Chutney de pebrots vermells

Els que vivim a ciutat i tenim família al mas cada vegada que hi anem tornem a casa carregats.

Aquesta vegada vam carregar d'albercocs, bajoques i pebrots.
Amb els albercocs hem fet melmelada, la clàssica que només porta fruita i sucre i la que heu estat posant pels blogs aquests dies i que us he de dir que la trobo boníssima, la d'albercoc, taronja amb vainilla inspirada ambla recepta de la Gemma, però canviant els nespres per albercocs , la recepta original és aquí.
Amb les bajoques... verdura diària, i com que són de les fines no es queixa ningú, un dia bullides amb un raig d'oli, en amanida, amb pesto....
I els pebrots? N'he escalivat uns quants, he fet samfaina i amb uns de vermells he provat un chutney, un acompanyament agredolç que no havia fet mai però que em cridava molt l'atenció, i la veritat és que acompanyant un tall de llom ha resultat boníssim. Ara el tinc reposant, que diuen que si reposa guanya, però nosaltres ja el vam tastar acabadet de fer...




He agafat una recepta base, d 'aquí, i la he fet a la meva manera:


  • - 4 pebrots vermells tallats en juliana
  • -1 ceba tallada en juliana
  • -100g de sucre (jo l'he posat moré)
  • -8 cullerades d'un bon vinagre de vi negre
  • - 2 o 3 claus d'olor
  • - una culleradeta de canyella.
Tot tallat a juliana, però una juliana no massa petita. Ho posem en una cassola de ferro colat o d'aquelles de cul gruixut i que vagi fent xup-xup fins que vegeu que té la textura adequada.
Una vegada a punt es posa en pots de vidre ben tapats i es deixa reposar a la nevera uns quants dies, he arribat a llegir que fins un mes i mig. Però us he de dir que acabadet de fer és força bo i no crec que a casa ens arribi a durar aquest mes i mig.

Comentaris

  1. quina pinta que fa,,,segur que esta total de bo,un petonet maca.

    ResponElimina
  2. Quina recepta més bona!!! aixó ha de ser deliciós.
    Quina sort poder recollir aquest be de deu del hort.

    Petons

    ResponElimina
  3. El toc de la vainilla i la taronja és deliciós, oi?
    Quina casualitat, el dia que el David Lienas ens va ensenyar a fer aquesta melmelada d'albercocs, també ens va fer un chutney, però de tomàquets enlloc de pebrots... la teva versió amb pebrots ha de ser molt bona! I si és amb productes del mas acabats de collir... encara millor ;)

    ResponElimina
  4. la combinació del chutney amb el llom ha de ser boníssima!!!
    pt!

    ResponElimina
  5. Quina bona pinta maca!!

    Sento no haver escrit abans, però com us he dit al meu bloc, fa un mes que no tinc internet i tinc que visitar-vos des de la feina o des de un ciber, així que ho puc fer menys sovint!!

    Petonets maca.

    ResponElimina
  6. Ahir justament comentava al bloc dels amics de "El cafè de nit" que no havia fet mai un Chutney i ara em trobe amb aquesta recepta teua tan deliciosa. Segur que aquest estiu cau. A mi m'agrada l'agredolç per a acompanyar algunes menges i aquest chutney teu ha de ser pecat mortal!!! Salutacions

    ResponElimina
  7. Amb les bajoques també pots fer puré...com els nens petits...i si vols una crema...tot i que aquesta acabada de cllir...amb un raig d'oli ja n'hi ha prou!
    Aquesta versió del chutney...m'agrada!
    Ptnts

    ResponElimina
  8. jajajaj, quina gràcia, nosaltres tampoc podem esperar, quan fem una recepta nova l'hem de tastar de seguida encara que ens cremem la llengua.
    Ens criden molt l'atenció els chutney no n'hem fet ni els hem tastat mai!!!
    La foto una delícia, aquest chutney està per menjar-se'l! Un petó bonica.

    ResponElimina
  9. Deliciosos estos pimientos!! Que bonitos se ven en la foto. Deben estar bien buenos!
    Besos!

    ResponElimina
  10. Deliciosos y perfectos para unos montaditos de lujo.
    Besos.

    ResponElimina
  11. No he provat mai de fer chutney però ja veig que ho hauré de fer donçs sembla molt bo, sobretot per acompanyar carns.
    Fa una bona pinta...
    ptns.

    ResponElimina
  12. Este chutney ya está en mi lista lo hará ya...aunque me pasará como a ti...nio me durará el mes ...ni la semana...jejje.
    Gracias wapa un besazo.

    ResponElimina
  13. Hace poco que he empezado a comer chutney y me encanta, hasta ahora solo he probado el clásico de mango.
    Este de pimiento me parece que debe estar bien rico, voy a probarlo.
    Un beso.

    ResponElimina
  14. Ganxeta, felicitats per aquestes receptes tant exquissides. I feleicitats per aquest encàrrec de la regidoria de joventut, segur que triomfaràs. Per cert, encara queda un amica, bona festa major. Salut!!!!!!

    ResponElimina
  15. Que bona pinta tenen aquests pebrots!! i si son de l'hort millor...

    Salutacions
    jorge
    http://pocohecho.wordpress.com/

    ResponElimina
  16. I què bona és la fruita i la verdura acabada de collir :)

    Vas fer feina eh!

    ResponElimina
  17. Que sí, que sí, que quan fem una recepta tenim ganes de tastar-la com més aviat millor, però el chutney, comprovat amb el de tomàquet, és més bo l'endemà, amb el vinagre reposat. Apuntada aquesta variació amb pebrots, encara que no siguin del mas!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  18. Quina pinta! i amb el llom ha de estar genial.
    Petons
    Nuria

    ResponElimina
  19. Hola Dolça!!
    Quina passada aquest Chutney, a casa tampoc duraria aquest mes i mig que comentes que es pot conservar! Pocs dies duraria!! Molts petons!

    ResponElimina
  20. Dolça, quin luxe poder gaudir d'aquests productes acabats de collir!! La melmelada, de ben segur que deliciosa! I el chutney, no el coneixia però té molt bona pinta!!
    Petons!

    ResponElimina
  21. Elena,
    Dolorss, l'aspecte és maquíssim, el color vermell una mica acaramelat el fan molt bonic a la vista, de gust... em va sorprendre, agredolç, però un agredolç molt agradable de menjar. Va ser la primera vegada que ho vaig fer però es pot repetir!

    Gemma, realment la vainilla i la taronja li donen un toc diferent a la melmelada d'albercoc! Realment això del chutney és casualitat ja que no en sabia res, és que encara que no vingui als vostres tallers físicament es veu que si que hi vinc en esperit, jejje!!!!

    Eva, amb llom boníssim, però amb tonyina a la planxa,mmmmm!!!

    vanesuky, doncs portar el blog sense internet a casa ha de ser unamiqueta més complicat. A veure si ho solventes aviat que t'enyorem!

    Francesc, encara no he vist el Chutney dels "cafe de nit", tant aviat acabi de fer-vos aquests comentaris els faré una visita. Me n'alegro t'agradi la meva recepta, si t'agrada l'agredolç ets un ferm candidat a fer-la!

    Marta, amb les bajoquetes fines acabades de collir, bullides, en amanida, fredes, calentes.... però no en puré, en puré les faig quan ja no són tan tendres i la xiqueta m'arrufa una mica el nas davant la verdura, però quan són tan tendretes em sap greu triturar-les!

    Parella vermella, jo sempre tinc la punta de la llengua escaldada de tastar coses que no toquen, jejje! Però realment el Chutney, l'endemà està més bo que acabat de fer... si quan diuen les coses alguna raó hi ha! Jo tampoc l'havia fet mai però em sembla que el repetiré, almenys quan tingui una bona quantitat de pebrots per gastar...

    Laura, una receta distinta a las que estoy acostumbrada pero rica, muy rica!

    mesilda, pues si! para unos montaditos perfecta, quiza con bonito o algún tipo de ahumado... lo tendremos que estudiar!

    Annafs, va molt bé per al llom (l'agredolç li va perfecte al llom) però també m'ha agradat amb la tonyina a la planxa.

    Fely, lo hice el dia 25 y se acabó ayer (29) esto no llega ni a una semana ¿verdad?

    Lolah, yo el de mango no lo he probado, aunque he visto muchas rcetas. También para acompañar carnes

    Olles, ganxeta... ja t'ho aniré explicant, això del taller de cuina!
    Jorge, bona pinta i bons, però queden molt bonics a la vista, veritat? Es que tenen un color tan maco que llueixen moltíssim al plat.

    Bajoqueta, anar al mas vol dir feina quan arribes a casa. Ara bé, tinc un prestatge del rebost ple a vessar de pot i potets de melmelada...FA UN GOIG!!

    Glòria, t'he de donar la raó, reposat és més bo, però no puc esperar quan faig una recepta, sobretot si és la primera vegada, a tastar-la. Però l'endemà el vaig fer amb tonyina i estava millor!Per cert el vostre de tomàquet té una pinta immillorable!

    Núria, té bona pinta i és molt bo, prova'l!

    Cuinetes, ja no en queda, 5 dies ha durat... Si és que l'hem posat a tot arreu, fins i tot damunt una llesca de pa torrat en plan montadito amb una anxova al damunt... Després volem estar prims, a casa...aaaiii!

    Mercè, ja ho dic en el post, quan els que vivim a ciutat anem al mas la família, que té por que passem gana, ens carrega amb aquells productes dels que tenen més producció. Alguna vegada he arribat a casa amb un munt de manats de cebes i alls tendres... i que en fas aleshores? Doncs sofregir i congelar i repartir-ho pel veinat. Però sempre és tot benvingut.
    Gràcies per tots els vostres comentaris.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  22. Qué curioso, nunca he preparado chutney de pimientos rojos. Esto tengo que probarlo, nos encantan los chutneys con las carnes asadas y los pescados a la plancha.
    Gracias.
    Besos.

    ResponElimina
  23. Bonjour Dolça,
    je n'ai jamais mangé de Chutney de piments rouges et je dois dire qu l'idée est parfaite, je vais essayer.
    Je pars quelques semaines en vacances, je te dis à bientôt,
    una abraçada ben forta de la teva amiga,
    Heenriette

    ResponElimina
  24. Dolca, por favor!, como luce ese Chutney, quedo admirando la magnifica foto.
    Un besote!

    ResponElimina
  25. eo,
    ha estat la primera vegada al bloc, però ja n'he tret alguna cosa de profit. Els pebrots que sobren al magatzem de la feina s'han convertit en chutney, però amb una variant sense sucre: els he cuit amb meló.
    Gràcies per la idea.
    Ricard

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.

Entrades més llegides