28.1.13

Crema de galeres i musclos

Ara és temps de galeres, ara és quan estan plenes, ara és quan pots gaudir de la seva carn... les galeres són un marisc considerat per molts com de segona, normalment es fa servir per a donar gust als brous de peix... Ara comencen a introduir-se, tímidament, en altres tipus de plats, arrossos, suquets, a la brassa amb una miqueta d'oli d'oliva.
Si agafeu unes tisores i les obriu... d'altra manera correu perill de acabar amb la boca tota lesionada, ara que estan plenes és el moment de gaudir de la seva carn, suau i gustosa, a casa en diem mariscada de pobre... però val la pena!

Un primer plat, una cremeta de galeres, de gust suau...


Necessitem:
  • Mitja dotzena de galeres
  • Dotze musclos
  • Una ceba 
  • Sal i oli
  • Aigua
Tallem la ceba el més petita que puguem i la posem a sofregir amb una miqueta d'oli fins que agafi un color torradet (vigilar que no es cremi ja que podria donar un punt amarg a la crema)
Afegir-hi les galeres i els musclos sense closca i sofregir-ho una miqueta.
Ho cobrim d'aigua i ho deixem bullir suaument entre vint minuts i mitja hora.
Ho passem per la batedora, túrmix, TMX... i després ho colem amb un colador xinès.
Ho tastem de sal i ho podem emplatar posant uns musclos talladets al mig del plat i la crema calenta al voltant, o com hem fet nosaltres en una tassa bonica i hem gaudit d'un esplèndid primer plat.

Bon profit!

24.1.13

Pollastre en salsa d'ametlles

Com ja sabeu sóc ganxeta, zona coneguda per les avellanes DOReus i per l'avicultura. A mitjans del segle passat la meva ciutat era capdavantera en indústries avícoles i granges  de pollastre, Més de 400 indústries relacionades amb l'ou i el pollastre, una Cooperativa Avícola... tot això forma part de l'època d'esplendor de l'avicultura, època que va entrar en forta recessió de la qual no n'ha sortit. Ara sobreviuen unes poques granges, poquíssimes indústries del sector i la Cooperativa és un edifici buit a l'espera de que s'hi trobi algun us abans  no estigui totalment deteriorat. 
I per què tot aquest record del passat? Doncs, la meva família, com moltes famílies de la zona teniem relació amb l'avicultura, una indústria de subministrament i muntatge d'instal:lacions avícoles, i com que des de sempre el pollastre ha estat molt present a la nostra taula és un dels menjars que, encara avui en dia, ens agrada més. Des de simplement a la planxa amb un raget d'oli i una miqueta d'all i julivert a rostit amb tot tipus d'acompanyaments. Però deixo ja de parlar del segle passat i anem per feina ;-)

Avui us poso un entremig, ni rostit ni a la planxa, amb una salseta d'ametlles, també de la nostra zona, senzill, es pot deixar preparat el dia abans i sempre agrada.

Necessitem:
  • 4 contracuixes de pollastre tallades a trossos mitjans
  • Una ceba
  • Un bon grapat d'ametlles marcona sense pell ( jo diria que uns 50g.)i una dotzena d'ametlles torrades amb pell
  • Una cullerada de mel
  • Oli i sal
  • Caldo de pollastre
Agafem les contracuixes de pollastre, les netegem de pell i ossos i les tallem a trossos allargats ( de cada una en fem 4 talls)
Les enrossim  en un wok amb una mica d'oli i  les separem. Al mateix oli hi posem la ceba picada ben petita, a foc baixet, fins que agafi un color daurat.
Hi afegim els trossos de pollastre, els mig cobrim de caldo, ho salem  i quan comenci a fer xup-xup hi posem l'ametlla marcona picada ben fina (com si fos per fer panellets) i deixem que es vagi reduint el suc. Hi posem unes quantes ametlles senceres, algunes amb pell i d'altres sense i deixem que la salsa agafi la consistència que ens agradi. Un moment abans de treure-ho del foc hi posem la cullerada de mel i ho barregem bé. Emplatat i bon profit!!

19.1.13

a sopar!!!!!

Gairebé podria resumir-ho amb un... i no cal dir res més!
Que bo és, de tant en tant, fer un senzill sopar,  un sopar sense complicacions amb ingredients de casa nostra, amb productes de proximitat.
 
Necessitem:
- una llesca de pa de pagès català
- un tomacó de sucar
- oli de primera premsada DO Siurana
- una mica de sal
- pa de fetge

16.1.13

Magdalenes d'anís (24)

Ser de lletres vol dir que a casa hi tens llibres, a vegades moooolts llibres. I si a més hi ha algú que és historiador aquests llibres poden ser antics... i si aquesta tradició a la família ja ve d'antic... res que de tant en tant cal posar ordre, endreçar-los i treure la pols. Això vam fer el passat cap de setmana i com que ens hi vam posar tots després vam poder berenar en família unes senzilles magdalenes que acompanyades amb un cafè amb llet ens van sentar de meravella!
 La inspiració em va venir d'aquestes magdalenes de cafè i ratafia, però la veritat és que només va ser la inspiració perquè vaig canviar tota la recepta, però ja sabeu que ho faig molt sovint això, m'inspiro i ho canvio tot :-)

Necessitem:

  •  2ous
  • 200g de sucre
  • 250g de farina
  • 100g d'oli d'oliva
  • 50g d'anís
  • una culleradeta de matafaluga molta (opcional)
  • un sobret de llevat químic
Muntar els ous amb el sucre a punt de cinta i després anar-hi afegint, a poc a poc, vigilant que no baixi la barreja l'oli, l'anís i al final la farina barrejada amb el llevat i la matafaluga.
Posem la barreja a la nevera i li deixem un mínim de dues hores.
Preescalfem el forn a 180º
Omplim els motlles de magdalena i  els enfornem uns 20 minuts.
Si volem que les magdalenes tingui  una crosteta dolça al damunt les empolvorem lleugerament amb sucre just abans de posar-les al forn.

13.1.13

Restaurant Hotel del Prado*** cuina cerdana de referència!

Aquesta blocada fa uns quants dies que havia d'estar feta però a casa meva aquesta setmana s'ha aturat el món... demà es presenta el TREBALL de RECERCA i tots i tothom hem estat pel que toca i la resta... a partir d'avui tornem-ho a engegar tot.

Doncs aquí teniu l'entrada del dinar del dia de Reis, no per anar tard he volgut deixar de fer-la, ja que val la pena!!


Quan surts de Puigcerdà, agafant la carretera que porta a Llívia, just a la cruïlla podem veure l’Hotel delPrado. Val la pena parar el cotxe per anar a fer un dinar i degustar cuina de la zona, feta amb productes de proximitat, cuina amb gust a la Cerdanya... però també hi podem trobar cuina amb producte de fora d'excel·lent qualitat.

Ens agrada anar-hi per tancar temporada de vacances o quan coincideix alguna celebració amb una estada per la zona. És un restaurant  amb tres menjadors i a vegades  quan veus un local tan gran et tires enrere ja que penses que no et podran atendre bé, doncs, res més lluny de la realitat, nosaltres ens hi sentim bé, molt bé; el tracte amb el servei del restaurant és cordial i afable, no es pot fer distinció entre els cambrers i la família mestressa del local, tots venen a saludar-te, pares, fills i néts, tots dedicats al negoci i fent el possible perquè tot funcioni bé.
Aquesta vegada ha estat el dinar del dia de Reis, punt i final d’unes vacances de Nadal.
No estava ple de gom a gom, es notava que la gent ja havia començat a marxar cap a ciutat. Taules amb famílies senceres; molts pares i fills, i també alguns amb els avis... nosaltres hi vam anar tota la família sencera   ( pare, mare i filla), quina millor manera de celebrar el dia de Reis!
Podem triar, hi ha el menú del dia, el menú de temporada i la carta... nosaltres som tres, doncs un de cada manera!

Mentre esperem ens serveixen el vi, un PERLAT 2009,  ens  porten uns entreteniments de la terra...secallona , bull blanc i pa amb tomàquet.    
  


Els primers, racions generoses de sopa de galets amb pilota, foie amb poma confitada i brandada de bacallà.
                                                               
Els segons, costelles de xai a la brasa amb carxofes farcides i canelons de carn i ceps.

I de postres, tortell de Reis de nata, com mana la data, sorbet de gerds i gelat de Xixona.
 


I tal com mana la data... ens va tocar la fava
  Acabem amb els cafès... i  ens porten un tallet de tortell de crema per a cadascú... per acabar-ho d’arrodonir.


Un bon any, desitjos d’un bon viatge de tornada a casa i un a reveure...  ja que saben segur que intentarem no tardar massa en tornar-hi a anar.

5.1.13

Tatin de ceba, figues i foie

L'estiu passat tornant cap a casa després d'unes merescudes vacances vam anar a caure a Auxeron, poblet francès on vam gaudir d'una nit magnífica i d'un sopar d'aquells que recordes per cada un dels detalls, els plats, la presentació, el vi, l'entorn... tot això ha fet que gairebé sis mesos després m'hagi animat a provat de fer una de les exquisideses que vaig tastar.
Per ser una recepta feta de memòria després de força temps he de dir que ha sortit prou bé, i segur que no tardaré tant en tornar-la a repetir.
 
     Un secret, el Miserere me'l van regalar.
Necessitem:
-2 k de cebes de figueres tallades en juliana
-Mitja dotzena de figues ( avui han estat figues seques)
-Un bon grapat d'encenalls de foie
-Una làmina de pasta brisa
-Oli, sal i sucre

Posem la ceba a confitar en un wok, amb una mica d'oli i la salem lleugerament, durant una hora llarga o foc ben baixet. Aneu-la remenant de tant en tant fins que vegeu que té un bonic color daurat.
La posem en un colador i fem que llenci l'excedent d'oli (no el llenceu, us servirà per mil i una coses que hagueu de cuinar més endavant).
Talleu les figues ben finetes, com per a carpaccio.
Empolvorem lleugerament amb sucre un motlle de silicona rodó, d'uns 20cm de diàmetre, col·loquem una capa de tallets de figues, damunt ho cobrim amb la ceba confitada i ho tapem amb la làmina de massa brisa.
Ho posem al forn, ja calent a 180º, fins que vegem que la massa està daurada.
Traiem la tatin del forn, i amb compte la desemmotllem, hi aboquem per damunt els encenalls de foie i esperem a menjar-nos-la a que sigui tèbia.
La hem acompanyat amb un Miserere i ha estat un sopar magnífic d'un dia especial d'aquestes vacances de Nadal.