27.11.11

Amanida de patata i escarola

Després de fer una bona passejada per les rodalies de Montblanc i l'Espluga, pujar fins a La Pena, anar fins Les Masies... i de gaudir del bonic bosc de tardor de la Conca ens ha vingut de gust una  amanida.
 
Unes fulles d'enciam i unes d'escarola, una patata bullida amb pell, tallada a llesques; un ou dur; olives; carxofes en conserva; tonyina... tot col·locat ben harmoniosament al plat i regat amb un bon raig d'oli Siurana, de primera premsada...
Un dinar que hem acabat amb llonganissa a la brassa acompanyada d'un bon allioli de morter.
No calen grans floritures per gaudir d'un bon dinar!

24.11.11

Un senzill coc... que no és un coc senzill!

Demà divendres 25 i dissabte 26 de novembre el Banc dels Aliments de Catalunya farà el  Gran Recapte d’Aliments.
Blogs contra la fam  des de Facebook ha posat en marxa la proposta de que els blocs que ens hi hem adherit publiquem una recepta amb algun dels ingredients que es demanen.



 Jo  us proposo un senzill coc, sense cap més "floritura" que el sucre, ous, llet, farina i oli (a més del llevat, és clar!)

Per fer-lo necessitem:

-125g de sucre
-125g d'oli
-125g de farina
-3ous
-un sobret de llevat químic

Posem el forn a preescalfar a 200º
Preparem un motlle amb oli i farina.
Batem els ous  amb el sucre a punt de cinta. Hi incorporem l'oli a poc a poc, sense deixar de remenar.
Barregem la farina amb el llevat i ho anem  afegint ben a poc a poc a la crema anterior, ajudant-nos d'una llengua de silicona.
Ho aboquem al motlle i ho posem al forn, ja calent uns 30 minuts.

22.11.11

pastís de formatge i xocolata (53)

 Aquesta vegada vaig per feina, no és exactament un coc ja que es cou al bany maria  i és una mica sorprenent ja que barreja xocolata i formatge però us el recomano.

Necessitem:
  • - 6ous
  • - 250g de mató
  • - 250g de formatge tipus Philadelphia
  • - 100ml de nata líquida
  • - 50g de mantega a temperatura ambient
  • - 80g de maicena
  • - 150g de sucre
  • - Mig sobret de llevat Royal
  • - Un pessic de sal
  • - Un parell de cullerades (de sopa) de xocolata en pols
Posem al forn un recipient amb aigua on després hi posarem el motlle per coure el pastís al bany maria i l'engeguem a 150º.
Muntem les clares a punt de neu ben fort ajudant-nos amb el pessic de sal i les reservem.
Barregem el mató, el formatge crema, la nata i el sucre.
Batem els rovells amb el sucre fins que estiguin una mica escumosos. Hi afegim amb cura la farina de blat barrejada amb el llevat. Posem aquesta barreja amb la feta amb els formatges .
Agafem la quarta part d'aquesta barreja i la separem per afegir-hi les dues cullerades de xocolata
Després a poc a poc i remenant amb cura hi afegim les clares a punt de neu (les tres quartes parts a la barreja sense xocolata i la resta a la que si que en porta)
Ho posem en un motlle untat amb una mica de mantega, primer hi posem la barreja blanca i al damunt la que porta xocolata. Ho posem al forn al bany maria més o menys una hora.
Ho punxem amb un escuradents i quan surti net ja està llest. Deixeu que es refredi dins el forn, una mica obert.
Quan estigui totalment fred es pot treure del motlle i ja el teniu a punt per menjar.

Si el poseu a la nevera i us el mengeu l'endemà, fresquet està boníssim!

15.11.11

PRIM amb panses o amb trossets de xocolata

Dies enrere vam estar per Terres de l'Ebre, a casa d'uns amics a sopar. Com sempre esperàvem algunes postres típiques de la zona, amb cabell d'àngel o brossat, però ens van sorprendre amb un PRIM. 
 Era la primera vegada que el tastàvem i ens va agradar força, i vaig pensar que si trobava la recepta podria ser la meva aportació a la La recepta del 15 d'aquest mes, ja que els blocs Fogons de la Bordeta i  Xocolata desfeta, ens proposaven preparar pa  i el prim és un pa dolç .
 Arribant a casa vaig buscar  a veure si trobava alguna cosa sobre el PRIM, i a més de trobar que va ser  un militar i polític progressista del segle XIX molt influent en la política espanyola nascut a Reus  vaig trobar una fotografia penjada al facebook pel Massitet.

 Si aquests de Vinaròs el coneixen i en fan al forn de Ca Massita segur que trobaré la recepta... i dit i fet! La mateixa recepta que vaig tastar a Amposta me la han feta arribar, és la recepta que feia l'àvia de la família... Gràcies per compartir-la!

Per fer el PRIM necessitem:
-3 ous
-80g d'oli
-130g de sucre
-80g de llet
-20 g de llevat fresc
-500g de farina de força
- un bon grapat de panses o perles de xocolata

Barregem l'oli i la llet amb el llevat i el desfem bé. Hi afegim el sucre i els tres ous.
Una vegada ben barrejat hi posem la farina i ho amassem força estona, hi afegim les panses o la xocolata i seguim amassant fins que ens queda una pasta una mica elàstica.
En fem una bola i ho deixem reposar una hora o més tapat amb un drap de cotó.
Una vegada ha passat aquest temps veurem que ha doblat o més el seu volum.
El posem dins d'un motlle i el deixem reposar una hora més.
Hi posem un pessic de sucre per damunt i ho enfornem al forn, ja calent a 200º uns 45 minuts.

També n'he fet uns quants en forma de panet, aleshores he posat perles de xocolata enlloc de panses i els he donat  forma de bola abans de deixar-los tornar a deixar reposar per segona vegada una hora més.


El forn, amb aquesta presentació, és una miqueta més curt. Quan vegeu que estan ben dauradets ja els podeu treure,

11.11.11

Llenties amb verduretes del temps

Quan et porten el dinar, el que porten a tothom, i dia rere dia trobes que no t'agrada gens ni mica; cada dia el trobes més dolent i això fa que la teva estança allí es faci més feixuga. Realment el menjar és un moment del dia que ens aporta felicitat i si ni aquest moment ens satisfà tot es més difícil de portar.
Doncs per evitar això hem estat fent carmanyoles que han substituït peixos a la planxa freds, verdures bullides massa hores abans, pans envasats en plàstic...

Una d'aquestes carmanyoles han estat aquestes llenties amb verduretes.
 Per fer-les necessitem:
- 200 g de llenties  ( comprades ja cuites)
- una ceba tendra
- un parell d'allets tendres
- un pebrot italià verd
- un tros de pebrot vermell
- un porro
- una carxofa petita
- un parell de cullerades d'oli
- sal

Tallem totes les verduretes ben petites.
Posem l'oli al WOK i hi posem, en aquest ordre, la ceba, els pebrots, el porro, la carxofa i els alls.  No posem l'ingredient següent fins que l'anterior estigui al punt. Cop de canell amunt, cop de canell avall uns 10 minuts. Hi posem les llenties, ho saltem durant dos o tres minuts i ja ho tenim a punt.

Com que es un plat amb molt poc greix és molt apropiat per a la carmanyola, i és bo menjat fred, i si per sort teniu on escalfar-lo, millora!

Aquesta recepta anirà a engreixar la llista de plats per a carmanyola de la Dolorss i de VALIRA en el concurs que organitzen sota el lema :“¿Qué pongo de original en el tapper este invierno y que esté cocinado en menos de 1 hora? ...”

2.11.11

Arròs amb carreroles





 Ha estat un cap de setmana llarg i ben aprofitat, l'amenaça del mal temps s'ha quedat en això, en amenaça, i hem pogut caminar per alta muntanya i caminar pels voltants del Segre gaudint dels meravellosos colors que ens oferien els arbres en aquesta zona. Hem passejat entre Martinet i Bellver, un lloc tranquil, bonic, poc freqüentat, on amb una mica de sort pots arribar a veure llúdrigues, però no ha estat el cas!
I tornant cap a casa hem pogut fer un arròs de carreroles, gràcies al Sr. Antònio,  us recordeu d'ell?, aquesta vegada  ens ha obsequiat amb una bossa d'aquests bolets congelats.  L'arròs fet sense cap tipus de complicació amb un resultat magnífic.

Per fer l'arròs he necessitat:
- La meitat de la bossa de carreroles ( calculo que n'hi he posat un quart de quilo o una mica més)
- Una ceba
-Arròs
-Oli, sal i una culleradeta de Pimentón de la Vera.



He agafat una olla i hi he posat a bullir uns dos litres d'aigua amb una miqueta de sal.  La he retirat del foc i hi he tirat les carreroles congelades. Un parell de minuts i les he tret de l'aigua i les he posat en un colador perquè llencessin l'excés d'aigua. Aquesta aigua la he feta servir després com a brou per bullir l'arròs.
Picadeta ben petita la ceba la he, gairebé, caramel·litzat, fins que ha agafat un color marró fosquet. Hi he afegit l'arròs i l'he sofregit fins que ha quedat rosset. Hi he posat les carreroles, un parell de minuts sense deixar de remenar, l'aigua bullent, un quart d'hora, rectificar de sal, posar el Pimentón de la Vera, un parell de minutets més i.... a punt!
 
Com és que fins ara a  aquests bolets n'hi he dit moixernons? Sort que el Sr. Antònio, de mica en mica, em va endinsant en la cultura del bolet, encara que no em vulgui dir els llocs on els he d'anar a buscar, això ho manté en secret!.