  • 1 cullerada de mostassa de Dijon
  • Pebre
  • Fulles de farigola fresca
  • 100ml de vinagre de poma
Pelem els cogombres i les cebes i ho tallem a trossos, no massa grossos.
Ho posem en un  pot que tingui tapa.
Hi afegim la sal, el sucre, la mostassa, la farigola i el vinagre.
Ho sacsegem bé i ho posem a la nevera.
Ho anem sacsejant, fins a 7 vegades, cada mitja hora o cada quan hi pensem i ja els tenim a punt.
La Dolors diu que a ella li van durar tres setmanes i que estaven molt bons encara...a nosaltres ens duren entre tres i cinc dies, no hem pogut comprovar el temps que es conserven a la nevera ☺

Amb uns bons tomàquets amanits amb el suc de marinar els cogombres  he estat feliç més de dos i tres dies des de que faig aquesta recepta. Què us sembla? 


26.10.17

Lioneses de foie @Cuinem a 6 mans

Mira que em fa mandra anar a comunions, batejos i casaments... vaig a les que em conviden i toquen. Al final sempre m'ho acabo passant bé...i sempre en trec alguna idea que m'emporto cap a casa, com aquestes lioneses.
Però la història és més llarga...feia calor, la festa es feia al jardí d'un bonic mas de les afores de Reus, i aquestes lioneses es desfeien a la safata...i ja teniu a la Glòria, amunt i avall, amb la safata cap a la nevera, i entre tantes maniobres per mantenir-les fredes em vaig atrevir a preguntar d'on havien sortit. La resposta em va agradar, de seguida vaig pensar que podria aconseguir la recepta, com així ha estat.

Les lioneses de foie són de l'Àngels, del restaurant Color d'olor de poma, del qual alguna vegada ja us n'he parlat, un restaurant jove, al centre de Reus, un local amb encant on aposten pels productes de proximitat, naturals, de qualitat, ecològics per aconseguir, com ells diuen, la poesia dels sabors.


Per a 12 lioneses necessitem:

Per a la massa de les lioneses
  • 250g d'aigua
  • 200g de farina
  • 100g de mantega
  • 5 ous
  • un polsim de sal

Pel farcit
  • 200g de foie d'anec
  • 75g de formatge fresc
  • 1 rajolí de vermut
  • Un polsim de pebre negre 
La massa de les lioneses la he fet amb la TMX. Us ho explico.
Escalfem l'aigua amb la sal  i la mantega durant 5 minuts a 100º V1.
Quan veiem que comença a bullir hi afegim la farina, tota de cop, V5 uns 30 segons. 
Traiem el bol de la màquina i ho deixem atemperar uns minuts.
Tornem a posar-lo a la màquina, l'engeguem a V4 i anem  afegint els ous, d'un en un, esperant que un quedi perfectament incorporat a la massa abans de posar-hi l'altre. 

Engeguem el forn a 200º
Posem la massa resultant en una màniga pastissera i posem petites porcions damunt una safata de forn amb paper sulfuritzat.
S'han de coure uns 15 minuts o fins que vegem que estan daurades per fora.
Quan apaguem el forn les podem deixar reposar uns minuts dins  així acabaran de fer-se per dins.

I ara el farciment.
Agafem el foie i el formatge i els tenim una estona fora de la nevera. Ho barregem bé, afegim el vermut i el pebre negre. 

Ho posem en una màniga pastissera i ja podem farcir les lioneses.

Al moment de servir-les les empolvorem amb una mica de sucre llustre i ja les tenim a punt.
La recepta original porta Oporto, però jo les he aromatitzat amb un rajolí de Vermut Rofes, aprofitant que aquests dies han tret un nou Vermut, el Reserva. Vermut que per cert encara no he tastat...hi hauré de posar remei aviat ☺

I com que em van agradar tant vaig proposar a l'Olga i a la Marta a fer un @Cuinem a 6 mans, i elles, que s'engresquen de seguida, també les han fet.

Per cert Marta...anem a fer un Vermut Rofes un dia d'aquests? Si algú més vol venir...






22.10.17

Compota de poma amb gingebre i curcuma @Color y Sabor de Temporada

Passejant per França aquest estiu passat quan demanavem una assiette de fromages sempre venia acompanyada d'alguna melmelada o chutney. Normalment melmelada de móres i chutney de mango, però hi va haver un dia que va venir acompanyada de compota de poma...però una mica diferent i com que no acabava de trobar-hi el què ho vaig preguntar...i vet aquí la compota d'avui, a veure què us sembla!

Necessitem:
  • Un quilo de poma reineta
  • 250g de sucre morè
  • Gingebre fresc (al gust)
  • Mitja culleradeta de cúrcuma



Pelem les pomes, en traiem el cor i les tallem a trossos no massa grossos. Ho posem en una cassola amb el sucre, i a foc baixet i remenant de tant en tant ho anem coent fins que la poma hagi absorvit tot el sucre i es vegi cuita.
Hi afegim gingebre fresc ratllat  (a gust de cadascú, depen de si us agrada més o menys picant) i la mitja culleradeta de cúrcuma. Ho remenem un parell de minuts més i ja ho tenim llest.

Si voleu que us quedi la poma a trossos ho podeu deixar així, si us agrada una textura més fina podeu donar-li, com he fet jo, un cop de batedora fins que tingui la textura que us agradi.

I ja està, en pots a la nevera, i per menjar-nos-la amb formatges, o sola...boníssima!

I aquesta és la meva aportació al @Color y Sabor de Temporada d'aquest mes d'octubre, cuinem amb cúrcuma !

5.10.17

croquetes de llangonissa seca @CoockingTheChef

Primer @CookingTheChef després de l'estiu. Dani García, aquí podeu trobar totes les receptes que hem fet d'ell.
Aquest any m'està costant posar-me en marxa i m'ha costat decidir-me a participar, hi ha receptes molt asequibles d'aquest cuiner però la mandra feia que les anés descartant totes...imagineu-vos les no tan asequibles!
Al final vaig trobar una recepta tan, però tan fàcil que no he pogut dir que no. Són unes croquetes de salchichon malagueño, que el Dani García al seu restaurant La Moraga en diu croquetas de Cartama,  i aquí les teniu  versionades a la meva manera aconseguint un aperitiu diferent!


Necessitem:
  • Llangonissa seca ( que no estigui massa seca)
  • OOVE
  • sal
  • 75g de farina 
  • 1/2 l de llet
  • una culleradeta de mantega 
  • ou 
  • pa ratllat
Com que la llangonissa ha d'estar tendra  en vaig agafar dos pams i la vaig penjar en un lloc fresc durant tres dies i aleshores la vaig tenir al punt.

Fem la panada: posem la llet al foc amb la sal i la mantega; quan arrenca a bullir l'apartem del foc i hi tirem la farina. Es treballa bé amb el vatedor de varetes perquè no quedi cap grumoll i es torna a posar al foc, remenant constantment uns cinc minuts a foc lent.
Es retira del foc i s'hi afegeix la llangonissa seca, esmicolada i sense pell, Ho barregem bé i ho posem a la nevera d'un dia per l'altre.
L'endemà donem forma a les croquetes, les passem per farina, ou batut i després per pa ratllat iles deixem assecar una estona abans de fregir-les.
Això ho farem submergint-les en oli calent, no massa calent ni fumejant, fins que agafin un color torrat uniforme per tots els costats.

Es serveixen calentes i cruixents.