26.5.15

Coc de carabassa i xocolata (84)

Avui us porto un coc que ha estat fruit del meu atabalament i de fer les coses sense fixar-me massa.   Vaig estar fent  melmelades de taronja, de mandarina i les vaig desar al rebost, sense etiquetar. Ja ho faré!...  Vaig conservar al bany maria uns pots de carabassa torrada, sense etiquetar també... Ja ho faré!... I ha passat el que havia de passar, obrir un pot per un altre, tenir un pot de carabassa a la nevera sense tenir previst fer-ne res... Doncs, com no podia ser d'altra manera,  el seu destí  ha estat aquest coc, com sempre adaptat a la meva manera ;-) amb un resultat força satisfactori.


                                          

Necessitem:

  • -270g de carabassa torrada feta puré ( la quantitat que hi havia al pot obert per equivocació)
  • -5 ous
  • -200g de sucre
  • -2cullerades de mel
  • -100ml d'OOVE
  • -1 sobret blanc i un de blau de gasificant ( dels de gasosa)
  • -1 sobret de llevat químic
  • -500g de farina
  • -4 cullerades ben plenes de cacau pur en pols
  • - Sucre pols barrejada amb una mica de cacau per empolsima el coc per damunt 

Amb el batedor de varetes batem els ous amb el sucre fins que estiguin a punt de cinta fort.
Barregem els sobrets de gasificant, el llevat, el cacau i la farina i ho anem incorporant amb cura a la barreja anterior, fent moviments amb el batedor de varetes de baix a dalt perquè no es sobti gens la  mescla.
Al final s'hi incorpora la carabassa feta puré barrejada amb la mel i es posa en un motlle que haurem preparat amb oli i farina per evitar que s'enganxi.
El deixem coure a 200º, uns 45 minuts.  Per assegurar-nos que es cuit podem punxar-lo i quan vegem que el bastó surt net ja el podem treure del forn. En ser un coc amb fruita és una mica humit, per tant si el bastó surt net, però no eixut del tot, podem donar-lo per bo.
El traiem del motlle i el deixem refredar damunt una reixeta. Podem empolsimar-lo amb una mica de sucre en pols barrejada amb una mica de cacau. 

Del meu atabalament n'he tret el coc núm 84 i assegurar-me que no tornarà a passar ja que tots els pots del rebost ja tenen la seva etiqueta ben posada :-)

20.5.15

Galetes de canyella, NAPOLITANAS casolanes?

Fa temps que estic intentant fer galetes de les de sempre, concretament galetes maria, sense aconseguir-ho. N'he fet unes quantes receptes per les que corren pels blogs, i si, totes són bones però galetes maria de les de tota la vida no ho acaben de ser.
Per això quan l'altra dia , remenant Cuinant a Canet vaig veure les Napolitanas de la Gemma em vaig engrescar... 

Per fer-les necessitem:

  • - Tres cullerades petites de canyella
  • - 100g de mantega en pomada
  • - 100g de sucre
  • - 1 ou
  • - Una cullerada de cafè de llevat químic
  • - 250g de farina
  • - Sucre i canyella barrejades per empolsimar-les per damunt

La Gemma les ha fet amb TMX i jo us les he adaptat a batedor de varetes, però la recepta és exactament la que ella ens diu.
Batem la mantega amb el sucre fins aconseguir una crema una mica escumosa, hi afegim l'ou i la canyella.
Barregem la farina amb el llevat i ho anem incorporant, a poc a poc, amassant, fins aconseguir una massa lligada i homogènia.
La deixem reposar a la nevera uns 20 minuts.
Preescalfem el forn a 180º mentre amb el corró estirem la massa i li donem la forma que volem.
Les enfornem 15 minuts, les col·loquem damunt una reixeta i quan siguin una mica freda les empolsimem amb una barreja feta de sucre i canyella...
I m'ha passat el mateix que a la Gemma, bones ho són, però Napolitanas?  Seguirem a la recerca de  la recepta de les galetes de tota la vida, de les galetes maria i ara també de les Napolitanas... si algú ens vol donar un cop de ma  :-)!

I amb aquesta recepta, junt amb l'amanida de maduixes i kiwi, tanco la meva aportació al DEL BLOG AL PLAT , donant les gràcies a la proposta de la Mercè que m'ha permès xafardejar i conèixer més  Cuinant a Canet

18.5.15

Amanida de maduixes i kiwi

Sembla que comença a fer bon temps i que les amanides ja truquen a les portes. Ara bé, a mi una bona amanida sempre em ve de gust sigui estiu o hivern.
Aquesta d'avui està inspirada en aquesta de la Gemma de Cuinant a Canet. Una amanida fresca, amb fruita de temporada, molt acolorida i molt completa.


Necessitem:

  • - 1 enciam
  • - 2 kiwis
  • - una dotzena de maduixots ben vermells
  • - encenalls de pernil salat
  • - Tacs de formatge
  • - Ceba deshidratada
  • - OOVE
  • -Vinagre Paula Coll
  • - Melmelada de maduixa
  • - Sal grossa

Tallem l'enciam ,  el netegem  i l'escorrem bé.
Tallem els kiwis i els maduixots a trossos, més o menys tots de la mateixa mida.
Posem els encenalls de pernil en una paella, sense oli, a foc ben baixet, fins que quedin cruixents.
Preparem la vinagreta  barrejant dues cullerades de melmelada de maduixa, vinagre Paula Coll i OOVE.

Muntem el plat  :   
Primer posem un llit d'enciam, al damunt hi posem el kiwi, els maduixots i els taquets de formatge tot barrejat.
A sobre  la ceba deshidratada i al damunt de tot els encenalls cruixents de pernil.
Tot amanit generosament amb la vinagreta i un polsim de sal grossa... 
Bon profit!!!!

16.5.15

Cua de vedella al vi negre

No l'havia tastada mai.
La Setmana Santa passada vam fer una escapadeta pel naixement de l'Ebre i vam fer cap a Brañosera, un petit poblet a la zona de Campoo on hi ha més restaurants que habitants al poble. A la Fonda Cholo  tenien com a plat del dia  "rabo de toro" i amb una certa recança em vaig animar a tastar-lo...com pot ser que mai hagués menjat un guisat tan ben cuinat i tan melós? I ens va agradar tant que, l'altra dia que vaig tenir uns quants amics a casa per celebrar els sants del mes d'abril, com que són bons menjadors i els agraden els plat de sucar pa em vaig animar a fer-ne.
Més senzill de fer del que em pensava i el resultat...per repetir-lo de tant en tant


Per a 6 - 8 persones necessitem:
  • 12 talls de cua de vedella
  • 4 cebes
  • sis alls tendres
  • dos grans d'all
  • caldo de verdura
  • 250cc de vi negre
  • OOVE
  • Sal i pebre
  • Farina
  • Un parell de fulles de llorer
  • Per fer la picada : tres carquinyolis, un gra d'all, unes fulles de julivert, 10 o 12 avellanes torrades DOReus
Enfarinem lleugerament els talls de cua, salpebrats,  i els daurem, en una cassola grossa, amb una mica d'OOVE. Els retirem i reservem.
Piquem les cebes i els alls i els posem a coure a la mateixa cassola fins que agafin un lleuger color daurat. 
Hi posem els talls de cua  i les fulles de llorer, hi posem caldo de verdures fins cobrir-ne les tres quartes parts, el vi negre i ho deixem fent xup-xup baixet una hora.
Preparem la picada i hi afegim una mica de caldo de verdures o del mateix suc de la cocció de la cua. La afegim a la cassola i ho deixem mitja hora més.
Per saber si està ben cuita heu de veure que la carn es separa de l'os, o la punxeu i quan la noteu ben tendra ja la tindreu a punt.
Tapeu la cassola i la deixeu fins l'endemà...és un plats dels que amb el repòs guanyen.
La vaig acompanyar amb unes patates acabades de coure en el mateix suc, però unes carxofes, uns espàrrecs, pastanaga i  pèsols... també hi quedarien bé, o senzillament res ja que el plat és prou important i no li calen massa guarniments.
Una copa d'un bon vi negre, proveïu-vos d'un bon pa, escalfeu-ho a foc baixet i... ve de gust?

8.5.15

Galetes imperials

Remenant papers vells o antics , de tant en tant ho faig i m'enamoro de receptes que moltes vegades acabo no fent, però aquesta vegada no ha estat així i sota el títol de galetes imperials han sortit unes galetes,  de gust molt similar a les llengües de gat, que a casa han agradat molt .
Per fer-les necessitem:

  • 400g de farina
  • 6 rovells d'ou
  • 400g de mantega en pomada
  • 200g de sucre
  • un polsim de sal
Barregem bé la mantega i el sucre fins aconseguir una massa una mica esponjosa. Hi anem afegint, d'un en un els rovells d'ou, sense deixar de remenar.
Anirem amassant a mesura que anem afegint la farina, barrejada amb el polsim de sal, fins que vegem que  queda una massa lligada i una mica enganxosa.
Fem una bola i la posem a la nevera un parell d'hores com a mínim.
Posem el forn a preescalfar a 150º.
En una safata de forn hi posem paper sulfuritzat. Fem boletes petites i les anem posant a la safata, separades ja que en coure's s'ajuntarien les unes amb les altres. Les aplanem lleugerament amb el dit polze i les posem a coure, entre 10 i 15 minuts fins que vegem que estan torradetes pel costat i una mica més blanquetes del mig.
Les retirem amb cura, les deixem refredar damunt una reixeta i ja les tenim a punt per acompanyar el cafè i fer una bona sobretaula, pel te de mitja tarda... o per quan vulgueu!