28.1.12

Carpaccio de peus de porc

Un aperitiu si el posem damunt de llesquetes de pa o un entrant si l'acompanyem amb un bouquet de fulles d'enciam. I fins i tot el podem presentar de segon...
Molt fàcil de fer, només cal tenir els estris necessaris per tallar-lo, i aconseguirem l'èxit i la sorpresa de tots.
 
Bullim els peus de porc fins que quedin ben cuits ( jo a vegades els poso a l'olla del caldo). Els desossem i els deixem refredar bé. Podem posar-hi una miqueta de Pimenton de la Vera per sobre, farà que sigui més vistós quan el tallem.
Els posem damunt un paper film i els emboliquem apretant bé, de manera que quedi un paquet cilíndric ben compacte.
Ho posem al congelador.
Quan ens ho vulguem menjar ho tallem ben primet, amb la màquina de tallar embotits, directament del congelador, així aconseguirem uns talls sencers i bonics.

A nosaltres ens agrada moltíssim damunt una llesqueta de pa torrat amb una miqueta de "paté" de ceps  i al damunt dos o tres llesquetes de carpaccio.
(El paté de ceps el faig sofregint una ceba tendra, un bon grapat de ceps i passant'ho tot per la batedora fins que quedi ben fi).
Al costat d'unes fulles d'enciam, amanit amb un bon raig d'oli verge DOSiurana i una mica de sal grossa per damunt... tindrem un primer plat  boníssim.
I amb una escalivada  o amb unes carxofes el podem presentar com a segon plat.
Ja veieu, una miqueta entretingut a l'hora d'embolicar i tallar però econòmic, diferent i bo, us ho puc assegurar!



24.1.12

Galetes d'ametlla

  
 Hi ha vegades que vols fer un "detallet" per algun aniversari i no saps per on tirar. Darrerament m'ha agafat per regalar "detallets" fets a casa.  Un dels últims que vaig fer va ser un ram  de flors, una flor per cada any que feia la persona regalada. Cada flor, una galeta punxada per un bastó de brotxeta i clavada en un test. El resultat final un pom molt original i un bon esmorzar per tots els que erem amb ella en aquell moment.
Per fer les galetes vaig necessitar:
- Un motlle especial per a fer la "rialla"
-100g  de farina d'ametlla
-130g de sucre llustre
-175 de mantega a temperatura ambient
-1 ou
- mitja culleradeta de llevat en pols.
- bastonets de fusta
- una rajola de xocolata de cobertura

Amassem bé la farina d'ametlla amb el sucre, ens ha de quedar com un massapà.
Hi afegim l'ou i la mantega i seguim amassant, després de mica en mica hi anem incorporant la farina barrejada amb el llevat fins que tinguem una massa ben integrada.
La posem en un motlle i la deixem refredar a la nevera per poder-la treballar bé ( això ho haurem d'anar fent cada vegada que la massa se'ns torni enganxosa )
Estirem la massa amb un corró i fem tantes cares rialleres com anys hem de felicitar.
Fem el mateix número de galetes sense la cara riallera i hi punxem una brotxeta de fusta en cadascuna.
Les posem en una safata de forn, una miqueta separades, i les enfornem a 170º uns 15 minuts.
Una vegada fredes toca muntar les galetes: n'agafem una de llisa amb brotxeta de fusta, hi posem una cullerada de xocolata fosa i la tapem amb una galeta amb rialla... i així fins a fer-les totes. 
Una vegada freda la xocolata només ens quedarà preparar el pom de galetes i deixar-lo a punt per regalar.


 I aquí teniu la Conxi, quan va rebre el pom de rialles... sembla contenta, veritat?
Una rialla per cada any.... però no us direm quantes rialles ;-)

I si no voleu tanta feina ho podeu fer amb una galeta més senzilla, una de sola punxada amb la brotxeta, per cada any a celebrar. Potser no és tan bonic però queda prou bé!
 

21.1.12

Panets dolços de formatge fresc

  Avui que esteu tots engrescats volent millorar la qualitat de les fotografies després d'haver anat al Taller de fotografia gastronòmica per a bloggers  i que trobareu totes les pífies hagudes i per haver a les dels pobres blocaires que no hem vingut;  arribo jo amb aquests panets fotografiats tan malament que les ombres tenen més protagonisme que els mateixos panets...( us prometo que ja em miraré amb "carinyu" tot això de les cartolines, el paper d'alumini, les teles... ).  
Però els panets valen la pena!!!! això si que us ho puc garantir ;-) 

  Per fer-los necessitem:

- 500g de farina de força
-100g de sucre
-10g de sal
-200g de formatge fresc o mató
-50g de llet
-30 g de llevat fresc
- 4 ous
- una cullerada grossa de llard

Deixem el llard a temperatura ambient.
Desfem el llevat fresc amb la llet a temperatura ambient o lleugerament tèbia.
Anem batent a mesura que incorporem el sucre, la sal, el formatge  i els ous.
Quan hi posem la farina comencem a amassar fins aconseguir una massa ben lligada, gairebé quan vegem que està llesta hi posem el llard i seguim amassant fins que quedi ben integrada.


Farem una bola grossa i la deixarem reposar, tapada amb un drap una miqueta humit, fins que dobli de volum ( entre una hora i mitja i dues hores)


Farem boletes amb la massa i les posarem a les safates que després han d'anar al forn ( separades! ja que creixen força). Posarem les safates en un lloc sense corrents d'aire i les deixarem un parell d'hores més.
Encendrem el forn a 170º i hi posarem els panets a coure.  Es fan ràpidament, només calen uns 10 minuts.
En treure'ls els empolvorem amb sucre llustre pel damunt i els deixem refredar.  

 Amb una pressa de xocolata són un esmorzar o un berenar boníssim!


18.1.12

Fricandó amb carreroles i una picada feta amb carquinyolis del forn Revull de Botarell


 Avui la recepta és una manera de fer la carn de vedella típica catalana, una recepta ben coneguda per tots, però enriquida de manera "especial" amb productes de la zona. Tret de les carreroles, obsequi de l'Antonio, com ja us vaig explicar en una entrada anterior i la vedella  que són de la Cerdanya tota la resta són productes ben arrelats a la meva comarca, el Baix Camp.
Necessitarem  oli verge d'oliva arbequina, una ceba i dos o tres alls tendres, mitja dotzena de  "vellanes"DOReus, mitja copeta  vi ranci i un parell de carquinyolisdel Forn Revull de Botarell.

Agafem els talls de vedella els salem i els enfarinem una miqueta. En una  cassola, en el meu cas ha estat una cassola de cul gruixut i tapa de vidre VALIRA (per seguir fent pàtria)  hi posarem una miqueta d'oli i quan sigui calent marcarem els talls de carn pels dos costats  i els separarem.
A la mateixa cassola hi posarem la ceba picada ben petita i la deixarem sofregir. Quan comenci a enrossir-se hi posarem els allets, també picats ben petits i farem que es sofregeixi tot junt. Quan ja  comenci a separar-se l'oli de la ceba i el color sigui ben daurat hi afegim la carn, la cobrim amb brou vegetal (o amb aigua) , hi posem el vi ranci i ho deixem uns tres quarts d'hora fent xup-xup a foc ben baixet amb la cassola tapada.
Quan porta mitja hora al foc hi afegim les carreroles i fem que segueixi coent-se tot junt.

 Mentrestant fem una picada amb mitja
dotzena d'avellanes i un parell de carquinyolis.
La afegim al suc quan punxem la carn i vegem que ja està al punt que ens agrada. Amb això ajudarem a lligar la salsa i a espessir-la una mica, donant-li un
gustet molt bó.
Que acabi de coure, entre 5 i 10 minuts , ja tenim un magnífic segon plat a punt!

I per què tanta propaganda d'aquests carquinyolis? Doncs perquè són del forn de la família d'una bona amiga meva, i també coneguda d'algun de vosaltres, la Rosa, la quarta ganxeta!
Aquest forn és al poble de Botarell, a prop de Reus, a la comarca del Baix Camp. Té més de cent anys, l'avi de la sogra de la Rosa ja hi feia pa.
Els carquinyolis fa uns trenta anys que s’elaboren al forn.
La recepta és d'una tieta que vivia a casa amb ells i que no saben d'on li va arribar. El que caracteritza aquest carquinyoli és el fet d'estar cuit al forn “Moruno” de llenya amb  clofolla d’ametlla;  i segons el Josep, el forner, a més dels ingredients un dels secrets és que les barretes de carquinyoli es couen unes 3 o 4 hores després de que hagi sortit tot el pa, a uns 170º i poc temps. Ràpidament les tallen ja que en endurir-se, ja se sap, no hi ha qui les parteixi!

                                                                                      forn Moruno

Us convido, si passeu per Botarell, d'anar a tastar els carquinyolis  i com no les coques de recapte  i el pa del  forn Revull.


15.1.12

Carxofes amb pernil

Dia 15, recepta del 15, aquest mes CARXOFES...
Aquesta vegada no em complico gens la vida, de carxofes en faig moltes vegades i cuinades de moltes maneres. Avui us poso una recepta amb dues tècniques de cocció combinades, però gens complicada, més aviat podem dir que de tan senzilla com és gairebé fa vergonya d'explicar.

 Necessitem:
- Dues carxofes per cap
- sal
- oli
- una llenca d'un bon pernil per persona

Netegem les carxofes i les tallem en dos.
Les posen en una safata que pugui anar al microones hi posem una miqueta d'oli i sal al damunt de cada una i les posem al micro, a màxima potència, entre quatre i cinc minuts, depenent de la mida de les carxofes.
Passat aquest temps les carxofes ja estan tovetes, les  posem damunt una planxa que ja tindrem calenta i fem que s'acabin de coure i agafin color.
 Una vegada estiguin una mica torrades hi tirem una mica més d'oli i apaguem el foc. Hi posem el pernil al damunt  que  amb la mateixa escalfor de les carxofes es courà una mica.

Les emplatem, posant les carxofes a sota i el tall de pernil al damunt.

És un plat que moltes vegades serveix com a sopar però també serveix com a primer d'un dinar saludable.

9.1.12

panets amb xocolata o com ser la millor mama del món ;-)

 Ja sabeu que els de casa meva a mig matí esmorzen, i que s'han acostumat a esmorzar menjant algun panet o alguna altra creació feta per la mama. Amb aquests panets vaig aconseguir un "ETS LA MILLOR MAMA DEL MÓN, per què? Deduiu-ho vosaltres.




La recepta la vaig agafar del bloc "My lovely food", exactament de la proposta que va fer l'Ingrid a la Recepta del 15 del mes de novembre. No us poso la recepta, agafeu-la d'aquí ja que la vaig fer fil per randa i va quedar així d'espectacular!
Animeu-vos a fer-los, val la pena i us ho agrairan!

8.1.12

Entreteniment de secallona de cérvol

Aquest any els reis ens han proveït de productes de la terra i de la natura.  La meva àvia sempre ho deia: els regals s'han de fer pensant amb la persona que els rep i sobretot han de ser útils, molt útils; i sembla que aquest any els reis han fet memòria i li han fet cas. Entre d'altres coses hem rebut secallona de cérvol i oli de raig (altrament dit oli de primera premsada) i amb aquests dos productes de qualitat excelsa he fet aquest entreteniment.
 Entreteniment de secallona de cèrvol... això de tenir bloc fa que busquem noms diferents a coses ben senzilles com aquesta llesca de pa amb tomàquet amb secallona de cérvol ;-)


No us explicaré pas com es fa aquesta vegada, cadascú que suqui el pa com vulgui, jo sempre el suco amb tomacó de secà, que posi la quantitat de sal que vulgui, poqueta ja que cal notar el gust de l'oli i de la secallona i un bon raig d'oli de primera premsada. I al damunt una capa de tallets ben finets de secallona de cérvol.
 No calen més paraules!

3.1.12

Estofat d'ISARD amb ceps

Si un any enrere algú m'hagués dit que m'atreviria a cuinar isard m'hagués posat a riure.
Sempre havia pensat que coure la carn de caça eren" paraules majors" i a més... d'on treuria jo l'isard? Doncs vet aquí que una de les meves coneixences cerdanes és caçador i el dia abans de Nadal va caçar un isard, ben net i desosat el va posar al congelador (la seva senyora ja es va queixar, ja, de que la nit de Nadal es passes l'estona netejant l'animal)i quan ens vam veure el dia 27 em va obsequiar amb un paquet on  hi  havia una espatlleta.
I per si fos poc també em va dir com l'havia de cuinar, en vaig prendre bona nota i va quedar suprem!!




A part de l'espatlla d'isard vaig necessitar:
- una botella de vi negre
- 4 cebes grosses.
- 1 manat d'alls tendres
- mitja dotzena de grans d'all
- una punta de bitxo
- un farcellet d'herbes aromàtiques (llorer, farigola i una miqueta de romaní)
- una cullerada de tomàquet concentrat
- sal i oli
- per fer la picada: un all cru, un parell de carquinyolis ( de de galetes Maria), mitja dotzena d'avellanes DOReus.
-caldo de verdures o de pollastre
-ceps

Tallem la carn a daus, eliminant nervis i parts més dures (això és el que em va costar més de fer, ja que els meus ganivets no tenen res a veure amb uns bons ganivets de tallar carn!) Posem la carn en un bol i la cobrim amb el vi negre i aixi la deixem tota la nit.
Treiem la carn del vi i la deixem escorrer. En una cassola amb un bon raig d'oli enrossim bé tots els talls de carn, que haurem salat abans, i els reservem. En el mateix oli sofregim la ceba i els alls tot ben picat, i quan estigui d'un color daurat hi afegim el tomàquet concentrat, ho remenem tot, hi afegim el llorer i les herbes aromàtiques i ho passem a l'olla exprés. Quan torni a arrencar a bullir hi podem afegir la carn, la punta de bitxo, ho mig cobrim de brou i ho fem coure durant un parell a foc ben baixet dins l'olla exprés.
Passat aquest temps fem desvaporitzar l'olla i l'obrim. Punxem la carn a veure si ja està al nostre gust, en cas que la trobeu dura mireu si cal una mica més de brou, torneu a tapar l'olla i la deixeu coure mitja hora més.
Treiem la punta de bitxo, el llorer i el lligat d'herbes aromàtiques.
Una vegada la carn cuita al nostre gust hi afegim una picada fet amb un parell de carquinyolis, un all cru i mitja dotzena d'avellanes. Hi posem uns quants ceps, en el meu cas els tenia congelats, i ho deixem coure, dins la mateixa olla, però ara destapada, un quart d'hora o fins que vegeu que el suc ha reduit i ha quedat una miqueta més espès.
Un  bon pa de poble i bon profit!!