29.5.12

Seitons en vinagre

Pel vermutet d'un dia qualsevol! que bons... L'única cosa, la murga de netejar-los. Si teniu bon rotllo amb la peixatera potser aconseguireu prendre'ls nets cap a casa... No ha estat el meu cas, i he netejat gairebé un quilet de seitons, sort que eren de mida grosseta. Ja m'han explicat que si vaig a comprar el peix al mercat de Tarragona em puc emportar el seitons i les sardines netes... i no cal lligar-te el peixater ( jo ho tinc cru ja que és una peixatera!)

Necessitem:
Seitons
Sal
Oli verge
Vinagre
All i julivert picats

Després de passar un parell o més de dies al congelador, posem els filets en un recipient de vidre i els empolvorem amb una mica de sal. Anem fent capes (seitons amb sal, seitons amb sal...) i  ho cobrim de vinagre fins que vegem que els seitons blanquegen.
Aleshores ho  treiem d'aquest recipient i ho posem en un altre, en capes i ho cobrim amb oli i abundant all i julivert picat.
L'endemà... pel vermutet, per l'amanida, sols, en entrepà... i ben tapats a la nevera es conserven força dies.

26.5.12

Galetes de canyella

Unes galetes per acompanyar el cafè de després de dinar... o com passa a casa nostra per "anar picant" mentre s'estudia!
 Necessitem:
100g de mantega en pomada
150g de farina
100g de sucre
1ou
1 tall de taronja confitada picada ben petita
1culleradeta de canyella en pols
un quart de culleradeta de gingebre en pols
1 culleradeta de llevat químic.

Barregem el sucre amb la mantega fins que tinguem una barreja escumosa. Sense deixar de remenar hi afegim l'ou i la farina. Quan ho tinguem una mica lligat comencem a amassar amb les mans i hi anem posant la resta dels ingredients (taronja, canyella, gingebre, llevat) fins aconseguir una massa ben lligada.
Fem una bola i la posem a la nevera.
Quan estigui ben freda estirem la massa amb el corró (un  mig centímetre de gruix) i anem tallant les galetes amb el motlle de la forma que volgueu. les posem damunt la safata que ha d'anar al forn ajudant-nos d'una espàtula i les enfornem uns 10 minuts a 180º de temperatura.

Si cal, com que ara fa calor, aneu posant la  massa a la nevera perquè se us refredi, ja que d'altra manera costa de donar forma a les galetes perquè s'enganxa molt a les mans.


Galetes inspirades en aquesta recepta
però fetes a la meva manera... 
com sempre!

23.5.12

Amanida de xicoia amb vinagreta de mòdena tèbia

 La xicoia és una herba que surt a la muntanya just quan es comença a fondre la neu. Com que aquest any ha fet unes nevades tardanes ara es el moment per anar a buscar-ne i preparar unes bones amanides amb aquesta herba. El gust... recorda una mica a l'escarola.

Necessitem:
Xicoies
Ou dur
Ceba tendra
Taquets  o encenalls de pernil salat
Pinyons
Oli
Sal
Vinagre de Mòdena

Netegem bé les xicoies, aquesta és la part més important ja que quan les culls acostumen a estar una mica enfangades.
Tallem la ceba tendra ben petita i la posem en aigua amb sal per estovar-la una mica.
Posem les xicoies al plat. Damunt hi posem la ceba tendra i l'ou dur tallat petit.
En una paella torrem el pernil salat i enrossim una miqueta els pinyons. Quan ja estigui hi posem una miqueta de vinagre de Mòdena i un bon raig d'oli i fem que s'escalfi.
Just arrenqui a bullir ho retirem del foc i ho tirem tot per damunt l'amanida. Hi posem una mica de sal gruixuda pel damunt i ja ho tenim a punt.
Una altra manera de menjar-les és amb seitons, anxoves, tonyina... Boníssimes també.
És un producte de temporada, de temporada curta i a més d'una zona molt concreta... però si el teniu a l'abast val la pena que el tasteu!

15.5.12

Una barqueta convertida en entrepà

El magret d'ànec a la planxa ens agrada molt amb formatge fos, i per presentar-lo normalment el posem damunt una barqueta de pa.
Agafem la peça d'ànec i la tallem a trossos d'uns dos dits de gruix. Salpebrem dos talls per persona i els marquem a la planxa.
Sofregim ceba tallada en juliana i quan està rosseta hi afegim una cullerada de melmelada de pera i remenem bé. Si volem ho podem fer amb ceba confitada.
Damunt el pa, jo sempre agafo la part de sota d'una xapata, un tros de pa de vidre o la part de sota d'un llengüet, posem una capa de ceba, els  dos talls de magret i un parell de trossos de formatge.
Ho posem al forn, al gratinador, i quan el formatge està una mica fos  el tenim a punt de menjar.

Avui com que la recepta del 15 va d'entrepans hi posem tapa i ens ho mengem a queixalades. És força bo aquest entrepà de magret amb ceba confitada gratinat!

12.5.12

Les típiques galetes daneses.

El Taller de Cuina fa tres anys i volen celebrar-ho amb un recull de receptes viatgeres. Quan ho vaig veure vaig pensar en el nord d'Europa, dubtes entre Suècia i Dinamarca... diferents, molt diferents però bonics, molt bonics. Als dos llocs ens hem allotjat a cases dins de  la ciutat i ens hem "integrat" durant dues setmanes a la vida del lloc, anant als mercats a comprar, aparcant a les zones blaves, passejant pels carrers del barri... això no vol dir que ens n'oblidéssim de fer el turista. Al final em decideixo per Dinamarca.
De visita obligada el NOMA, però no ens hi vam asseure a dinar, coses de la butxaca!
Frikadellers damunt de pa de sègol, molta mantega i salses amb mantega, entrepans oberts, rostits de carn i aus,  peix fumat o marinat i patates moltes patates. Per beure cervesa, per alguna cosa la Calsberg és d'allí. I postres amb poma i fruites vermelles.


Em van arribar a l'ànima els smørrebrød amb arengada marinada i avui m'he llevat amb l'intenció de comprar sardines per marinar-les i fer-ne, però a mesura que avançava el matí s'ha anat apoderant de mi la mandra i al final, a la parada del peix, davant les sardines he decidit canviar la recepta, però no el país, i què més típic que les galetes daneses?

Doncs aquí les teniu:


  • 250g de farina
  • 125g de mantega,
  • 125g de sucre, 
  • 1 ou
  • una culleradeta de llevat químic


Barregeu bé el sucre amb la mantega en pomada fins que us quedi una massa blanquinosa. Hi afegiu l'ou i després poc a poc la farina amb el llevat fins aconseguir una massa ben lligada i que no se us enganxi a les mans.
Donem forma a les  galetes amb un motlle, les posem damunt un paper de forn, les pintem amb una mica de sucre glaç barrejada amb aigua i les enfornem a 180º fins que estan lleugerament daurades.


Anècdota del viatge: no vam veure  "La SIRENETA" . Se l'havien emportat a la Xina amb motiu de l'EXPO.

9.5.12

Braó a la farigola

Si alguna cosa és realment bona a les muntanyes de Prades, a més dels rovellons, són les herbes aromàtiques. Potser serà pel tipus de terra  o potser per la quantitat d'aigua, més aviat poca, que fa que siguin especialment concentrades en aroma i gust.
Cuinar amb farigola quan està en el seu millor moment és un plaer i ara és aquest moment, després d'unes pluges de primavera no massa abundants i abans de les calors fortes que la faran més llenyosa.
Amb poca cosa he fet aquests braons a la farigola, necessitem:

- un braó per cap si sóm molt menjadors o un per a cada dos persones.
- una bona branca de farigola
-un parell de cebes
-un parell de grans d'all
-oli, sal i una mica de pebre.
-caldo suau de verdures o en el seu defecte aigua

Salpebrem els braons i els enrossim  amb una mica d'oli i els retirem.
A la mateixa cassola i amb el mateix oli sofregim la ceba i els alls tot picat ben petit. Quan ja estigui ben ros hi afegim els braons, els cobrim de caldo, hi posem la farigola i ho deixem fent xup-xup fins que la carn estigui ben tendra i el suc s'hagi reduit.

Podem emplatar un braó per persona, acompanyant-lo amb una miqueta del suc, o el podem desossar i presentar-lo com un timbal de carn.

Us ve de gust? A nosaltres ens ha agradat molt i hem sucat pa fins deixar els plats ben nets. El gustet de farigola s'ho mereix!
                                                               farigola acabada de collir