Ametlles garrapinyades

He de fer uns detallets, pensant en qui van destinats, bons, de proximitat  i sobretot fets per mi...al final m'he posat a garrapinyar fruita seca, en aquest cas ametlla.


Necessitem :
  • 100 g d'ametlles crues amb pell
  • 100 g de sucre
  • 80g d'aigua
  • Una paella antiadherent
  • Una cullera de fusta


Posem l'aigua i el sucre a la paella a foc viu i quan veiem que el sucre ja s'ha desfet hi aboquem les ametlles ,abaixem el foc, i anem remenant fins que s'evapora tota l'aigua i aconseguim que el màxim de sucre queda enganxat a les ametlles. Tanquem el foc i seguim remenant un parell o tres minuts més,  així ens quedaran les ametlles ben cobertes i separades les unes de les altres.
Les traiem de la paella, les escampem damunt un drap perquè es refredin bé i ja les podeu guardar en un pot de vidre ben tapat, o com he fet jo posant-les en bossetes de cel·lofana.
Que us sembla com a detall per a regalar a un grup d'excompanyes que ens retrobarem un dia d'aquests?

Podem garrapinyar qualsevol fruita seca, ara bé les "vellanes" i les ametlles per a mi són les millors ☺ i són un vici... de començar i no parar! 

Comentaris

  1. Ohhhhhhhhhh! Que be que ho has explicat i que fàcil que sembla. Ho provaré. Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és gens difícil Mj, només cal remenar, remenar i remenar
      PTNTS
      Glòria

      Elimina
  2. Sempre em porten records de nena les ametlles garapinyades quan la tieta Rosita les amagava al cotxe per que els pares no s'adonin... és clar que ficava 5 kilos jejeje
    Un detall genial !
    Petons
    palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. 5 quilos amagats al cotxe heheh caram amb la Tieta Rosita, Palmira :-)
      Ptnts
      Glòria

      Elimina
  3. El detallet em sembla perfecte...! a mi em porta molt bons records, a casa meva no faltava mai un pot d'ametlles garrapinyades... Jo també en faig però reconec que com les que feia la meva mare no em queden... en el punt que tu les traus del foc, nosaltres deixem que el sucre es fongui i quedi un acarmel que s'enganxa a les ametlles, quant torna a solidificar es quan les traiem i anem separant, queden molt brillants! petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. A nosaltres ens agraden més així que caramel·litzades...hi ha d'haver gustos per a tot Teresa.
      Ptnts
      Glòria

      Elimina
  4. Hola Gloria. Pues la verdad es que me parece un regalo de lujo sin duda alguna. Muchas veo al pasear estos días atrás como hacían estas almendras y el recipiente era parecido a un bol de cobre o al menos su color me lo parecía jj.
    Delo que no tengo duda es de que estas que has hecho no tienen que envidiar a las que veo hacer, y lo que lamento es que no sea yo uno de los destinatarios jj.
    Tienen que estar de vicio y te aseguro que durarían un parpadeo. ¿Me guardas algún paquete? Gracias jj.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te guardo un paquete Juan, pero tienes que pasarlo a buscar 😉
      ptnts
      Glòria

      Elimina
  5. Mira que ricas. Tienen una pinta de lujo. Un besazo.

    ResponElimina
  6. m'encanten les ametlles garrapinyades i més si encara estan calentes d'acabades de fer. Hauré de provar de fer-les a casa :)
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són molt faciletes de fer Lídia, així segur que te les pots menjar calentetes ;-)
      Ptnts
      Glòria

      Elimina

  7. Buenas tardes Gloria. Estas almendras garrapiñadas te han quedado muy buenas, además me parecen ideales para ponerlas en bolsitas como tú y regalarla. A mi también me traen muchos recuerdos estas almendras, pues mi padre siempre nos las compraba en la feria.
    Un beso Paco

    ResponElimina
    Respostes
    1. A todos nos traen recuerdos de infancia Paco...ya empezamos a tener una edad hehehe
      Ptnts
      Glòria

      Elimina
  8. Mmmm cosa bona!! Saps que no en puc tenir a casa, és l'excusa per fer viatges a la cuina!!😉😉😉ptnts

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben amagades d'altra manera no duren gens perquè no sóc jo sola qui fa viatges Marta heheh
      PTNTS
      Glòria

      Elimina
  9. M'encanten les garapinyades, no me'n puc resistir! Encara recordo el senyor que en feia al Campaneret i que a l'estiu anava a Salou, i tota l'olor que feia tot el carrer...N'he fetes alguna vegada i ara me'n fas venir ganes...tanmateix (com diu el nostre president), com que jo sóc molt llepla i m'agrada aquest sucre les faig de cacauets, com les que comprava en aquell senyor...l'ametlla és massa bona i el seu gust s'imposa. Ara, no et faria cap lleig si me'n passessis algunes!
    De ben segur que aquestes teves són boníssimes, no com algunes que vénen, i que seran un present perfecte.
    Pdtonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sara, per a mi d'ametlla i de "vellana"!
      Quins records el carro de les garrapinyades...cada dia quan anava cap al cole passava per davant, aquella olor tan bona a sucre caramel·litzada i que poques vegades me'n deixaven comprar...aaaiiiiixxxx quins temps!
      Ptnts
      Dolça

      Elimina
  10. Muy buenas siempre y caseras mas buenas.Y gran idea la de aprovecharlas para regalar así en con estas bolsas.
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buscant idees per regalar, les garrapinyades sempre triomfen. Darrerament me'n van regalar una bosseta i em van donar l'idea per fer-ho jo. I han agradat molt Miquel.
      Ptnts
      Glòria

      Elimina

  11. Glória; ... i amb "vellanes de Reus...
    Salutacions Glória¡¡ :O)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant JosepB, les "vellanes" sempre de Reus :-)
      PTNTS
      Glòria

      Elimina
  12. Això és un detall de luxe! i amb la qualitat del producte a més a més boníssim, quines ganes me n'has fet venir ;). Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eva, ja saps...fruita seca, sucre, aigua i a remenar, remenar, remenar!
      PTNTS
      Glòria

      Elimina
  13. El problema es que son un vicio, como bien dices. Son típicos de mi tierra, León.
    ¡Qué peligro!, empiezas, empiezas y hasta que no paras no te quedas a gusto.
    Veo que no es muy complicado garrapiñar los frutos secos. Me parece un detalle MARAVILLOSO.
    Petonets

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.

Entrades més llegides