25.11.10

Coca de poble

 Amb el fred que està fent, i escoltant les temperatures que diuen per la tele i per la ràdio que faran els propers dies ve molt de gust un bon cafè amb llet o una xocolata desfeta... i per acompanyar-la que millor que un bon tall de coca, no us sembla?
Aquesta coca està inspirada en aquesta recepta de la cuina d'ara. És una coca de forner, però no és una coca de forner, és una mica abrioixada sense acabar de ser-ho del tot. En poques paraules és molt suau i esponjosa, a més de fàcil de fer.
Si us animeu a fer-la necessiteu:

  • - un pot de 430g de farina de força Santa Rita (jo vaig aprofitar que encara tenia el pot que em van enviar per estrenar)
  • -50g de mantega  en pomada
  • -50g de sucre
  • -una cullerada d'essència de vainilla
  • -2ous
  • -150cc de llet
  • -un cub de 25g de llevat fresc
  • -un polsim de sal
  • -Sucre, palets d'ametlla i una miqueta d'oli d'oliva per posar per sobre.


Desfem el llevat en la llet tèbia.
Batem els ous, els barregem amb la mantega i el sucre. Hi afegim la sal. Després hi posem la llet amb el llevat i la cullerada de vainilla i a poc a poc hi anem posant la farina de força. Quan vegeu que ja li falta poc ho acabeu d'amassar amb les mans.
Fem una bola i la deixem reposar una hora en un lloc tèbi tapada per un drap de cotó.
Una vegada ha reposat i ha pujat de volum toca preparar la coca.
En una safata estirem la massa (amb aquesta quantitat en surten dues de grossetes) damunt la safata del forn que haurem protegit amb un paper vegetal. Quan tingui la mida que volem hi posem els palets d'ametlla, sucre i una miqueta d'oli per damunt i la posem al forn (que ja tindrem calent) a 200º, dins el forn hi hem de posar un bol amb aigua ja que això ajuda a que surti ben esponjosa.

Aquesta és la farina que vaig fer servir. Me la van enviar fa un temps des de la casa de farines Santa Rita i aquesta ha estat una  recepta perfecta per gastar-la.

20.11.10

Canelons de carn i ceps

Quan una fa l'aniversari entre setmana quan arriba el dissabte té l'obligació de convidar a la família a un bon àpat, la qual cosa he fet amb molt de gust.
Avui no hi ha hagut dolç fet per mi, avui m'he dedicat a fer uns canelons de carn i ceps, amb beixamel de ceps, aromatitzats amb tòfona.


He agafat uns peus de porc i els he bullit fins que han estat tendrets. Una vegada freds els he desossat.
He posat uns quants ceps secs en remull.
En una cassola he sofregit una ceba fins que ha estat ben rossa, hi he afegit els peus talladets, una miqueta de vi ranci i ho he deixat gairebé una hora fent xup-xup a foc ben baixet. Quan he vist que els peus "gairebé es defeien" i he afegit els ceps talladets i ho he deixat coure un quart d'hora més.
Quan s'ha refredat una miqueta ho he trinxat a la TMX i he farcit les plaques dels canelons.
 Després he fet la beixamel  posant la meitat de llet i la meitat de l'aigua d'hidratar els ceps.
Gratinat i al moment de postar-ho a taula he ratllat una tòfona pel damunt.

Us puc assegurar que han sortit ben bons.
Avui no us poso quantitats ja que ho he anat fent a ull, el que us puc posar és que he fet servir 4 peus i 100g de ceps.

17.11.10

Coc de llet condensada (39)

Avui he decidit obsequiar amb  aquest coc a tots aquells que comparteixen feina amb mi. Quan han anat a prendre cafè, la Pilar, la senyora del bar de l'insti els n'ha posat un trosset al costat de la tassa. El motiu, un any més a les meves espatlles!  El coc ha estat tot un èxit, no n'ha sobrat gens.



Feia dies que em rondava l'idea de fer un coc ben gran per portar-lo a l'institut, però havia de trobar-ne un que fos adequat, i aquest ho ha estat. Fàcil de fer, suau i super esponjós. La recepta no és meva, és una recepta que ronda per molts blocs i que jo la he agafat d'aquí, encara que he canviat una miqueta la manera de fer-la ja que a mi m'agrada molt el toc que donen les clares muntades a punt de neu als cocs.

Per fer el coc he necessitat:
  • -1pot de 400g de llet condensada
  • -4ous
  • -50g de mantega en pomada
  • -120g de farina
  • -1 sobret de llevadura química
Separar les clares dels rovells i muntar les clares a punt de neu ben fort.
Batre els rovells amb la llet condensada, afegir-hi la mantega i continuar batent. Posar-hi la farina i el llevat.
Finalment amb molta cura barrejar aquesta pasta amb les clares a punt de neu.
Untar un motlle amb mantega i farina, abocar-hi la massa i posar-ho al forn, que ja tindrem calent a 200º, uns 40 minuts.

Que vagi de gust!
Per cert, moltes gràcies a tots els que m'heu tingut present a través del facebook, m'ha fet molta il·lusió! PTNTS a tots i totes.

12.11.10

Flamets de formatge

Fa uns quants mesos la Dolorss ens va presentar uns flamets de formatge Old Amsterdam acompanyats amb una salsa de peres i nous.
Els he fet tres o quatre vegades seguint la recepta al peu de la lletra, però aquesta vegada no tenia aquest tipus de formatge i els volia fer per un aperitiu així que ho vaig provar amb un formatge més "normalet", un formatge semi de cabra.
Us diré que el resultat segueix sent excel·lent, per tant m'aventuro a dir-vos que la recepta és bona per a qualsevol tipus de formatge, i com més gust tingui el formatge més gustosos seran els flamets.
Necessitem:
- 4ous
-150gr de formatge (al gust)
-un quart de litre de llet

Ratllem el formatge i l'afegim als ous i a la llet que tindrem ben batuts.

Untem unes flameres d'oli, jo ho he fet amb motlles de silicona, i hi aboquem la barreja.
Ho posarem al forn a 180º al bany maria.
Deixeu que es refredin una miqueta abans de treure dels motlles.
Acompanyats de la salsa de peres i nous són boníssims. No podia ser d'altra manera si venen de la Dolorss, no us sembla?

7.11.10

Galetes d'avellana

Una bona amiga fa anys, arriba a la cinquantena. Demà ens veurem i ho celebrarem. M'imagino que ja deu estar pensant amb què la sorprendre, però aquesta vegada el dolç amb el què bufarà les espelmes seran unes galetes. Més fàcil de transportar que un pastís i espero que també agradin... a més ens les hem de menjar a classe d'anglès... segur que agradaran!
Necessitem:
  • - 6 ous
  • -300g de sucre
  • -200g de farina
  • -100g d'avellanes DO Reus torrades
  • - Una rajola de xocolata de cobertura
Piquem les avellanes, no massa fines, ja que ens agradarà trobar-ne els trossets.
Pugem les sis clares a punt de neu.
A banda barregem els rovells amb el sucre fins que quedin ben escumosos.
Barrejar-ho amb cura i afegir a poc a poc la farina. Al final de tot posar-hi les avellanes picades.

Tindrem el forn preescalfat a 180º. Posarem una culleradeta de la massa per formar una galeta, prou separades perquè no s'enganxin en coure's. Es couen en molt poc temps, uns 3 minuts.
Abans de treure-les de la safata deixar-les refredar una mica.

Si volem podem fondre una rajola de xocolata de cobertura i banyar-ne unes quantes.

Ara veurà l'entrada i demà les galetes no seran sorpresa... què hi farem! La sorpresa ja la va tenir dissabte quan vam fer la celebració "grossa".

3.11.10

creps de rovellons

Fa uns dies vaig rebre unes mostres de farina de la casa Santa Rita. Me'n van fer arribar de tres tipus, i he començat provant la preparada per a "tortitas y crepes"

Vaig fer les creps seguint al peu de la lletra la recepta que hi ha a l'envàs:
Es baten els ous amb la llet i un polsim de sal. Afegim la farina poc a poc. Ho barregem amb la batedora de varetes fins que tinguem una massa cremosa.
La deixem reposar uns 20 minuts.
En una paella desfem un trosset de mantega perquè no s'enganxi i hi afegim un parell de cullerades de massa que deixarem coure, formant les creps i donant el tomb perquè es facin dels dos costats.
Les posarem en un plat pla i les farcirem.
Per farcir-les vaig agafar uns quants rovellons i els vaig tallar petitets. Els vaig sofregir amb una miqueta de ceba i quan ja començaven a petar hi vaig posar una miqueta de formatge rull de cabra, ho vaig remenar bé i amb això vaig farcir les creps. Una vegada caragolades hi vaig posar una mica de parmesà per damunt i les vaig posar uns 10 minuts al forn a 150º.

Un bon sopar! I com que en vaig fer de més en tinc uns quants al congelador. Espero que amb un cop de forn em solucionin un àpat d'un dia d'aquells que no tens temps!