Arròs de ceps

Costa engegar...
Després d'un mes sense tenir notícies meves ara us faré cinc cèntims del meu darrer dinar a "la muntanya".
Podria haver estat un dinar bastant trist ja que a la nevera només hi quedava una mica d'enciam, un "cor de bou" i poca cosa més i la nostra intenció era anar a buscar un segon plat ja preparat, escalfar-lo, dinar rapidet i cap al cotxe... que tenim tres hores fins arribar a casa, això sino agafem cues, és clar!
Quan ens acomiadavem dels veïns i ens disposavem a anar a buscar el dinar, el Sr.Antonio, ens va donar una bossa plena de ceps congelats, ell és un gran boletaire i en plega tants que els  congela i en té per tot l'any, a més de regalar-ne a amics i coneguts. Així que aquell dinar de subsistència es va convetir en aquest bo i aromàtic arròs de ceps.
 Necessitem:
-3 mesures d'arròs
-Una ceba grossa
-Un quart de ceps congelats
-Una mica de vi ranci
-Mitja culleradeta de "pimentón de la Vera"
-Sal, pebre i oli

Posem a bullir uns dos litres d'aigua amb una mica de sal. Hi submergim un moment els ceps, els treiem i els posem en un colador perquè llencin l'aigua. Aquesta aigua serà la que faré servir després per coure l'arròs.

Trinxada la ceba ben petita la posem a sofregir a foc ben baixet fins que agafi un color daurat ben fosc. Hi afegim els ceps i ho seguim sofregint. Hi afegim el vi ranci i quan aquest ja s'hagi reduït hi posem l'arròs i fem que s'enrosseixi una mica.
Hi afegim l'aigua bullint, es sala i s'empebra i s'hi posa el pimentón. Es deixa coure de 15 a 17 minuts i es serveix .


Vam tardar una miqueta més en marxar però va valer la pena, a més vam tenir la sort de no trobar cua i l'hora d'arribada a casa va ser la prevista.
Ah! I al Sr. Antònio n'hi devem una, quan tornem a pujar...

Comentaris

  1. Quina bona barreja la dels ceps i l'arròs!
    Benvinguda a la normalitat.
    Salutacions :)

    ResponElimina
  2. Ben tornada!!!! Quin arròs!!! Quan ens veiem????
    Un ptnt
    M

    ResponElimina
  3. No hi ha res com un arròs amb aquests tresors del bosc, ja em sembla sentir-ne l'oloreta!

    ResponElimina
  4. Ondia quin dinaret... sort que havia de ser "trist"... El senyor Antonio no en tindrà pas un grapadet per a mi?.. o no et podria dir on els agafa?...quina enveja d' arrosset!...ha de ser tan gustós i aromàtic que se'm fa la boca aigua. Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Ceps i pimentón de la vera!! Oh-dios-mi-o!!!
    Quina passada :)

    ResponElimina
  6. Hola Dolça, un arroset prou de debó y segur que ben saborós......salutaçións paco

    ResponElimina
  7. Doncs visca el sr. Antonio! Per mi un dels millors menjars que hi ha! Bentornada!
    PEtonets
    Sandra

    ResponElimina
  8. això és invasió de terreny, hauré de preparar una coca per contrarreplicar;-)) bona tornada a la feina!!

    ResponElimina
  9. El risotto amb ceps és el meu plat d'arròs preferit, així que aquest no serà gaire diferent! quina bona pinta té! I ara que vé el temps de bolets....hem d'aprofitar! petons

    ResponElimina
  10. Si que costa, si arrencar de nou...! Aquest arròs és de luxe!!! T'agafo la recepta del coc humit de xocolata...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Quin arròs més bo!! Com a addicte confés als ceps, així que el meu dietista m'ho permeta, segur que el prepararé. Salutacions

    ResponElimina
  12. Ostres, tu, quina sort que vau tenir! Entre una trista amanida i un arròs com aquest hi ha moooolta diferència, eh?
    A canvi d'un plat d'arròs d'aquests, a mi no m'hauria sabut greu agafar una mica de cua, je je je...
    Costa, oi tornar a engegar? Mica en mica ;)

    ResponElimina
  13. És un àngel de la guarda el Sr. Antonio!

    Boníssim havia d'estar :)


    Las recetas de Glutoniana

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.

Entrades més llegides