GINGERBREAD MAN

Hem fet una trobada d'amics de joventut, aquelles que voldries fer una vegada a l'any però que, a mesura que ens fem grans es van espaiant. Ara feia més de tres anys que no ens trobavem i quina il·lusió retrobar-nos una vegada més!
No va ser una trobada en un restaurant, va ser a casa d'un de nosaltres, i cadascú es va encarregar de portar alguna cosa per alimentar els nostres "afamats estòmacs".
A mi em va tocar portar la llepolia per acompanyar el cafè i fer que s'allargués la sobretaula. Vaig pensar en xocolata, uns bombonets d'avellana, unes trufes, o potser uns pastissets en versió mini... Al final hem vaig decidir i entretenir fent unes galetes de gingebre, unes galetes  diferents ja que tenen un punt "picant" que les fa especials.

Per fer-les necessitem:
  • -150g de mantega en pomada
  • -1 cullerada de melmelada de taronja amarga
  • -1 culleradeta de llevat químic
  • -1 ou
  • -200g de sucre
  • -una culleradeta de gingebre en pols ( jo n'hi poso mitja, d'altra manera trobo que piquen una miqueta massa)
  • -350g de farina
Posem el forn a preescalfar a 180º.

Barregem bé la mantega, l'ou i el sucre.
Hi afegim la farina barrejada amb el llevat i ho amassem bé.
Al final hi posem la melmelada i el gingebre i ho acabem d'amassar.
Amb el corró estirem la massa fineta i la tallem amb els motlles. Jo m'he entretingut a dibuixar-los amb un escuradents.
Posem les galetes damunt paper de forn i les posem a coure, a 180º, uns 10 minuts aproximadament.

No sé si va ser la picantor de les galetes o el bon rotllo, però el cava va correr i vam estar una llarga estona d'allò més bé!

Comentaris

  1. Hola Dolça, després de algún que altra setmana de vacançes torne a la teva cúina per veure unes magnífiques galletes........paco

    ResponElimina
  2. Ja tens raó, com més temps passa més difícil és retrobar-se... Has escollit unes galetes molt apropiades a l'ocasió!,una cucada!A reveure!

    ResponElimina
  3. M'encanten aquestes galetes, tens raó al gustet picant dona un toc mmmm
    Un petonàs

    ResponElimina
  4. Ostres!!! Aquestes galetes les poso a la llista de pendents!! En venen unes a l'Ikea que em tornen boja...i proximament...tastaré...les speculaas...ja us explicaré què tal!!!
    Ptnts
    M

    ResponElimina
  5. Quines galetes més divertides i fetes amb tot el "carinyu" per a una trobada que segur que va durar hores, tot xerrant i xerrant.

    ResponElimina
  6. Són boníssimes!!I per acompanyar el cafè ,perfectes i molt divertides!
    Emma

    ResponElimina
  7. Quines galetes més bones... i maques!! Queden apuntades, que tinc ganes de fer galetes!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  8. Que maques tan quedat.. Encara no les he probat...
    Salutacions.

    ResponElimina
  9. M'encanten aquestes trobades amb vells amics, la vetllada s'allarga xerrant i xerrant finsa a ltes hores de la nit :)
    Segur que desgustant aquestes delcioses galetes de gingebre la nit va ser molt més agradable.

    ResponElimina
  10. Aquestes galetes tenia ganes de probar-les... veient la teva recepta a veure si m'animo que ja va sent hora. Gràcies!

    ResponElimina
  11. Unes galetes que a part de ser molt maques, molt bones, per una trobada d’aquelles que no s’obliden.
    Petons

    ResponElimina
  12. Que boniques t'han quedat, i totes arrenglerades amb tots els homenets agafadets de la mà. Quina paciència a dibuixar-los amb un escuradents.

    A reveure!

    ResponElimina
  13. Glòria, segur que tot plegat les galetes, el cava i la bona companyia va fer que la sobretaula s'allargués.
    Jo reconec que queden molt boniques les gingerbread man, però no puc amb el seu gust. :(
    Petons!

    ResponElimina
  14. Quina monada, totes arrenglerades i els homenets i donetes agafadets de la mà. Quina gràcia!

    Fins aviat!

    ResponElimina
  15. Et van quedar genials, molt òniques.

    Muas!

    ResponElimina
  16. Dol{a crec que hi ha una errada en la relacio d'ingredients, 200g de gingebre deu ser de sucre
    Moltes gracies per les teves receptes!!!
    Et seguim desde mont-roig!!!

    ResponElimina
  17. Hola guapa tu

    unes galetes precioses, et doncs 10 punts

    nosaltres també o fem això de trobar-nos un parell de cops a l´any,..es molt divertit

    mil petonets Susanna

    ResponElimina
  18. Sempre m'han fet gràcia aquests ninotets en forma de galeta. T'han eixit ben graciosos i abellidors. Salutacions.

    ResponElimina
  19. M´encanten aquestes galetes, i ben picantones de gimgebre, segur les van disfrutar molt els compis oi?
    Espero que tot vagi be, una abraçada.

    ResponElimina
  20. Hola Dolça, muy bonitas y buenas estas galletas, un saludo.
    JUAN

    ResponElimina
  21. Segur que ho vau passar molt bé. Et vas inspirar en els amics per decorar les galetes? veig que són totes diferents ;-)

    ResponElimina
  22. Paco, spero que les vacances hagin anat molt i molt bé. Me n'alegro de tornar-te a trobar per aquí.

    Mercè, volia fer alguna cosa una miqueta diferent.

    Lily, se que aquestes galetes o agraden molt o no agraden, veig que tu ets dels primers.

    Marta, què se'n sap de les Speculaas?

    Glòria, xerrant i xerrant, i com que picaven força bevent i refrescant la gola , per tant encara xerravem i xerravem més..., jejej

    Emma, ja veig que tu també ets de les que els agraden.

    sandra, són molt boniques, però pensa que són de gengibre... és a dir picantones.

    mari, van quedar molt divertides, així dibuixades una a una, la veritat és que si!

    gemma, a mi també m'agraden aquestes trobades recordant vells temps... deu ser que ja tinc molts "vells temps" que recordar!

    La cuina de l'Eri, doncs a ra ja no tens excusa per a no fer-les.

    Sion, gràcies pels compliments.

    Cotó de sucre, paciència no massa, vaig agafar la meva filla i entre les dues vam fer un "mano a mano" i les vam dibuixar totes.

    Gemma, gràcies i muas per a tu també.

    Anònim de Montroig, arreglat!! Qui ets?

    Susanna, gràcies pels 10 punts!

    Francesc, la veritat és que eren molt boniquetes, tants homenets i donetes petitetes dins la capsa feien goig!

    mai, tot va endavant, ni bé ni malament, endavant i prou. Gràcies.

    Juan el catalán, mil gràcies.

    carme, és el que té dibuixar-les una a una, cap va sortir igual!

    PTNTS DOlça

    AH! un secret: no m'agrada gens la picantor del gingebre!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.

Entrades més llegides