31.5.13

galetes de gingebre, canyella i mel

Quin goig dona poder celebrar final de curs a l'EOI amb un resultat satisfactori... ara ja sabem una mica més de francès... el curs vinent continuarem.
Unes galetes van acompanyar el bon ambient per a uns, la decepció per a d'altres... el darrer dia!

Necessitem:

  • 250g de mantega en pomada
  • 240g de sucre
  • 1 ou
  • 400g de farina de blat
  • 50g de farina d'ametlla
  • 1 sobret de llevat químic
  • Una culleradeta de gingebre
  • Dues culleradetes de canyella
  • Mel

Barregem la mantega amb el sucre fins tenir una pasta el més esponjosa possible. Sense deixar de remenar amb el batedor de varetes hi afegim l'ou.
Barregem les dues farines, el llevat i el gingebre i la canyella i ho anem incorporant a poc a poc i anem amassant fins aconseguir una massa ben lligada.
La deixarem reposar un parell d'hores a la nevera.
Posem el forn a preescalfar a 200º.
Fem, amb el corró, una planxa amb la massa i anem tallant les galetes amb la forma que volguem. Les posem a la safata de forn, una mica separades, i les pintem amb mel.
Enfornades, amb el forn només per sota, 10 - 15 minuts, deixades refredar, i a punt de fer el paquet per obsequiar els companys.
Va ser un moment distès i agradable... les galetes van ajudar ;-)

27.5.13

Enfilat de fruites amb coulis de maduixes.

Calen unes broquetes pel Memòries d'una Cuinera d'aquest mes... doncs vinga... som-hi... tot a punt per a fer-ne unes de segon plat.. de pollastre, carabassó... salsa de romesco... Aaaiiixxx, falta el carabassó... i és diumenge, tot tancat!!  Reconduïm el segon plat que transformarem en un pollastre amb salsa d'ametlles i pensem una altra proposta de broqueta.... a veure no volem una macedònia de postres? Doncs una macedònia en format broqueta pot estar bé!... 


Per començar farem el coulis de maduixes:
  • 200g de maduixes
  • 3 cullerades de sucre
  • una cullerada de suc de llimona
Triturem bé les maduixes i les coleu per treure'n les llavors que fan que el coulis no sigui agradable al menjar-lo( si es fa amb TMX no cal colar-lo)
Ho barregem amb el suc de llimona i el sucre i ho posem a foc suau, uns 7 - 8 minuts, remenant contínuament.
Ho deixem refredar.

A part enfilem en un bastó de fusta les fruites que ens agradin, en el meu cas han estat kiwi, pinya i maduixot.

Col·locat l'enfilat de fruites damunt d'un plat podem guarnir-lo amb un fil de xocolata de cobertura.

Quan la xocolata s'hagi solidificat ja podrem presentar les postres, posant el coulis de maduixes al costat   o en un gotet a banda perquè cadascú es posi la quantitat que vulgui.

Unes bones postres, vistoses i ben fàcils de fer.

24.5.13

Coquetes de formatge de cabra i ceba caramel·litzada

No estava dins els meus plans fer aquesta entrada avui, la veritat és que m'hauria agradat no haver-la de fer, ni aquesta ni cap de semblant. No la vaig conèixer personalment, però vaig participar en un dels seus concursos. Tots en parleu meravelles de la seva vitalitat,  la seva bonhomia... una llàstima no poder-ne gaudir-ne  mai més.
He agafat una de les seves receptes i la he fet a la meva manera: 
 Per a tu...mi blog de pintxos!

Necessitem:
  • Pasta de full
  • Ceba caramel·litzada
  • Tomàquets cirerols
  • Pebrot vermell escalivat
  • Formatge rull de cabra
  • Sal
  • Alfàbrega 
Tallem la pasta de full en quadrats.
Al damunt hi posem un llit de ceba caramel·litzada, al damunt uns trossets de pebrot escalivat, una rodanxa de formatge rull de cabra i un tomàquet cirerol tallat pel mig.
Ho posem al forn, ja calent a 200º, fins que la massa estigui cuita. Quan ho traiem ho empolvorem lleugerament amb unes fulletes d'alfàbrega fresca tallades ben petitetes i una miqueta de sal gruixuda.

Un pica-pica boníssim i senzill... un record per a l'Astrid!

19.5.13

Costelles al forn amb herbes de la Mussara

M'encanta cuinar  amb herbes aromàtiques fresques, el pollastre rostit queda boníssim i al porc la farigola i el romaní li donen un gustet... 
Les nostres muntanyes ara n'estan plenes i cal aprofitar-ho i abastir-nos d'aromàtiques fresques cada vegada que hi pugem... si pot ser  i si la pluja ens ho permet procurem que sigui cada cap de setmana.

Necessitem:
  • Una peça de costelles
  • Oli
  • Sal i pebre
  • Vi ranci
  • Cebes tendres
  • Alls tendres
  • Una patata per cap per acompanyar


Salpebrem la peça de costelles i la posem en una paella grossa, sense gens d'oli perquè que s'enrosseixi una mica per tots els costats.
Mentrestant preparem, en una greixonera amb tapa que pugui anar al forn, cebes tendres i alls tendres tallats en juliana ( que quedi la base ben coberta), una patata mitjana per cap, i un bon manat de farigola i romaní.
Hi posem les costelles ja enrossides al damunt, un bon raig d'oli, una miqueta de vi ranci i ho posem al forn, a 180º unes tres hores. De tant en tant obrim la greixonera, amb cura de no cremar-nos i ruixem les costelles amb el greix que van deixant.

La cuina fa una oloreta boníssima d'herbes, i la carn... tendríssima i molt gustosa. Us ve de gust?
... el Baix Camp....

17.5.13

Cors de Menjablanc


I després de filtrar la massa del menjablanc em van quedar uns 100g d'ametlles moltes... el seu destí podrien haver estat les escombraries però vaig  reciclar-ho en unes galetes que vaig enriquir amb un parell de cullerades de menjablanc. El resultat, unes galetes amb un lleuger gustet típic ganxet... bones, bones...
 
Necessitem:
  • 500g de farina
  • 250 de sucre
  • 200g de mantega en pomada
  • 1ou
  • 100g d'ametlla molta ( en el meu cas reciclada del menjablanc)
  • mig sobret de llevat químic
  • un parell de cullerades de menjablanc
Barregem la mantega i el sucre fins aconseguir una massa groguenca el més escumosa possible. Hi afegim  l'ou i el menjablanc i ho remenem fins aconseguir una barreja homogènia.
Barregem la farina, l'ametlla molta i el llevat i ho incorporem a la barreja anterior i ho anem amassant fins que tinguem una massa ben lligada que posarem un mínim d'un parell d'hores a la nevera per poder fer bé la forma de les galetes.
Amb la massa ben freda fem una planxa d'un mig centímetre amb el corró, tallem les galetes i les posem a la safata del forn , que ja tindrem calent a 180º, fins que vegem que han agafat un lleuger color daurat. Les treiem, deixem refredar i empolvorem amb sucre glas...
com ha quedat l'ametlla després de fer l'orxata pel menjablanc
Ja veieu... tot es pot aprofitar i aconseguir uns excel·lents resultats!

13.5.13

Menjablanc de Reus.


El menjablanc de Reus ja us el vaig presentar fa temps, són unes postres típiques de casa meva. en principi postres de Quaresma però ara es van allargant tot l'any.
Normalment  les faig amb ametlla marcona, triturant-les, posant-les en remull, filtrant l'orxata amb un drap de cotó... i si us he de dir la veritat cada vegada les faig menys ja que és una mica pesat i engorrós fer-ho. al menys per a mi :-(
Però fa uns dies que la Pastisseria Miquel Caelles ens ajuda a fer-lo a casa . Comercialitza un kit amb la pasta d'ametlla marcona, sucre, llimona i canyella ja preparada per facilitar-nos la feina. També hi ha la quantitat exacta de farina de blat de moro que necessitem, una coixinera de roba per filtrar-la i la recepta.

Cal Caelles és a uns 200 metres de la casa on vaig néixer i créixer i per proximitat és on anàvem quan érem petits, després ha estat pastisseria de referència pel menjablanc, és el que ens agrada més de tota la ciutat, però també hi fem "excursions" per anar a comprar coques i uns panets que hem menjat des que erem petits per les festes d'aniversaris, tovets... , melindros, lioneses, magdalenes...  I m'ha fet especial il·lusió aconseguir fer a casa el menjablanc de Cal  Caelles, perquè us puc assegurar que és exactament igual que el que venen fet: 
 Necessitem:

  • - un kit de menjablanc
  • -900g d'aigua mineral
  • -Una cassola fonda
  • -Un batedor per remenar
  • -Termòmetre per controlar la temperatura o tenir "bon ull" perquè no s'enganxi.
  • -Cassoletes de terrissa o d'alumini


I seguim la recepta al peu de la lletra:
  1. - Posar la pasta del menjablanc en un bol amb 900g d'aigua mineral i remenar-ho bé.
  2. - Deixar-ho madurar a la nevera de 6 a 12 hores.
  3. - Tornar-ho a remenar i passar-ho tot per la coixinera de roba per premsar-ho bé i que surti l'orxata.
  4. - Reservar una mica d'aquesta orxata per diluir la maizena.
  5. - La resta posar-la al foc a escalfar fins que arribi a uns 60º i aleshores adjuntar la maizena diluïda i colada.
  6. - No deixar de remenar fins que comenci a bullir.
  7. - Quan arrenqui el bull ja es pot tancar el foc i abocar a les cassoletes escollides.
  8. - Deixar refredar a temperatura ambient i després ja es pot menjar.

Es pot guardar a la nevera màxim 6 dies, però us asseguro que no us durarà tant!
Bon profit!!

10.5.13

Coc de cafè ( 65 )

Buscant el 60 em van arribar tot un seguit de propostes , una va ser aquest coc de cafè                                       
                                 
Ara feia dies que no en posava cap de coc, no perquè no en fem... més aviat és perquè repetim. Però de tant en tant una cosa  nova també ve de gust de fer i de tastar receptes  noves i quan es tracta de cocs... ja sabeu que sempre estic a punt.
Doncs a la meva meva manera aquí teniu el coc del blog de la Ximximiri.
 Necessitem:
  • -2ous
  • -150g d'oli
  • -150g de sucre
  • -150g de farina
  • -Dos sobres  de cafè soluble descafeinat
  • -Mig sobret de llevat químic
Preescalfem el forn a 180º
Pugem les clares a punt de neu fort amb el sucre. Hi incorporem els dos rovells mirant que no ens baixi la barreja. Sense deixar de barrejar a poc a poc  hi posem l'oli.
A banda barregem la farina, el cafè i el llevat i ho anirem incorporant incorporant amb cura.
Preparem un motlle amb una mica d'oli i farina i hi aboquem la massa resultant.
Ho fornegem durant uns 40 minuts o fins que quan el punxem surti l'agulla eixuta.

I exactament igual, però canviant els sobres de cafè per quatre cullerades de cola-cao... la versió infantil :-)
                    

7.5.13

GALETES amb MELMELADA de LLIMONA i XOCOLATA

Ja tenim  la melmelada... ara  cal veure com menjar-nos-la, a més de damunt la torrada acabadeta de fer per esmorzar, és clar!
Si ens animem a fer unes galetes com aquestes necessitem:

  • -200g de mantega en pomada
  • -100g de sucre
  • -300g de farina
  • -50g de farina d'ametlla
  • -2 rovells d'ous
  • - Mitja culleradeta de llevat químic
  • -La ratlladura d'una llimona
  • - Melmelada de llimona
  • -Xocolata de cobertura

Batem la mantega en pomada amb el sucre fins que tinguem una pasta el més escumosa possible, hi afegim els dos rovells i seguim remenant.
Barregem les dues farines, la ratlladura de llimona i el llevat i ho anem incorporant a poc a poc a mesura que anem amassant fins aconseguir una massa ben lligada. En fem una bola i la deixem a la nevera un parell d'hores.
Posem el forn a preescalfar a 200º
Agafem la massa, l'estirem amb el corró i amb un talla galetes de la forma que ens agradi les tallem (han de tenir uns 4 -  5 mm de gruix com a màxim), les posem a la safata del forn damunt un paper vegetal  i  amb un dit farem una mica de clot al mig que omplirem amb melmelada de llimona.
Les enfornem, per sota sol, uns 15 minuts o fins que vegeu que tinguin un lleuger color daurat.
Les deixem refredar i amb la xocolata de cobertura que haurem desfet al bany maria, al microones o a foc ben baix, farem una mica de dibuix per damunt.
Una vegada la xocolata s'hagi endurit ja les tindreu a punt.
Podeu canviar la melmelada de gust, aleshores no poseu la ratlladura de llimona. I amb Nutella i els fils de xocolata blanca també triomfareu! I us puc assegurar que aquestes, amb el gustet de llimona, a l'hora de berenar amb una infusió... berenar de luxe ;-)

4.5.13

Confit de senglar

Moltes vegades publico de setmana en setmana... i no se si quan publiqui aquesta recepta el temps serà el més addient, però us puc assegurar que quan la vam cuinar  i ens la vam menjar si que ho era.

Feia temps que no queia tanta neu en tant poc temps... almenys en cap de setmana que és quan nosaltres pugem a La Cerdanya. Aprofitant que érem per casa, ja que caminades i excursions no en vam poder fer, la veïna ens va donar un tros de senglar que ens tenia desada al congelador de la darrera peça que havia caçat el seu fill. I com el temps acompanyava la vaig confitar... sis horetes fent xup-xup a foc molt baix van deixar la carn tan tendra que es desfeia a la boca.
Abans de posar-m'hi em vaig assessorar una mica i a partir d'aquesta recepta vaig fer el meu plat.
                            
Necessitem:
  • -Un tros de porc senglar net d'osos, pell, nervis...
  • -Sal i pebre
  • -Oli
  • -Herbes ( farigola, romaní, llorer)
  • -1 litre de vi negre
  • -Una mica de farina
  • -Caldo
  • -Cebes
  • -Alls
Vaig posar el tros de senglar en un bol gros amb el vi negre i les herbes durant 24 hores. 
Després el vaig escórrer i el vaig tallar a tacs mitjanets.
En una cassola de cul gruixut amb tapa   vaig posar un bon raig d'oli i hi vaig fregir els tacs de carn, prèviament enfarinats. Els vaig reservar en una safata a banda.
Al mateix oli vaig posar-hi tres cebes mitjanes, tallades en juliana fins que van començar a agafar color, aleshores hi vaig posar una cabeça d'alls sencera ( sense tallar) i la carn.
La vaig cobrir amb caldo de pollastre i la vaig posar al foc amb les herbes de la marinada, sal i pebre. Quan va arrencar a bullir, el vaig abaixar al mínim i la vaig deixar fent un xup-xup suau, gairebé imperceptible, durant sis hores. Vaig estar vigilant el suc, i només en va caler afegir una vegada que hi vaig afegir vi  de la marinada.
Quan vaig punxar la carn i la vaig trobar tot el tendra que jo volia vaig apagar el foc i vaig deixar reposar el guisat fins l'endemà... que seguia nevant i ens va venir molt de gust menjar-nos-el.  Amb un bon vi negre del Priorat, és clar! 

I aquest era el temps que feia mentre la cassola era al foc.