28.10.12

Victoria's sponge sandwich o el pa de pessic de la Reina Victòria (62)

Si hi ha qui m'ho demana d'aquesta manera... impossible dir que no, no us sembla?


Una excel·lent ocasió per a fer el Pa de pessic de la Reina Victòria, un coc que em va fer arribar la Nani i que jo, com sempre, l'he adaptat a les necessitats de l'ocasió.

Necessitem:
  • 225g de farina passada pel sedàs
  • 225 g de sucre glas
  • 225g de mantega en pomada
  • una cullerada de sucre avainillada per a perfumar
  • 4 ous
  • 2motlles de la mateixa mida, uns 20cm .
  • per a decorar i farcir melmelada de mores, sucre glas i unes quantes mores ben maques.

 Preescalfem el forn a 180º.
Barregem, en un bol els ous amb el sucre fins tenir-los a punt de cinta. Després hi anem afegint la resta d'ingredients suaument  fins tenir uns crema espessa i esponjosa.
La repàrtim entre els dos motlles i els enfornem uns 25/30 minuts.
Un cop freds i trets del motlle el farcim de melmelada de mores i la part de damunt la decorem amb sucre glas i  hi posem unes quantes mores ben maques... i a falta de mores naturals unes gominoles han fet el fet! Ah! i l'espelma per  bufar...

 Dalt estava escoltant com tots els grans cantavem... anys i anys, per molts anys....
Per cert, la recordeu a la Ginevra? com creixen!!!

21.10.12

Romesco de picantons

 Fins el 28 d'octubre tenim temps de gaudir de les III Jornades del Romesco que es celebren a Tarragona.
Una de les fites d'aquestes jornades és aconseguir la nominació del “Romesco de Tarragona” com el plat típic de la ciutat. 

Ja sabeu que a mi el romesco m'agrada especialment, malgrat ser de la veïna ciutat  ganxeta, és per això que avui m'he animat a fer aquesta recepta que serà compartida, amb molt de gust, amb tots el tarragonins que vulguin, i si no sou tarragonins també  :-)   Ara bé, les "vellanes" han de ser DOReus !!!

Necessitem:


  • 4  picantons tallats en 4 trossos
  • Una ceba
  • Una cabeça d'alls
  • Una copeta de vi ranci
  • Un pebrot de fer romesco
  • 10 avellanes torrades DOReus
  • 10 ametlles torrades
  • 1carquinyoli
  • Oli, sal i una miqueta de pebre 
   



Agafem els picantons salpebrats  i els marquem a la cassola on després farem el guisat. Quan estiguin una miqueta rossets els separem i reservem.
Tallem la ceba ben petita i la posem a coure en el mateix oli que hem enrossit els picantons. 
Quan comenci a agafar color hi afegim els alls talladets ben petits, ho remenem bé i hi afegim els picantons. Hi posem el vi ranci, i un gotet d'aigua ( o si voleu caldo de pollastre) i ho deixeu fent xup-xup fins que vegeu que la carn ja comença a estar tendra.

Mentrestant escaldem el pebrot de fer romesco, en separem la carn i fem la picada amb les ametlles, les avellanes, el carquinyoli i la carn del pebrot , un gra d'all i sal.
Aquesta picada l'afegirem al suc i deixarem que es vagi reduint i agafant l'espessor que ens agradi.

Quan tinguem el suquet de romesco espès com ens agrada retirem la cassola del foc i la deixem , si és d'avui per demà millor ja que al romesco li va molt bé reposar!

Una bona llesca de pa... i bon profit!

17.10.12

Passejada entre bolets... amb recompensa final.

El cap de setmana que tot just acabem de deixar enrere hem fet una de les nostres escapades lluny de la rutina diària i hem anat a trobar el llac de Comte, situat a l'Ariege, tot just passat el poble de l'Hospitalet-pres-l'Andorre. Una passejada agradable per una fageda tenyida dels colors de la tardor, una avetosa magnífica, resseguint el riu, olor de terra mullada.... però, dissortadament envoltats d'una boira espesa que ens ha anat mullant tota l'excursió i que ha fet que, arribar al llac, més que veure'l l'intuíssim. Vam tenir un moment divertit quan un simpàtic esquirol  ens va fer bestiejar tot el que va voler però al final li vam fer la foto ;-) 
                               

 Però el que no vam intuir són els bolets... en vam veure de totes les mides i de tots els colors, però jo no els agafo si no són d'aquells que m'han presentat (és a dir rovellons, ceps i poca cosa més) per tant em vaig dedicar a fotografiar-los sota la boira.

 
Però al final de tot vam tenir una petita recompensa, sis rovellons que van ser una tapeta per a sopar saltejadets amb una bona picada d'all i julivert.
                             

11.10.12

Coc amb massa mare (61)

També dit  coc del pare Pius o coc de la sort. 
La recepta em va arribar de la Montse i des que la vaig veure he volgut fer-la. 
Al final m'he decidit, però la recepta original porta nous i poma i jo he volgut saber el gust exacte del coc, ja que sent una recepta de convent de monges clarisses havia de ser... exactament com és, amb un gustet de coc suau i bo d'aquells  que agraden... 
Comencem a fer el coc, tenint en compte que no ens el menjarem fins dins de 10 dies. El procés, llarg,  però molt senzill, fixeu-vos que amb un bol i una espàtula o forquilla ja en tenim prou.


Fem la massa mare de la següent manera :
  •  Dia 1- Aboquem el got de massa mare que ens han donat en un bol de vidre ampli. Hi afegim un got de sucre i un got de farina i NO ho remenem. Ho tapem amb un drap de cotó i ho posem en un lloc fosc i fresc (a la nevera NO)
  • Dia 2- Ho remenem bé, ho tapem i ho deixem.
  • Dia 3- No fem res
  • Dia 4- No fem res.
  • Dia 5- Hi afegim un got de sucre, un got de llet i un got de farina, SENSE remenar. Ho tapem i ho deixem.
  • Dia 6- Ho remenem bé, ho tapem i ho deixem.
  • Dia 7- No fem res
  • Dia 8- No fem res
  • Dia 9- No fem res
  • Dia 10- Separem tres gots de la massa i els donarem a tres persones que vulguem que facin el coc.                                                                              
  •                      
Ara ja podem començar a fer el nostre coc, i com que fa deu dies que estem "fent-lo" ja tindrem moltes ganes de tastar-lo.
A la massa que ens queda hi afegim
  • 2 gots de farina
  • 1got d’oli
  • 1got de sucre
  • 1got de llet
  • 1 sobre llevat químic.
  • 1 pessic de sal
  • Una cullerada d’essència de vainilla o la ratlladura d’una llimona.
Ho barregem bé amb una espàtula i ho aboquem en un motlle que haurem preparat amb oli i farina.
Ho posem al forn, preescalfat a 180º, més o menys 60 minuts o fins que vegeu que us ha pujat força, està dauradet i quan el punxeu l’escuradents surt sec.


El deixem una estona fora del forn, dins del motlle. Quan el desemmotllem el deixem refredar damunt una reixeta.

Hi he posat una bona quantitat de pinyons i sucre glass per damunt abans d'enfornar-lo. Ha quedat molt lluit i els pinyons no han emmascarat gens el gust del coc. La propera vegada ja l'enriquiré amb poma, nous... 
                                  

En cas que ningú us hagi donat un pot de massa mare i el vulgueu fer, el dia abans de començar tot el procés heu de preparar aquesta massa:
Dia 0-  1 got de farina,1 got de llet, ½  got de sucre i ½ sobret de llevat químic. Ben remenat ho tapem amb un drap de cotó i ho posem en un lloc fosc i fresc (a la nevera NO).
Animeu-vos i bon profit!!

7.10.12

Galetes de formatge curat de chèvre

I a partir d'aquesta recepta de galetes de formatge parmesà, fent les modificacions corresponents als ingredients que jo tenia per casa van sortir aquestes galetes ... amb un important gustet de formatge.

El formatge és d'una petita ramaderia de Saillagoisse que cada diumenge  posen parada al mercat del poble, de qui ja som coneguts ja que cada vegada que pugem  a Cerdanya hi fem una visita i carreguem.
Necessitem:


  • 250g de farina
  • 175g de mantega (en pomada)
  • 250g del formatge que trieu ratllat
  • Sal i pebre
Barregem la mantega tova amb el formatge, acabat de ratllar (jo ho vaig fer amb la TMX). Afegir-hi una mica de sal i pebre i anem incorporant la farina a poc a poc a mesura que anem amassant.

Farem les galetes de la forma que vulguem d'un gruix aproximat d'1'5 cm.

Les podem pintar amb ou batut i posar-hi una miqueta de formatge ratllat per sobre.

Al forn, a 180º, fins que vegeu que estan daurades.

Es important que vigileu amb la sal. Si el formatge que feu servir és fort fins i tot podeu prescindir-ne.


4.10.12

Galetes de pernil.

 Fa temps vaig veure al bloc de la Mercè uns bastonets acompanyant una crema de ceba i cabassa que em van fer força goig i com que no tot han de ser coses dolces l'altra dia vam esmorzar galetes salades. I la veritat també van agradar força!

Necessitem:

  • 160g de farina
  • 50g de pernil tallat a taquets ben petits
  • 50 g de mantega
  • 1 ou
  • 1 culleradeta de fulles de farigola
  • 1 cullerada de llet
  • sal
  • pebre
  • una clara d'ou

Es fregeixen, sense oli,  els taquets de pernil fins que  estiguin cruixents. Es deixen refredar.
Es barreja la farina, amb el pernil i les fulles de farigola. S'hi afegeix la mantega, en pomada, i s'amassa fins lligar la barreja.
Es bat l'ou i es barreja amb la llet i s'incorpora a la massa que es segueix treballant fins aconseguir una massa no gaire treballada, ha de quedar una mica "engrunada"
En fem una bola, la emboliquem amb paper film i la deixem reposar a la nevera un parell d'hores.
Donem la forma que volem a les galetes, les pintem amb la clara d'ou, les empolvorem amb una mica de sal gruixuda i pebre i les enfornem a 200º entre 15 i 20 minuts.


L'esmorzar va ser d'aquestes galetes i unes altres de formatge... però aquestes les deixem per un altre dia ;-)

1.10.12

Coc de llimona, mel i farigola... el núm. 60!

S'ha acabat el setembre i us vaig prometre posar  el núm 60 durant aquest mes. Inaugurem octubre... encara que un dia tard, d'avui no passa!
Uns quants de vosaltres m'heu ajudat amb les vostres receptes de cocs. I una vegada més me n'he adonat que la mateixa paraula vol dir coses diferents depenent de la zona de Catalunya on es digui. Per a mi, ganxeta de tota la vida, un coc és el bescuit,  la tortada que surt de la barreja d'ous, farina, sucre i algun líquid. Aquesta tortada es pot enriquir, simplificar, aromatitzar... fins aconseguir infinitat de varietats, i en aquesta feina estic, buscant varietats del coc que tant ens agrada a casa.
A més de les 59 ja publicades al bloc he rebut els següents suggeriments:
La Montse del bloc i per postres, bloc de postres em cedeix el seu pa de pessic del pare pius
Des de  La Cuina de l'Olga se'ns proposa  el coc de mel de casa quartero
Un bundt cake de llimona ens arriba des de Taller de Cuina.
I l'Albert, de la Cuina de Sempre em fa arribar el pastís de Barcelona , encara que no sigui un coc el faré segur però hauré de canviar  la B per algun altre dibuix. I perque no m'avorreixi també em fa arribar un invent seu, la coca de mojito, que tampoc és un coc però que ha d'estar boníssima.
El Roger, altrament conegut com Lo Forner de Ponent comparteix el cake de pastanaga
La Cinta , des dels seu Trossets de Cuina fa un sorprenent i gustós cake de llimona, mel i timó
Un coc d'un color verd important, el pastís de matcha vegà i un coc de café ens arriben del Ximximiri
I la Nani, de La Cuina Violeta,   vol que em tregui la mandra de les orelles i té ganes de fer-me treballar, em presenta el pa de pessic de la Reina Victòria
La Bet del Tasta Rutes em suggereix un coc d'avellanes i poma, per allò que una és de Reus i les "vellanes" són del Baix Camp... però no m'ha enllaçat la recepta ( si et ve de gust, Bet, encara hi ets a temps).

El 60 haguessin pogut ser tots però com que això no hi ha manera de fer-ho els anirem tastant un darrera l'altra. Avui comencem amb el coc de la Cinta de Trossets de Cuina ( Cinta, veuràs que hi he fet alguns canvis...  és una mania que tinc, tunejar totes les receptes i fer-les a la meva manera, no perque pensi que les millori, és per adaptar-les a la meva manera de fer). La llimona potencia el sabor de la farigola i li dona un puntet... Tasteu-lo, val la pena!

 Per fer-lo necessitem:
  • 4 ous.
  • 50g de mantega fosa.
  • 50 de sucre.
  • 120g de mel.
  • 250g de farina.
  • La ratlladura d'una llimona i el suc de dues.
  • Mig sobret de llevat químic.
  • una bona cullerada de fulletes de farigola, i una branqueta per decorar.
Muntem les quatre clares a punt de neu i les reservem.
Batem els rovells dels ous, el sucre i la mel. Afegim a aquesta barreja la farina barrejada amb el llevat. Quan estigui ben lligat hi afegim la ratlladura, el suc de les dues llimones i la cullerada de fulletes de farigola. Hi incorporem les clares a poc a poc, procurant que no baixin.
Preparem un motlle amb una mica de mantega, hi aboquem la massa i ho posen al forn, preescalfat a 200º.
Entre 35 i 40 minuts i ja el teniu a punt     
                  
I el proper serà el coc del pare Pius... ja hi ha la massa mare en procés d'elaboració!