29.11.16

Terrina de bolets


La darrera vegada que vam anar a la Cerdanya vam fer una bona recolecció de rovellons i fredolics i poquets camagrocs.  Aquesta vegada molt sans i macos. 
Amb uns quants fredolics, uns quants camagrocs i un quart de quilo de xampinyons vaig fer aquesta terrina de bolets, inspirant-me en un paté de bolets de la pàgina 92 del Pànxing Cerdanya  de novembre 2016

No us poso les mesures ja que ho he fet una mica a ull, però ja veureu com no costa gens.

Necessitem:
  • Una ceba
  • Un quart de xampinyons
  • Un grapat de fredolics
  • Un grapat de camagrocs
  • Pa ratllat
  • All
  • Julivert
  • Oove
  • Sal 
  • Pebre


Tallem la ceba i un all  ben petits, i ho sofregim fins que estigui ben confitat.
Mentrestant netegem bé els bolets i els tallem ben petits. Els afegim a la ceba i els fem coure a foc baixet. Ho salpebrem i ho deixem refredar una mica.
Ho posem en un got de batedora elèctrica, en el meu cas a la TMX i ho triturem. 
Anem afegint , a poc a poc, pa ratllat i ho anem remenant fins aconseguir la textura desitjada.
Ho aboquem en un motlle folrat amb paper film i ho posem a la nevera fins que estigui ben fred.



Ho he servit, tal com veieu a la fotografia, damunt una llesqueta de pa lleugerament torrat  amb uns camagrocs saltejats amb una mica d'all i julivert per sobre.

Amb un got de vermut o una cervesa fresqueta...  vermutet de diumenge de tardor!


25.11.16

canelons de melós de vedella

Avui , sense massa preàmbuls, us proposo una recepta que potser us vindrà de gust per a les dates que s'acosten.
A veure què us sembla!


Per a 40 canelons necessitem:
  • 4 galtes de vedella
  • Un porro
  • una ceba
  • una pastanaga
  • un parell de grans d'all
  • una fulla de llorer
  • una branqueta de farigola
  • una branqueta de romaní
  • OOVE
  • Sal
  • Pebre
  • vi blanc
- Plaques de lassanya

- Beixamel :

  • Dues cullerades de farina
  • 50g de mantega
  • Sal
  • Mig litre de llet
  • Nou moscada
- Formatge ratllat ( he fet servir serrat de la Cerdanya)



Netegem bé les galtes i les tallem a trossos no massa petits. Les posem en un bol amb aigua i mig gotet de vi blanc junt amb el porro, la ceba , la pastanaga, els grans d'all, el llorer, la farigola i el romaní. Ho tapem amb  paper film i  ho deixem reposar 24 hores a la nevera.
Quan ho traiem veurem que la carn s'ha blanquejat una mica. ho colem bé i en una cassola posem un bon raig d'oli, les verdures i damunt la carn, un got d'aigua, mig got de vi blanc i ho deixem coure, a foc ben baix, fins que sigui tendre ( ho he tingut gairebé quatre hores sense que passes de 80-90º)
Una vegada cuit separem la carn de les verdures.
Triturem la carn i la reservem.

Amb les verdures i el suc de la cocció que ha quedat a la cassola farem una salsa, triturant-ho i passant-ho pel colador xinès.

Coem les plaques de lassanya, tal i com posa al paquet, les escorrem bé i les posem damunt un drap al taulell de la cuina i procedim a fer els canelons, posant a tot el llarg de la placa una tira de carn i enrollant-los.

Fem la beixamel:
Desfem la mantega, hi barregembé la farina i la llet. S'hi posa sal i nou moscada i es remena al foc fins que la farina està ben cuita, vigilant que no hi quedi cap grumoll.

Ara ja podem muntar el plat:
Com que es serveix un caneló per persona ho he fet en racions individuals, fent servir unes safates on m'hi cabia el caneló  i podia anar al forn per gratinar-se. En cas de fer-ne molts ho haurem de fer en una safata de forn però haurem de tenir molta cura que a l' emplatar-los no se'ns trenquin.

Posem una mica de la salsa que hem fet amb el suc del la cocció i les verdures damunt el plat, una miqueta de beixamel a sobre, el caneló, una mica més de beixamel, el formatge i ho posem a gratinar.

I aquí teniu uns canelons que no us deixaran indiferents, uns canelons diferents, de dia de festa, que us semblen com a proposta per a les properes festes?

22.11.16

Cóc de crema de castanyes (95)

Quan vaig veure la proposta d'aquest mes de @©olorYSaborde Temporada vaig tenir clar que triaria les castanyes, a més tenia un pot de crema de castanyes al rebost...coses d'aquelles que compres un dia quan les veus sense saber perquè ho fas i que allí les tens... Però necessitava buscar l'ocasió per fer-lo, ocasió que va arribar dijous passat, quan vam berenar una colla d'amics companys de feina junts i , com no podia ser d'altra manera, vaig fer aquest cóc 😋


Necessitem:
  • un pot de crema de castanyes ( 320g)
  • 6 ous
  • 200g de sucre morè
  • 150g de farina
  • 150g de farina d'espelta
  • 300g de llet evaporada
  • 100g d'OOVE
  • Un sobre de llevat químic
Poseu el forn a preescalfar a 200º
Amb el  batedor de varetes, KA, TMX o robot que tingueu munteu els ous amb el sucre a punt de cinta molt fort.
Una vegada els tingueu molt muntats, suaus i esponjosos, reduiu la velocitat de la batedora i aneu incorporant, a poc a poc, intentant que no us baixi massa la massa la resta d'ingredients, la crema de castanyes, l'oli i la llet evaporada i les farines amb el llevat barrejades.
Ho posem al motlle, que hem preparat ambl'esprai antiadherent o amb oli i farina, i al forn uns 45 minuts.
El traiem del motlle, el deixem refredar damunt una reixeta i l'empolvorem amb sucre glas barrejada amb una mica de canyella.

 Amb un cóc així qui no s'apunta a berenar, veritat?

18.11.16

Galetes craquelades de limoncello

I abans de tornar a desar el limoncello al fons del rebost perquè reposi un mes més n'he reservat 100ml per fer aquestes galetes.
Són les típiques galetes craquelades, que afegint-hi el limoncello han quedat amb un gust i un aroma d'allò més bo.

Necessitem per a unes 24 galetes:

  • 60g de mantega en pomada
  • 100g de sucre
  • 2ous
  • 250g de farina
  • 100ml de limoncello
  • mitja culleradeta de llevat químic
  • sucre glas per arrebosar-les abans de posar-les al forn

Barregem en un bol la mantega, el sucre i els dos ous fins que ens quedi una pasta lleugerament escumosa. Hi posem el limoncello sense deixar de remenar. Hi afegim la farina, barrejada amb el llevat i ho anem amassant  i fins que quedi ben lligat. Queda una massa que s'enganxa molt i es impossible de treballar amb les mans, per tant la posem dins d'una màniga pastissera i la deixem un parell d'hores a la nevera.
Quan està ben freda anem fent boles no massa grosses i les arrebossem amb sucre glas. Les posem en una safata de forn, ben separades i les deixem coure uns 10 minuts a 180º.
Les deixem refredar damunt una reixeta i ja les tenim a punt. 

13.11.16

Escabetx d'albergínia


Vaig veure aquestes  albergínies escabetxades en conserva i em vaig engrescar!  No vaig tardar gens en fer-les i us he de dir que ja les he repetit unes quantes vegades. La darrera en vaig fer prou quantitat per fer  com fa la Núria al seu blog  ben remenat.cat ,  uns quants pots en conserva.

                                    
Necessitem:
  • 6 albergínies
  • Sal
  • Un got i mig de vinagre de poma
  • Dos gots d'aigua

Per a l'adob:
  • Dos grans d'all
  • Una cullerada d'orenga
  • Una cullerada de "pimentón de la Vera" dolç
  • Una cullerada de "pimentón de la Vera" picant
  • Uns quants grans de pebre negre

Per a l'escabetx:
  • Un got d'OOVE
  • Un got d'aigua
  • 1/2 got de vinagre de poma

Pelem les albergínies i en fem tires d'un cm de gruix. Les posem en un bol  amb un bon grapat de sal, els dos gots d'aigua i  el got i mig de vinagre de poma. Ho tapem amb paper film i ho deixem a la nevera fins l'endemà.

Escórrem les tires d'albergínia i les rentem bé, amb força aigia. Per qque eliminin tota l'aigua possible les he centrifugat amb la  centrifugadora de l'enciam; si no en teniu, premeu-la bé amb les mans perquè deixi anar el màxim d'aigua possible.

En una cassola posem les  albergínies amb els ingredients de l'escabetx (un got d'OOVE, un d'aigua i mig de vinagre de poma), ho tapem i ho deixemcoure a foc ben baix fins que les tires estiguin tendres.

Preparem l'adob amb els alls, el pebre en gra, l'orenga, el "pimentón de la Vera"dolç i picant i el barregem amb les tires d'albergínia que ja tenim cuites.
Ho deixem refredar, ho posem en un bol de vidre, el tapem i el deixem a la nevera, fins l'endemà, com a mínim, que el podem posar a taula, acompanyat per unes torrades com si es tractés d'un paté.

I per conservar-la al rebost hem d'omplir pots esteril·litzats després d'haver barrejat les tires d'añbergínia amb l'adob. Els tapem bé i els posem al bany maria uns 15 minuts.
I ja tenim unes altres provisions al rebost que ens faran servei en aperitius  o per acompanyar un tall de carn o de peix a la planxa, perquè no?

9.11.16

Limoncello

Després de molts dies de tenir-lo a la fresca i a les fosques la Marta i jo ens decidim a compartir-lo amb tots vosaltres. 
És una sortida més a aquell munt de llimones que de tant en tant recollim i no sabem què fer-ne. Ara el que tocarà es anar fent receptes on en puguem gastar!
Sol, ben fresquet ha de ser boníssim...però fins dins d'un mes llarg no el tastarem ;-)

Vaig estar remenant quina recepta fer, n'hi ha milions per les xarxes, al final vaig optar per una recepta d'un blog amic, que  no m'ha fallat mai i que , a més, en cas de dubte, em respon per teléfon, podeu veure la recepta de la Manu aquí. Us he de dir que la recepta la té molt ben explicada i només vaig haver d'amoinar-la per dues coses, on podia comprar l'alcohol i el temps de repòs.
L'alcohol va baixar d'Andorra un dia a mitjans d'estiu, una ampolla per a mi i una altra per al limoncello de la Marta, ja que ja havíem decidit publicar aquesta recepta conjuntament. 
I el temps de repòs... a la recepta em diu uns dies, per teléfon em va dir unes setmanes i jo he decidit deixar-lo reposar com a mínim un parell o tres de mesos, guiant-me en el que he llegit en altres receptes.

Per fer-lo necessitem:
  • Un quilo de llimones ecològiques
  • 850g de sucre
  • 1l d'alcohol de boca
  • 1'5 l d'aigua mineral
Rentem bé les llimones  i les eixuguem.
Amb un pelador de patates pelem les llimones, només la pell groga, hem de tenir cura de que no ens quedi gens de la part blanca ja que aleshores podria sortir-nos amargant.
Posem les pells en un pot de vidre gros, junt amb l'alcohol i el tapem bé. Ho emboliquem amb un drap perquè no hi toqui la llum i ho deixem macerant-se uns 15 dies.
Passat aquest temps veurem que l'alcohol ha agafat un bonic color groc i que les pells han quedat pàlides i descolorides.

Posem l'aigua a bullir i quan ho faci alegrement la deixem refredar.  La colem amb un colador de malla molt fina o amb un filtre dels del cafè i en posem, la meitat, en una cassola, junt amb el sucre i la farem bullir fins que s'hagi disolt bé. Deixem que es refredi.
Filtrem l'alcohol, el barregem amb l'aigua amb sucre i amb l'altra aigua que tenim reservada.
Ho posem en ampolles de vidre, ben tapat amb un bon tap de suro i ho deixem reposar en un armari o rebost, fresc i fosc, un parell o tres mesos fins que ho vulguem tastar.

El posarem a la nevera perquè sigui ben fresc, i si cal una estoneta abans de prendre'l el posarem al congelador... i ens acompanyarà alguna sobretaula distesa i divertida, de moltes rialles i llargues converses... :-)





6.11.16

coc de moniato especiat amb speculoos (94)

i aquí teniu un altre coc amb gust de tardor, amb moniato i speculoos... un coc que ve molt de gust amb els primers freds.

 Necessitem:

  • 200g de moniato cuit
  • 150g de sucre morè
  • 4 ous
  • Un polsim de sal
  • 75g d'OOVE
  • Un sobret de llevat químic
  • 200g de farina
  • Una culleradeta de cafè d'speculoos


Hem agafat els moniatos i els hem cuit al forn fins que han estat ben fets. els hem deixat refredar, els hem pelat i n'hem pesat 200g que hem xafat be amb una forquilla.

Barregem la farina amb el llevat i les espècies i ho tamisem un parell de vegades.

Preparem un motlle amb l'esprai antiadherent o amb oli i farina perquè no s'enganxi.

Posem el forn a preescalfar a 200º

Muntem els ous amb el polsim de sal,  quan gairebé estan hi afegim el sucre i seguim muntant-los fins que estiguin a punt de cinta ben fort.
Sense deixar de batre hi afegim ben a poc a poc l 'oli, el moniato i al final la farina amb el llevat i les espècies.
Aboquem la barreja al motlle i el posem al forn uns 20-25 minuts. Per saber si el tenim cuit només cal punxar-lo.

M'haguès agradat acabar-lo amb un frosting d'speculoos però a la família ja li va estar bé així i no hi vaig ser a temps...una altra vegada serà!